Ha començat l'operació de blanqueig del 155. I, veient l'èxit que té l'Estat en les seves diferents campanyes d'imatge i de camuflatge de la realitat, no falta gaire perquè acabem demanant perdó per no haver rebut més fort, exigint que l'endureixin i que ens l’apliquin més enllà del 21-D i per sempre més.

La imatge més evident d'aquesta fase en la qual entrem és la marxa del vaixell d'en Piolín. Semblaria que és la manera gràfica d'implantar en la societat un: “ho veieu, si us porteu bé, ja no cal que us vigilem”. Però no només. Sobretot és la imatge de l'“hem guanyat”. O dit d'una altra manera: “S'ha acabat tot. Vau voler anar a la guerra, però som més forts que vosaltres, us vam derrotar i ara ja no cal amenaçar-vos perquè esteu absolutament derrotats”.

Problema? Passa com amb els trucs del mag afeccionat que treballa en festes infantils d'un bar de polígon industrial, que al final li cau un tros de cortina i veus la trampa. El vaixell d'en Piolín marxa perquè ja no és necessari el seu efecte dissuasiu, sí. I també perquè la situació al vaixell és insostenible i perquè calen relleus, sobretot ara que ve Nadal. Però si sentim bé el que diuen els responsables de l'operatiu, en Piolín realment no marxa sinó que els policies es queden allotjats en hotels. O sigui, que els traslladen de mar a terra. I l'altra part del truc que queda al descobert és la resposta a la pregunta: de quants policies estem parlant realment? No ho sabem perquè tot el que té a veure amb aquest tema és secret. Però va, fem números. Si, tal com es va dir, als tres vaixells hi havia 10 mil policies i guàrdies civils, ens surt que a can Piolín n'hi havia uns 3.200. Quants hotels calen per hostatjar tanta gent? En temporada hiperbaixa i amb la majoria d'establiments tancats. A veure si resultarà que al final mai van haver-hi ni tants policies ni tants guàrdies civils i que tot va ser propaganda...  

Però hi ha més imatges de blanqueig del 155 per fer baixar el suflé i desmobilitzar el vot indepe del 21-D. Per exemple amb els empresonats. Ens volen vendre que els deixaran anar aviat com si fos un gest de distensió. Van anar massa lluny i ara el jutge bo farà justícia bona i justa. Sí, esclar que millor fora que dins, sense cap mena de dubte, però no és cap gest de generositat ni de justícia deixar lliure algú que és a la presó preventiva en aplicació d'una llei tunejada a gust i que ha vulnerat diversos drets constitucionals dels ara presoners. O sigui, que sí, al carrer, com més aviat millor. Però no perdem de vista que quan això passi s'estarà acabant amb una situació que no hauria d'haver succeït.

I després encara falta saber què passa amb els alcaldes. Amb els 700 de la plaça Sant Jaume i amb els que van anar a Brussel·les. O amb l'aplicació arbitrària del delicte d'odi, una nova moda que està fent estralls en els drets bàsics de les persones i sobre la qual n'haurem de parlar un altre dia amb més calma. I amb tantes altres barbaritats que, en mig el despropòsit permanent ja ens semblen normals.  

El vaixell d'en Piolín se'n va, però en Piolín es queda. Ell i el seu esperit.