Titular de La Vanguardia del 28 de setembre: "El sí s'imposa". Titular d'El Periódico del 29 de novembre: "La majoria de la CUP desconnecta de Mas". Al mig, 63 dies que han desarborat bona part de les expectatives de l'independentisme i dels centenars de milers de ciutadans que durant quatre anys s'han manifestat massivament cada 11 de Setembre, com avui es comença a reconèixer de manera molt generalitzada. Quina és l'explicació?

Des de la mateixa nit electoral del 27 de setembre, la candidatura de Junts pel Sí va renunciar a un relat propi sobre les dificultats que comportava la gestió del resultat electoral, que obligava a un pacte amb la CUP. D'aquesta manera, JxSí va quedar atrapada a mans de l'esquerra anticapitalista per salvar la investidura i el govern de Catalunya, i es va negar a acceptar que el principal objectiu dels que suposadament anaven a ser els seus aliats no era cap altre que escapçar el moviment sobiranista. És a dir, cobrar-se la peça d'Artur Mas, que per a la CUP encarna tots els mals: des de les retallades a la corrupció. Si cap d'aquests dos factors no funcionava, també valia la denúncia de l'aterratge recent del president en l'independentisme. L'esquema contemporitzador de JxSí va saltar pels aires diumenge a la nit a Manresa i va sonar com una gran bufetada al rostre de tots i cadascun dels seus 62 diputats. Des dels més escèptics amb la CUP als més sensibles amb les seves posicions.

De vegades, una imatge val més que mil paraules. Somrients, els dirigents de la CUP van anunciar des del pavelló manresà que Mas se n'havia d'anar. No molt abans, els assistents a l'assemblea havien tingut un record gens afectuós pel partit que presideix. El càstig dels cupaires a JxSí ha tingut continuació a la Junta de Portaveus en votar amb l'oposició un repartiment dels senadors autonòmics que resta als independentistes un escó que acaba beneficiant el PP, que aconsegueix així representació del Parlament a la Cambra Alta espanyola.

JxSí ha de canviar d'estratègia i recuperar la iniciativa sobre l'agenda política. Mai deu escons no van decidir tant sobre el futur de Catalunya.