Ningú és de Vox, ningú vota Vox, ningú pensa el que pensa Vox, però Vox no para de créixer. És com el fenomen dels documentals de La 2, però al revés. Vaja, que als de Vox no els veu ningú, però els audímetres relatius a aquest partit ho peten. El problema, però, és que hi ha gent que és de Vox i no ho sap. I li diré més, una gran part d’aquests són ciutadans (i ciutadanes i ciutadanis) que, curiosament, diuen que cal combatre'ls. I la majoria de vegades ho fan amb una vehemència que supera, amb escreix, la que destil·la Vox. Vaja, que al final resulta que són més de Vox que Vox.

En això de ser fatxa passa com amb qui és un imbècil. Tu pots ser un imbècil còsmic amb quatre balcons a la plaça de l'ajuntament cantonada l'església principal de la teva ciutat, però si n'ets conscient i ho tens assumit, no passa res i endavant. Escolti, perquè qui no té un all té una ceba. I qui no, les dues coses. Però també pot succeir que creguis que ets un imbècil i no ho siguis. Esclar, si tu et fas càrrec de la teva pròpia imbecil·litat demostres que la teva neurona, almenys, et fa alguna mena de contacte. I això seria com una mena de bosó de Higgs però al revés (vaja, com amb els documentals). O sigui, no es pot veure ni comprovar d'una manera empírica que no siguis un imbècil, però hi ha uns indicadors que estan dient que allà hi ha alguna cosa, que en cas seria la teva no imbecil·litat. Complicat, oi? Lògic i normal, són coses de la imbecil·litat, que ningú ha dit que fos una cosa senzilla.

El terrible de la cosa és ser un imbècil integral i, no només no saber-ho, sinó creure't que ets un geni mundial i que, per tant, la teva existència i les teves valoracions sobre tot el que passa no només l'interessen a algú sinó que són cabdals pel futur de la humanitat. Això, aplicat al que ens ocupa, és que aquí hi ha molt fatxa que es creu que és just l'oposat. I miri, no. Per adonar-se’n només cal sentir què pensen sobre segons quines coses, més enllà de les quatre frases llegides en algun pamflet o sentides de boca d'algun dels seus gurus, o de qui creuen que ho són, perquè els seus de veritat són els de Vox.

El que passa és que dir que van contra Vox els permet existir, ser algú, tenir una entitat, i dir-nos als altres que són necessaris, cosa que, a més a més, se suposa que hauria de provocar que els haguéssim d'estar agraïts d'alguna cosa. No, escoltin, és que no cal que ens salvin de res. I molt menys vostès. Ja som prou grandets (grandetes i grandetis) perquè no ens calgui ser protegits per algú que veiem d'una hora lluny que representa exactament el mateix que allò que diu que és del que ens vol protegir. I, no, tampoc necessitem que s'autocol·loquin cap medalla per una cosa que ningú els ha demanat que fessin.

En definitiva, a parasitar a un altre lloc, home ja!