Tres anys i mig de presó per unes peces musicals. Peces en les quals, segons la justícia espanyola, el raper mallorquí Valtonyc injuria la monarquia i enalteix el terrorisme. Parlem de llibertat d'expressió? Perquè el tema és aquest.

Tothom està subjecte a crítica? Naturalment. La crítica té límits? I tant! I el primer i bàsic és que tingui nivell. Posats a criticar, fugim, sisplau, del “caca, culo, pedo” i donem un parell de voltes a les idees. Però hi ha altres límits i un dels principals és el codi penal. Qualsevol persona que rep una crítica que considera ofensiva té dret a l'empara de la llei. Però la llei ha de ser proporcional. Condemnar a tres anys i mig de presó una persona per unes lletres de cançó és una desproporció còsmica. Ep, i això val per a un raper o per a un bus transfòbic, com per posar un exemple recent i polèmic. 

Si algú vol passejar-se pel món amb un bus on hi ha escrit que "Els nens tenen penis. Les nenes tenen vulva. Que no t'enganyin. Si neixes home, ets home. Si neixes dona, seguiràs sent-ho", doncs miri, és el seu problema. I en nom de la llibertat d'expressió, la nostra i la dels altres, ha de poder passejar per on vulgui... mentre respecti el codi penal i no vulneri els principis de la llei contra l'homofòbia i la transfòbia. Encara que ens ofengui i ens molesti molt. Com les lletres d'en Valtonyc deuen molestar a segons qui.

Un tema diferent és que, si comencem una campanya en contra d'alguna cosa, el que fem és organitzant-li una campanya a favor. Tornem al bus. Sense la polèmica, quanta gent l'hauria vist? Mil persones? Dues mil? Va, tinc un dia generós... 50 mil? En canvi, quants milions van veure el missatge i tot el bus en general durant la polèmica?

Passa igual amb el famós quadre que estava previst penjar a la fira d’art contemporani ArCo de Madrid. Un quadre que primer veurà quan omplia un gran tram de paret que després veurà nu.

​

Quanta gent l'hauria vist si no hi hagués hagut la polèmica? La mitjana de visitants a aquesta fira és d'unes 100 mil persones. Imaginant que la meitat passessin per l'estand, estem parlant de 50 mil persones. De quants centenars de milers parlem ara? Gent que ara sap que Ifema, o sigui Feria de Madrid, ha censurat una obra creada per l'artista Santiago Sierra per denunciar l'existència de presos polítics. Presos com Oriol Junqueras, Jordi Sànchez o Jordi Cuixart i altres 20 persones més que hi apareixien amb el seu rostre pixelat. 

En canvi, l'any passat va passar el que explicava a Twitter el periodista Jofre Llombart:

La paradoxa és que, com que llavors no va ser censurat, només va saber de la seva existència la minoria que va anar a la fira. I ara la gent compara criteris. I amb raó.

Però esperi, que tenim un altre exemple d'avui mateix. I molt interessant perquè resumeix en un sol cas tots els serrells del tema. Resulta que un jutge de Collado Villalba (Madrid) ha demanat el segrest cautelar d'aquest llibre:

És Fariña, tot el que vostè volia saber sobre els narcos gallecs explicat pel periodista Nacho Carretero. La mesura ha estat adoptada pel jutge a petició de l'alcalde d'O Grove, José Alfredo Gondar, que apareix al llibre i on, segons ell, s'hi vulnera el seu dret a l'honor.

Primer tema: aquí passa allò que dèiem abans del codi penal. Si el senyor José Alfredo Gondar creu que es vulneren els seus drets, cap al tribunal a defensar-los, perfecte. I si té la raó, multa, rectificació o el que el jutge consideri. Ara bé, oi que tres anys i mig de presó per l'autor del llibre seria desproporcionat?

Segon tema: demanant la retirada del llibre, José Alfredo Gondar ha aconseguit una popularitat que no sé jo si el beneficia gaire. 

Tercer tema: la polèmica ha fet que el llibre sigui el més venut del dia a Amazon.

Quart tema: i ara vostè potser ha sentit com una curiositat i ara mateix se n'anirà a google a buscar l'obra completa d'en Valtonyc. Són conseqüències de l'honor de la gent.