"La Xina s'alçarà entre totes les nacions del món" el 2050 si el règim es manté i persisteixen les seves polítiques, va proclamar Xi Jinping en l'obertura aquesta setmana del 19 Congrés del Partit Comunista xinès (PCC). La pretesa hegemonia global es basaria, segons els estrategs de Pequín, en el consum interior i en el desplegament de les empreses públiques, esquema que ara mateix ha portat el deute en el seu conjunt del país (incloent els dèficits de l'Estat) al 270% del PIB. El "somni" de Xi Jingping no sembla d'entrada molt equilibrat.

Desitjós de mantenir-se com Putin un llarg temps en el poder, el president Xi va assenyalar dimarts al Gran Palau del Poble que en els últims cinc anys, en els quals l'economia mundial es mostrava sense forces per recuperar-se", la Xina es va convertir en la segona potència econòmica, augmentant el seu PIB des de 8 bilions de dòlars fins als 12 bilions actuals. Un èxit indubtable que ha tret de la pobresa 60 milions de persones.

Pequín sent que és a prop d'aconseguir "una societat moderadament pròspera" a través d'una "dictadura democràtica popular", que ha assolit una producció equivalent a les dues terceres parts de la dels EUA. A partir d'aquí s'inicien dues noves etapes, va dir Xi. Una, entre el 2020 i 2035, en la qual la Xina "se situarà a les primeres files dels països innovadors", i una altra fins al 2050 en què l'Imperi del Mig s'alçarà sobre la resta de les nacions.

Al terreny econòmic dos factors són jutjats clau: el desenvolupament del consum intern, que hauria de substituir el vell motor de les exportacions, i l'evolució del conjunt empresarial, que està vivint un gir inesperat.

En matèria relativa al consum, que es jutja estratègicament tant o més important que la mateixa Ruta de la Seda, la rellevància del sector és indubtable. Representa actualment el 39,2% del PIB, baix en termes comparatius amb les economies desenvolupades, però molt per sobre del pes que tenia el 2012, del 35,5%. Aquest any aportarà 1 bilió de dòlars addicionals, que ascendirà a uns altres 2 bilions de dòlars, quan el 2045 el consum arribi, segons els plans oficials, fins a suposar el 41,5% del PIB, segons Jim O'Neill, ex-executiu de Goldman Sachs i inventor de l'acrònim BRICS.

Pequín sent que és a prop d'aconseguir "una societat moderadament pròspera" a través d'una "dictadura democràtica popular"

El món empresarial és una altra història. Cert que la Ruta de la Seda suposarà una sortida dels seus excessos de capacitats, però mentre es desenvolupava aquest projecte s'ha produït a Pequín un canvi estratègic sobre el sector productiu. De fet, l'estatut de les empreses públiques —que havien de deixar pas al sector privat— ha canviat recentment. "El propietari no és l'Estat sinó el partit", segons assenyala a Hong Kong el banc Natixis.

Xi Jingping s'hauria compromès a reformar aquests mastodonts industrials, molt poc productius, que a més la seva permanència és el que ha inflat el deute públic, entès com "un problema enorme", segons els experts.

Les autoritats han procedit al seu torn a fusions entre empreses públiques per formar campions nacionals d'envergadura mundial. "És un plantejament molt diferent del que esperava el mercat fa cinc anys, quan es parlava de privatitzacions", segons Aidan Yao, cap d'Aixa IM. Un sector privat independent és un perill per al PCC, es diu.

També en l'àmbit de les start-up i de la tecnologia, com Huawei, l'Estat ha augmentat el seu control a través dels governs regionals i de les golden shares. El gegant Alibaba també se situa en l'objectiu.

La campanya contra la corrupció ha portat 1,4 milions de funcionaris corruptes a la presó, però les classes populars pensen que l'economia no s'ha liberalitzat sinó que s'ha tancat més. Amb aquestes premisses, la pretensió d'aconseguir marcar en el futur les regles econòmiques del món es veu més aviat com una d'aquestes llegendes que descansen en el fons del riu Groc.