Estem vivint unes setmanes convulses on Catalunya és l’ase de tots els cops: erm del desgovern, colpisme, clima social insuportable, pràcticament igual al terrorisme basc... Això és una immensa i propagandística cortina de fum. El que es cou de veritat és la descomposició d'un partit, pilar de l’estat, com és el PP. El PP està corroït fins al moll de l’os per la corrupció que no para d’aflorar dia sí i dia també.

El (pen)últim clau d’aquest taüt ha estat reblat en coronar la Fiscalia Anticorrupció un funcionari del mateix ministeri fiscal que té una societat –diu, fal·laçment, que inactiva– a Panamà. Si fos el guió d’una pel·lícula, hagués estat rebutjat d’entrada per inversemblant de cap a peus. La manca de reflexos ha estat també protagonista. Abans de fer-lo dimitir dijous passat, Rajoy, el fiscal general Maza, el seu cap immediat, i l’ordidor de tot plegat, el ministre Catalá, el van lloar, li van mostrar la seva confiança i el van posar pels núvols. Com a mostra de la barra del sistema, atès que ha estat una dimissió i no un acomiadament, Moix conservarà la màxima categoria –sou inclòs– de l'escala del ministeri fiscal: fiscal de Sala del Tribunal Suprem.

A veure ara quina nova feta preparen els cervells que maquinen l’operació a l’assalt de la Justícia. Perquè no hem de passar per alt un fet sense parangó al món occidental: tots els càrrecs de la justícia –jutges, fiscals i ara també lletrats de l’Administració de Justícia (els antics secretaris)– que no són de promoció o d’ascens automàtic es manipulen sense posar-se vermells.

Altres, com les places de la Sala d’Apel·lacions de l’Audiència Nacional o del Tribunal Superior de València, dos dels grans fòrums de la corrupció i de l’abús de poder, han estat convenient convocades. Es tracta de bunyols burocràtics en forma de concursos entre magistrats, beneïts per la polèmica i de recursos governatius i judicials, encara pendents, per part de damnificats. Aquests damnificats, sempre amb mèrits incontestables, acreditats i que no els deuen a ningú ni a cap excursió fora del servei públic de la Justícia, s’han vist preterits perquè el Consell General del Poder Judicial –el braç sumís al govern central– ha menystingut aquell mandat constitucional –ves per on, constitucional!– de l’article 103.3 de la Magna Carta: l’accés als càrrecs públics ha de ser d’acord als principis de mèrit i capacitat.

La millor vacuna contra la corrupció rau a fer saber a corruptes i corruptors que no hi ha impunitat. Igual que ens llancem a castigar homicides, violadors i altres delinqüents violents cal fer-ho contra aquesta xacra.

La finalitat d’aquestes maniobres, barroeres i de legalitat de tot a cent, és resplendentment encegadora: intentar desactivar la majoria de jutges que, malgrat tot, no són controlables. L’objectiu se centra en aquells òrgans judicials –o els seus superiors-– que resulten incòmodes al poder. Per què? Perquè, contra tots els elements, desfan el ben tramat mur d’impunitat disfressat d’hipòcrita combat contra la corrupció i altres malifetes del sistema (públic/privat).

La corrupció és prou evitable –demanem-ho, per exemple, als nòrdics i centreeuropeus– i, en tot cas, és reprensible. La millor vacuna contra la corrupció rau a fer saber a corruptes i corruptors que no hi ha impunitat. Igual que ens llancem a castigar homicides, violadors i altres delinqüents violents cal fer-ho contra aquesta xacra. No dur-ho a terme –cosa que els corruptes i corruptors perceben i intenten incentivar– fa, com a Espanya –i Catalunya–, que la corrupció esdevingui sistèmica.

Quan aquesta epidèmia cristal·litza ja és pandèmica. Aleshores entrem en la fase de degeneració del sistema. La darrera fase: la seva caiguda. Després de tot, la corrupció tindrà una cosa positiva, amb un cost social, econòmic i polític enorme: es desmuntarà estrepitosament el bastiment d’un sistema que va néixer fràgil, que no es va solidificar mai i que és rapinyat pels seus.

Així doncs, el setge del Partit Popular a la Justícia, per capar-la, es girarà contra el sistema, com l’anticòs més letal políticament parlant. Guanyat a pols.