La situació és dolorosa però diàfana. Dissabte, al Parlament, es va estendre la sensació que a Catalunya ara és més urgent la democràcia que la independència. I dins la tragèdia en què ens trobem, les posicions expressades al ple permeten albirar la possibilitat d’una aliança democràtica transversal que permeti posar altra vegada en funcionament les institucions del país.

Dues intervencions, les del president del Parlament, Roger Torrent, i del líder dels comuns, Xavier Domènech, marquen un camí que ara es veu possible. Torrent va instar a “formar, des d’ara mateix, un front unitari en defensa de la democràcia i dels drets fonamentals”, i Domènech, amb un discurs filosòficament gairebé idèntic, es va obrir a la possibilitat de participar en “majories alternatives per formular propostes transversals àmplies i generoses”.

A Junts per Catalunya i Esquerra Republicana el dol pels empresonaments i l’exili es viu amb consternació, però la crueltat de la política els obliga a continuar treballant per investir president i formar Govern. Després que la CUP hagi anunciat el seu pas definitiu a l’oposició, ja no poden comptar ni tan sols amb la seva abstenció. Per més que els diputats empresonats i a l’exili donin pas als següents de la llista, qualsevol candidatura a la presidència de la Generalitat només tindrà 66 vots assegurats. Després de tombar la investidura de Jordi Turull en el moment que es va fer, ningú no està disposat a tornar a suplicar res a la CUP, convençuts que "tornarien a fer el que han fet sempre: deixar-nos a l’estacada en el pitjor moment". Així que l'única solució per anar a cop segur és articular amb els comuns les “majories alternatives per formar propostes transversals àmplies i generoses”, que va dir Domènech.

A Catalunya ara és més urgent la democràcia que la independència. I dins la tragèdia en què ens trobem, les posicions expressades al ple del Parlament permeten albirar la possibilitat d’una aliança democràtica transversal

De fet, només cal l’abstenció dels comuns per desencallar la situació de bloqueig. Consta que s’està treballant amb noms per a la presidència de la Generalitat que farien factible el canvi d’actitud de Catalunya en Comú, i quant al programa de Govern, tot està per fer i tot és possible. I aquí és on el partit de Domènech i Ada Colau poden guanyar un protagonisme políticament molt rendible, fins i tot amb conseqüències a l’Ajuntament de Barcelona. Ara... i en el futur.

Els sobiranistes més pragmàtics ni tan sols descarten poder incorporar els socialistes al front democràtic, com reivindicava Xavier Domènech i com, de fet, es va proposar el mateix Miquel Iceta quan va dir, tot i admetre la dificultat que comporten les posicions tan distants, que “la sortida a aquesta gravíssima crisi política, institucional, econòmica i social exigeix amplíssimes majories”. Això, òbviament, hauria estat possible si no haguessin votat el 155.

L’altra alternativa per sortir de l’atzucac, defensada per una minoria de diputats de Junts per Catalunya, és preparar-se per unes noves eleccions i reeditar la candidatura unitària amb Esquerra Republicana. La idea, però, té massa incerteses, segons els seus detractors. PDCat i ERC, que ateses les circumstàncies ara van més a la una que mai, no confien que la suma política garanteixi la suma aritmètica. Haurien de presentar-se sense els seus líders més coneguts i la majoria veu elevadíssim el risc d’una victòria unionista.