Canta Lluís Llach en la seva cançó "País Petit" que Catalunya és tan petita que quan el sol s'adorm mai està totalment segur d'haver-la vist. No li falta raó al cantant de Verges, avui feliçment guanyat per a la cosa pública, encara que la seva estada en això que es diu la política s'intueix transitòria. Potser per això, perquè Catalunya només ocupa poc més de 32.000 km² (uns quants milers de km² més que, per exemple, el Denali Park d'Alaska), els problemes cada vegada són més globals (catalans) i menys locals. D'entre tots aquests problemes, l'aigua i l'Ebre, la seva reivindicativa samarreta blava, els 52 municipis de les Terres del Ebre en peu de guerra i la seva oposició al Pla Hidrològic —per segona vegada en aquest curt segle—, aquesta vegada aprovat per un Govern espanyol en funcions s'han convertit en un banderí d'identitat. D'orgull. De legítima defensa.

Aquest diumenge hi haurà una manifestació històrica a Amposta en defensa de l'Ebre. Potser la més multitudinària, ja que en aquesta ocasió només el PP i Ciutadans s'han autoexclòs d'un moviment políticament molt unitari i socialment molt ampli. No serà una manifestació per la independència, encara que sí queda la sensació que el Govern de Rajoy i molts dels seus ministres viuen obsessivament tots els temes que afecten Catalunya. El Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre, aprovat a començaments de gener, que es demana derogar urgentment n'és un clar exemple. El Pla Hidrològic Nacional (PHN) que va aprovar Aznar en l'any 2000 i va derogar Zapatero quan va arribar a la Moncloa el 2004, un altre exemple. Aquell PHN al qual es va referir l'avui comissari europeu d'Acció pel Clima i Energia i llavors ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, en una reunió amb regants murcians, sense mossegar-se la llengua: "Tingui vostè la seguretat que el president ha dit que això es feia per ous”. I va quedar en un calaix.

L'Ebre és avui més que mai el mirall d'un país que defensa allò propi amb dents i ungles. Un país que ha entès que les coses es guanyen al carrer. Cada vegada menys als despatxos.