La decisió de la Junta Electoral Central que obliga TV3 a compensar de forma immediata un dia festiu (només podria ser aquest diumenge, ja que el proper perd la urgència exigida) i en la mateixa franja horària els partits que no van participar en la manifestació de la Diada no només suposa un greu atemptat a la llibertat d'informació, sinó que vulnera els principis que diu que defensa amb la seva resolució: la igualtat i la proporcionalitat. Només cal repassar les portades dels principals diaris del món o rastrejar els informatius de les diferents cadenes de televisió que s'han emès les últimes hores per comprovar l'impacte mediàtic de la manifestació de la Meridiana. No pot ser la Junta Electoral Central la que decideixi com s’ha de tractar una notícia com la mobilització de centenars de milers de persones que ha tornat a impressionar, per quarta vegada, les redaccions de tot el món. Només des de la ignorància o des de la desinformació més absoluta que els principals mitjans de comunicació espanyols estan traslladant sobre el que passa a Catalunya es podia adoptar una decisió així.
Clar que, arribats a aquest punt, és molt més fàcil construir falses teories sobre l'educació a les escoles catalanes, l'expulsió del castellà a Catalunya o proferir tota mena d'improperis i comparacions amb el nazisme, el feixisme o Corea del Nord. Comparacions que, per cert, no fan els mitjans de comunicació internacionals. Potser amb una informació simplement més precisa i plural a Espanya, que recollís la diversitat de posicions que hi ha a Catalunya respecte a la independència, ja seria un primer pas. I és que no deixa de cridar l'atenció com els periodistes internacionals acudeixen als seus col·legues catalans per comprendre el fenomen de Catalunya mentre que els de Madrid, tant els escrits com els audiovisuals, els públics i els privats, celebren els mateixos debats sense presència catalana o excloent de les taules de debat una de les dues parts. O li reserven una presència simplement simbòlica. Del ‘decideixen ells’ hem passat a l'‘opinen ells’. Una pena.