Un periodista anomenat Albert ha explicat a través del seu compte de Twitter el que li va passar quan buscava habitació de lloguer a Madrid. Un cop en contacte a través d'un portal immobiliari amb un dels oferents, ambdós van estar parlant una bona estona sobre els costums que tenia l'eventual nou llogater perquè així l'arrendador pogués comprovar si els seus models de vida podien ser compatibles i assegurar-se una convivència harmònica.
Quan ja acabava la conversa, l'Albert va preguntar si l'habitatge era LGTBI-friendly, a la qual cosa el propietari de l'habitatge va respondre manifestant la seva ignorància sobre l'abast del concepte. Conversant sobre aquest tema, va acabar quedant clar que l'Albert és homosexual. L'amo del pis li va dir llavors que, com que hi havia una certa equivalència d'edats i per la condició sexual de l'Albert, creia que no se sentiria còmode tenint-lo a casa vivint, de manera que el va convidar a buscar alguna casa que complís la condició a la qual s'havia referit, segur que en trobaria alguna.
L'Albert, estupefacte, es va plantejar posar una denúncia. I fins i tot va anar a l'associació que a Espanya es dedica a defensar el col·lectiu contra les actituds homòfobes. L'associació es va manifestar favorable a interposar una denúncia administrativa per incompliment de la llei i fins i tot a plantejar-se una denúncia penal per entendre que en les paraules del propietari del pis s'hi podia respirar un discurs d'odi.
La llei, sempre disposada a continuar erosionant la llibertat de les persones, ens acabarà dient com hem de viure a casa nostra
Alguna cosa hem perdut a l'hora d'establir el sentit comú si, per aconseguir que un col·lectiu no sigui discriminat per la seva orientació sexual, acabem creient que ningú no pot optar a definir les regles del joc dins de casa seva. De la mateixa manera que una dona pot decidir optar per allotjar al seu habitatge només dones, encara que no ho digui a l'anunci; que potser l'Albert no pot acceptar que a algú l'incomodi, sent home, que un home a qui li agraden altres homes comparteixi la intimitat de la seva llar?
També és veritat que tot plegat comença en el punt en què una llei, que pel que sembla no ha estat impugnada per la Isabel Ayuso pregonera de la llibertat d'escollir, obliga l'empresa a ometre les raons per les quals contracta d'una manera o una altra, no sigui que li ocasionin un problema, el problema que la sinceritat del propietari de la casa tindrà sens dubte. Abans no era així. Pel Tribunal Constitucional, al qual no sé si ha arribat recurs d'inconstitucionalitat contra aquesta llei, les raons per les quals un decideix contractar homes o dones, alts o baixos, lletjos o macos es consideraven emparades en la llibertat d'empresa i només a partir de l'existència d'un contracte entre les parts s'entenia inadmissible rescindir-lo per raons discriminatòries. Però la llei, sempre disposada a continuar erosionant la llibertat de les persones, ens acabarà dient com hem de viure a casa nostra. I potser, fent cas dels activistes del tema, considerarà que una conversa entre dues persones en un to educat es pot equiparar a un discurs d'odi per propiciar la violència sobre el col·lectiu discriminat.
Cada vegada estem més malament del cap. Aviat no sabrem ni qui som ni on anem ni per què decidim emprendre el camí, letal per a l'enginy i la felicitat, cap a l'eliminació de la llibertat d'escollir.