Com és habitual, els congressos dels partits es tracten més aviat de trobades socials per, a tot estirar, fer networking. La nova direcció al complet en els seus màxims puntals ja està prèviament decidida i publicitada sense debat públic ni programa específic. Pedagogia dolenta del diàleg polític. El congrés de Junts, previst per al proper 4 de juny, no havia de ser una excepció. Començarà amb grandiloqüència, és a dir, titulars, alguns d’ells llancívols, i, per damunt de tot, amb tot el peix venut.

Sense haver-ho fet públic, ja que no hi ha hagut un canvi dels estatuts, la nova presidenta, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ostentarà un poder que formalment no sembla que li correspongui, atès el que diuen els seus estatuts. Així, del totpoderós secretari general, Jordi Sànchez, es passarà a una mena de copríncep en la persona de Jordi Turull. El lideratge, de fet, així és percebut pels observadors, l’exercirà Laura Borràs. El glamur polític, és a dir, un abrandament literari i apassionat, ha pesat més que la grisor de la intendència, de la gestió. Segur que també ha pesat un passat del partit originari poc exemplar, atès que molts dels actuals actors de Junts van tancar files fins al moll de l’os respecte de la corrupció que tothom negava. La moribunda Convergència no ha acabat de desaparèixer: gran part de l’entramat de Junts, llevat d’una pràcticament inexistent base local, és encara el seu. Un altre cop un partit de quadres.

El glamur polític, és a dir, un abrandament literari i apassionat, ha pesat més que la grisor de la intendència, de la gestió

Dos pesos pesants de la política, ungits per la presó i de l’exili, Jordi Sànchez i Carles Puigdemont, salten per decisió pròpia del pont de comandament del tot just novell, i ja amb dificultats, vaixell de Junts. Puigdemont es refugia en l’entelèquia del Consell de la República, tercer intent de construir una estructura d’estat sense estat, al marge (i, de tant en tant, sembla que en contra) de la Generalitat. I Sànchez resta a l’espera de temps millors per a un animal polític com ell, de cap a peus.

Ara el tàndem Borràs-Turull, amb el pur tràmit de l’habitual congrés a la búlgara a què els partits ens tenen acostumats, serà entronitzat. De la ponència programàtica —parlar d’ideologia potser seria fer un gra massa— ben poc se'n sap. Això sí, traspua, especialment de la vessant de Borràs, quelcom que ha marcat tot el que portem de legislatura i que de facto l’ha fet assumir la condició de cap de l’oposició contra el govern del qual el seu propi partit participa al 49%. Ara, amb les regnes del constructe partidari a la mà, podrà posar rumb cap a la trencadissa del Govern.

Poc importa ara si tant abrandament proindependentista és compatible amb el pacte amb els socialistes, oblidant tot el que els han imputat. O si és també compatible amb gaudir d’institucions que es deuen a pactes amb el govern espanyol com el Port de Barcelona o el seu ajut per als Jocs Olímpics d’Hivern en detriment d’un Aragó que practica la política, si es pot dir així, de la rebequeria.

Crec que no vaig molt errat si albiro la tan desitjada per alguns trencadissa del Govern Aragonès a poques passes. O s’imposa el cru, quan no cruel, realisme —els gripaus que a parells cada dia havia d’empassar-se un polític, com recordava Tarradellas— i s’abandona la idea de fer saltar pels aires l’actual govern. No gaire lluny deu anar l’esperança que la crisi faci convocar unes eleccions avançades en què Junts guanyaria aclaparadorament i sense dependència dins del Principat.

A tal fi, cal trobar un moment idoni per a l’esclat i una bona excusa, no un augment, que faci patxoca a la parròquia domèstica i doni cobertura a una crisi, això sí, de resultats inesperats. I, a més, impossibles de teledirigir.

Una bona ocasió la forniria l’obertura de judici oral contra Borràs pel que la majoria considera delictes vinculats a la corrupció. Vincle que té com a sanció parlamentària la suspensió directa del diputat incurs en aquesta situació, tal com disposa l’art. 25. 4 del Reglament del Parlament.

Però aquest pot ja el passarem, si hi arribem.