Botigues plenes a vessar. Centres comercials a rebentar i gent, molta gent, per tot arreu. Comprant, mirant i badant. Perquè, en el fons, això és el Nadal. Però darrere aquesta realitat en coexisteix una altra. Mentre els llums ho inunden tot, us heu parat a pensar en els treballadors i treballadores que us atenen?

Per a ells, el desembre no existeix. I per a molts, aquesta situació se’ls allarga fins al mes de gener, amb les rebaixes. Des de fa un parell d’anys, la campanya de Nadal del comerç comença ben aviat. Amb l’assumpció del Black Friday, una tradició nord-americana que ens hem apropiat. Des d’aquest dia fins a mitjans del mes de gener, aquestes persones treballaran sense descans. En horaris maratonians que molts cops els faran empalmar gairebé dies sencers, i sense dret a conciliar la vida laboral, familiar i personal; tot això, amb uns salaris de misèria. Aquests són els efectes cap als professionals estables del món del comerç. Un personal altament feminitzat —un 70%— que viu a la feina i per a la feina, “gràcies” a la llei d’horaris comercials, que dona llibertat gairebé total a l’Estat, a pesar dels intents de regulació a Catalunya.

Cal que tinguem professionals ben formats al comerç i que fem d’aquest sector un lloc de prestigi que no sigui una professió de pas, sinó que esdevingui una ocupació amb futur, basant-se en una formació sòlida i una contractació estable i de qualitat

Com cada any, les xifres ens parlaran de l’efecte contractació de personal a les estadístiques de l’atur per la campanya de Nadal. Però la situació de partida és dramàtica. El comerç ja ha perdut, en uns deu anys, aproximadament 100.000 treballadors i treballadores. És a dir, que s’hi atén la gent amb unes forces molt minvades de per si en el dia a dia. Però quan arriben les puntes de treball, es contracta personal. I és aquí on cal posar el focus. En la precarietat sistemàtica en què es contracta. Per hores, per dies, amb jornades irregulars… fent dels treballadors i treballadores del comerç una barra lliure de contractació que només és el símptoma d’un sector malalt que ha fet de la precarietat el seu tret distintiu. Perquè si parléssim de “campanya de Nadal”, s’haurien de fer contractes per a tot el mes de desembre fins a la primera quinzena de gener. I, malauradament, no és així. No és el mateix treballar un mes i mig —amb cotitzacions estables i horaris regulars— que fer-ho per hores i dies. I aquesta mena de contractació també és un símptoma del model comercial que volem. Cal que tinguem professionals ben formats al comerç i, sobretot, que fem d’aquest sector un lloc de prestigi que no sigui una professió de pas, sinó que esdevingui una ocupació amb futur, basant-se en una formació sòlida i una contractació estable i de qualitat.

Aquest futur serà per a les treballadores i treballadors “ortodoxos” del comerç. Perquè darrere les compres nadalenques i el Black Friday hi ha una altra realitat amagada. Les compres en línia han crescut, durant el divendres passat, un 70%. Moltes de les empreses de venda en línia amaguen realitats draconianes en condicions de treball. Avui en dia, comprar-te una cosa en una web i que te la lliurin a casa en menys de dues hores és possible. Però, quina realitat s’oculta rere la immediatesa de lliurament de comandes? Persones que treballen en frau de llei, “falsos autònoms” que per pocs euros l’hora, ni cap seguretat laboral ni física, es juguen la vida per portar-nos el que volem, ja a casa o a la feina. Perquè les compres les volem ara i aquí. I aquest desig que ens hem creat està creant una economia totalment descontrolada i en paral·lel que fractura el mercat de treball.

Aquest any el Nadal no serà normal. La situació política —passi el que passi el 21 de desembre— a molts ens ha submergit en un estat psicològic de tristesa i ràbia infinita. I això és molt probable que afecti també les nostres compres nadalenques. Però quan aneu a comprar —sigui presencialment o en línia— penseu en la persona que us atén i en la situació en què es troba. Penseu i consumiu de manera responsable.