Ara que venim de la històrica vaga general feminista del Dia de la Dona Treballadora, que consignes com “cada dia és 8 de març” estan a l’ordre del dia, i que sembla que el feminisme està de moda, potser aquesta Diada de Sant Jordi ja no es portarà que d’entre els quinze llibres més venuts només tres siguin escrits per dones, tal com va passar l’any passat.

“En l’àmbit literari, les dones tenen més presència que en d’altres”. Aquesta és la percepció errònia que hi ha, segons Laia Martínez, escriptora i vocal de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que afirma que “la visió que tenim del món és masculina i això fa que el discurs de les dones el trobem llunyà i incòmode”. Quina és la radiografia de la discriminació de gènere en el sector literari?

L’any 2000 Laura Freixas, escriptora i crítica literària, denunciava a Literatura y Mujeres que només el 20% de les obres publicades a Espanya eren d’escriptores dones. Més recentment, el projecte Mujeres y hombres en la industria cultural española, de la Universitat Complutense de Madrid, ha pogut determinar que només el 31,3% de les novel·les contemporànies publicades a l’estat espanyol són escrites per dones.

Freixas apunta que les dones estan sotmeses a una gran pressió que fa que posin els interessos dels altres per sobre seu: “Quan les dones volem tenir projectes propis i passem per sobre d’altres coses per realitzar-los, se’ns titlla d’egoistes”. És més fàcil ser una persona ambiciosa si ets home, ja que “el creador prototip el veiem com a home”, afirma. El desequilibri en el repartiment de les tasques domèstiques també afecta directament la capacitat de publicar, perquè l’escriptura no acostuma a ser l’ocupació oficial dels que s’hi dediquen, i requereix un temps que “a les dones ens costa més de trobar”, diu Martínez.

Segons Jokin Azpiazu, autor del llibre Masculinidades y feminismo, “la feminitat tanca portes sota la sospita de falta de qualitat”. Aquest fet està directament vinculat amb un element que assenyala la vocal de l’AELC: darrere de l’última paraula en els processos d’edició, en la majoria dels casos, hi ha un home. En paraules de l’escriptora, aquest factor seria rellevant en tant que “els homes se senten menys identificats amb els llibres que tenen una protagonista, o un punt de vista femení i, en conseqüència, és més fàcil que rebutgin propostes d’aquest tipus”. D’aquesta manera, pot passar que els homes en posicions de responsabilitat dins la indústria actuïn de discriminatòriament sense ser-ne necessàriament conscients.

El 2015 l’Observatori Cultural de Gènere, amb la col·laboració de l’AELC i la ILC (Institució de les Lletres Catalanes), va publicar un informe sobre l’anàlisi de la paritat en els premis literaris, que determinava que un dels elements que s’erigeixen en un dels trampolins fonamentals per la publicació són els premis literaris. L’estudi posava èmfasi en el fet que, a Espanya, un 99% dels guardons es concedeixen a obres inèdites. Segons l’informe, però, d’un total de 70 premis atorgats a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, entre el 2000 y el 2014, només un 17,8% van ser lliurats a dones, i gairebé un de cada deu només havia estat entregat a homes.

El fet que a les dones també els costi valorar les dones, per Freixas és conseqüència directa d'haver-nos educat llegint textos d’homes

Per Martínez, aquestes dades tenen molt a veure amb el fet que també els jurats, majoritàriament i fins fa molt poc, estaven compostos principalment per homes. “Estem molt acostumats a llegir sobre problemàtiques i temàtiques que sorgeixen de la vivència masculina. Per aquest motiu, les dones empatitzem més amb els homes. En canvi, l’home tradicionalment no ha llegit sobre temes que afecten profundament la dona, com pot ser la maternitat”.

Tanmateix, ¿la paritat en els jurats és una mesura efectiva per reduir la desigualtat en la concessió de premis? Meri Torras és professora de Teoria de la Literatura a la UAB i directora del grup d’investigació Cos i Textualitat. Des del seu punt de vista, “la paritat en si mateixa no soluciona res”, ja que el masclisme també és una actitud predominant “entre les dones”, i perquè “és impossible traçar un tribunal tan heterogeni com potencialment heterogènia pot ser la literatura de qui escriu”. Cal tenir en compte que el racisme o la discriminació envers les persones amb mobilitat funcional, entre d’altres, també són actituds que prevalen.

El fet que a les dones també els costi valorar les dones, per Freixas és conseqüència directa d'haver-nos educat llegint textos d’homes, que al seu torn parlen d’homes. D’aquesta manera, la idea que tenen les dones del que és bona literatura i del que és ser un bon escriptor “inconscientment està associada als homes i al seu punt de vista”. Torras afegeix que “sembla que les dones només puguem explicar el que ens passa i que, en canvi, els homes parlin de com són les coses al món”.

A part de conviure amb més males condicions dins el sector literari, les dones sovint són relegades a un segon pla dins les mateixes obres, com ja s’ha denunciat repetidament. En aquest sentit, Azpiazu posa en relleu que “moltes obres no criden l’atenció per masclistes, però és que la masculinitat no es materialitza només en textos de caràcter clarament masclista sinó, sobretot, en la manera com es construeixen els personatges, les situacions, les argumentacions o el llenguatge”.

Les dones no només publiquen menys obres i guanyen menys premis, sinó que conformen un 15% del total de crítics literaris, segons càlculs de Freixas, i les seves obres només reben “una de cada deu crítiques publicades”, segons Martínez. Tenint en compte que la repercussió que generen aquestes crítiques també condiciona la incidència de les publicacions, i que aquests dies molts estem rumiant quins llibres regalarem per Sant Jordi, és un bon moment per preguntar-nos si aquest cop volem que el 8 de març sobrevisqui al 23 d’abril.

 

Jordi Viñals Bros és politòleg