El colonialisme espanyol compta cada cop amb menys simpatia als EUA i a Califòrnia els fets demostren que encara és vist de forma molt més contrari. Les raons són moltes, des del poc pes d’Espanya com a Estat mig en crisi, endeutat i corrupte fins a extrems mafiosos, a una condemna general del colonialisme a tot Amèrica. Fet notori aquests darrers anys amb el triomf cultural i el pes polític del moviment indigenista. Cal recordar que fou el 1992, davant l’intent espanyol de presentar el descobriment d’Amèrica com una fita màxima de civilització, quan el moviment indigenista ho va capgirar tot, recordant que feia  500 anys  de l’arribada de Colom i de Castella a Amèrica, i que alhora fou, segons denunciaven, l’inici d’un genocidi de civilitzacions, pobles i persones, considerat per ells com el més gran Holocaust de la Història de la Humanitat.

La premsa americana sí que és crítica quan parla de política exterior. Les escasses referències sobre l’Espanya actual s’enfoquen cap a la corrupció general dels governs estatal i autonòmics, l’abdicació-fugida de Joan Carles de Borbó o encara els milions de manifestants catalans per la independència i l’immobilisme total del Govern central del PP davant aquestes reivindicacions.

Tanmateix, en aquest descrèdit no tot és un passat llunyà o un present actual,  no es pot  menystenir el pes de la història. Així, la Guerra de Cuba (1895-1898), amb una intervenció decisiva dels EUA per interessos propis al costat dels rebels cubans, tot presentant l’Espanya d’aleshores com un país inquisitorial mig medieval, cruel al màxim amb els seus propis en fundar els funestos camps de concentració, una trista aportació de l’Exèrcit espanyol al militarisme universal. O encara, ja en temps més recents, el record d’un dictador sanguinari, el general Franco, primer aliat de nazis i feixistes i després,  ironies -i interessos- de la història, un titella a les seves mans en la guerra freda contra el comunisme.

El colonialisme espanyol avui dia ja no té defensors a Califòrnia. Apart del món universitari, en el qual l'interès per la cultura espanyola és cada cop més residual, en general hi ha un desinterès enorme i un gran desconeixement. El que més prima en castellà, lògicament, és el món llatinoamericà.

Les imatges dels espanyols a l'imaginari popular sovint encara van lligades als estereotips dels conqueridors i els toreros. A les universitats, fins i tot als departaments d'hispàniques, hom troba molt pocs defensors del colonialisme; fins i tot entre professors espanyols no està ben vist.

Serveix d’exemple de condemna del colonialisme com és d’inoportú avui dia parlar del militar lleidatà Gaspar de Portolà. Nascut a Os de Balaguer (la Noguera),  fou el descobridor de l’Alta Califòrnia en nom d’Espanya i  de Carles III a finals de la dècada dels 1760 i primers de la següent. Per cert, seria el revés més gran contra el nacionalisme excloent espanyol que el primer descobridor en nom de Castella fos un català, Cristòfol Colom, i el darrer, un altre català, Gaspar de Portolà.

És clar que hi ha una certa sensibilització negativa del món cultural cap a la colonització espanyola. Així, l'any passat, el senat acadèmic de la Universitat d’Stanford (Califòrnia), considerada la segona millor del món després de la de Harvard, va aprovar una moció, per iniciativa d’estudiants activistes, per eliminar el nom de Juníper Serra de la universitat. La moció encara és més contundent si hom té en compte que l'adreça oficial de Stanford és Serra Mall. Ara sembla que el proper objectiu seria el nom de Junipero Serra Boulevard.

Un altre fet molt significatiu. El nom del programa de professor visitant de la universitat és Càtedra Juníper Serra d'Estudis Catalans. El seu cap, Joan Ramon Resina, professor de destacat prestigi al món acadèmic dels EUA, qui va crear l’Observatori Català a Stanford, ha rebut pressions importants per canviar el nom del programa.

Algú pot pensar que tot és molt universitari o acadèmic. Seria bo recordar que precisament és en el món cultural on sorgeix l’inici ideològic dels moviments socials i polítics. Però hi ha un fet que sembla concloent del caire irreversible del fenomen i que anirà creixent més i més: l’any passat, l'Estat de Califòrnia ja va retirar el nom de Junípero Serra de l'autovia 280, que sempre havia portat el nom del frare mallorquí.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat