Falten tres mesos justos per a les eleccions municipals del 26 de maig, però la convocatòria de les eleccions al Congrés està afectant la decisió de vot dels comicis de maig o, si més no, aquest és el clima que es respira ara. Esclar que encara falta molt de temps: dues campanyes electorals (la de les generals durant l’abril i les municipals al maig), prendre la decisió de vot per part d’un 31% d’indecisos i altres eventuals possibles canvis de vot en funció dels resultats de les eleccions generals (no descartem “vots estratègics” en funció d’aquells resultats).

Amb totes aquestes incerteses, sí que els resultats a tres mesos vista apunten algunes tendències, que passo a resumir:

  1. Desgast de l’acció del govern municipal d’Ada Colau amb temes importants per a la ciutat que es perceben com a negatius.
  2. Gran fortalesa d’ERC i d’Ernest Maragall per esdevenir la llista més votada.
  3. Millora d’expectatives del PSC, malgrat la discreta valoració i notorietat del seu líder, Jaume Collboni, però que es beneficia d’un repunt del Partit Socialista de la mà de Pedro Sánchez en clau de política espanyola.
  4. Barcelona en Comú ara patiria una sagnia significativa de vots a favor d’ERC i del PSC, per això hi ha una davallada de les perspectives electorals en aquest moment, així com una menor captació comparada de nous electors (abstencionistes en el cicle electoral anterior).
  5. Cs, de la mà de Manuel Valls, millora resultats en relació a les eleccions de fa quatre anys, però no sembla que pugui acabar d’imposar-se com a força més votada, més aviat pugna en un empat tècnic per esdevenir la segona posició junt amb el PSC i Barcelona en Comú (BeC).
  6. Joaquim Forn esdevé un candidat molt ben valorat, i més la setmana en què se l'ha vist declarant a l’Audiència Nacional, però la seva bona imatge no es traspassa de forma automàtica en clau de decisió de vot a favor de JxCat-Barcelona, formació que podria perdre ara la meitat de la seva actual representació municipal.
  7. La CUP manté un suport lleugerament inferior al de fa quatre anys, però mantindria la seva presència a l’Ajuntament de Barcelona.
  8. El PP, per molt poc, podria obtenir representació a l’Ajuntament; és possible que l’efecte Casado en clau de política espanyola en aquests moments li estigui activant alguns vots, que en altres enquestes situaven aquest partit sense representació al consistori de la capital catalana; caldrà veure si finalment Vox es presenta a Barcelona després d’haver assolit una certa força en les eleccions generals del mes d’abril, i com l’efecte d’unes eleccions europees el 26 de maig consolida aquest partit en detriment del PP.
  9. Finalment, la candidatura impulsada per Jordi Graupera està a les portes d’assolir representació, justament per una captació significativa d’antics votants de CiU (2015) i d’ERC.
  10. I una dada no menor, s’espera un increment de la participació electoral en relació al 60,59% registrat fa quatre anys (ara seria del 66,36%): el clima polític crispat sempre mobilitza.

Aquest és l’escenari avui, però caldrà veure com els resultats de les eleccions generals afecten tant els nivells de participació (i abstenció selectiva) com també quins seran realment els temes de l’agenda de campanya municipal per decidir el vot. Fins a quin punt acabarà essent una campanya de lideratges o de model de ciutat; o bé, fins a quin punt els temes de Barcelona seran decisius, per davant de factors ideològics que també poden prendre rellevància per decidir la composició del govern municipal, el qual en un escenari de tanta fragmentació segur que necessitarà aliances i pactes entre partits.

És important quin candidat/a serà el més votat, però també, amb qui podrà governar, i les dades d’ara apunten que si es vol estabilitat i un govern fort, més aviat es va a un govern d’esquerres ampli (ERC, BcE i PSC) amb Ernest Maragall d’alcalde. Esclar que encara falten tres llargs mesos de molta activitat política, i de molta volatilitat en tots els electorats.

Jordi Sauret és doctor en Sociologia i director-gerent de Feedback