Aquesta humil columna connecta tot seguit i en directe amb una trobada entre el senyor Jo, el senyor Tu i el senyor Ell. Tots tres discutiran sobre qui d'ells dialoga i qui no. El format no serà dialogat perquè així ho han demanat les tres parts. 

Jo: Sí, jo dialogo. Llàstima que tu no dialoguis com jo dialogo.

Tu: No Jo, ets tu qui no dialogues. Qui dialoga sóc jo, en Tu. I el que és una autentica llàstima és que siguis Jo, o sigui tu, qui no dialoga i que vagi dient que sí que dialogues i que qui no dialoga sigui jo, o sigui, en Tu.

Ell: Disculpeu una cosa, però voldria dir que sí, que tots dos dialogueu entre vosaltres. En Jo amb en Tu i en Tu amb en Jo. I ho dic jo, que sóc l’Ell. I ho dic perquè ho sé.

Tu: No, no, això no és cert, Ell. Aquí qui intenta dialogar sóc jo, o sigui en Tu. I és en Jo qui va dient que dialoga, però realment no està dialogant. Perquè jo, és a dir, en Tu, m'he assegut diverses vegades a la taula de dialogar i la seva cadira, la d'en Jo, està sempre buida.

Jo: A veure una cosa, jo dialogo amb tu, en Tu, però ho faig en secret.

Tu: Mira Jo, estàs mentint perquè tu, o sigui en Jo, no només no dialogues, ni en secret ni en sabut, sinó que els teus, quan dius que dialogues, diuen que no dialogues.  

Ell: Però el que diuen els d'en Jo no és cert perquè en Jo si que dialoga. Concretament amb tu, en Tu. I ho dic perquè jo, que no sóc en Jo, sinó l’Ell, ho sé.

Tu: És el segon cop que dius exactament el mateix, però en jo, que sóc en Tu, no t'ho tindré en compte. Mira, és cert que jo, que no sóc en Jo sinó en Tu, voldria negociar amb en Jo, però en Jo, o sigui ell, però compte, l’ell que no és l’Ell, perquè l’Ell ets tu, que no ets en Tu perquè en Tu sóc jo, però no en Jo, que és ell, però un ell que no és l’Ell perquè estic parlant de mi, o sigui, d'en Tu...

Jo: Intueixo que has entrat en un bucle sense final...

Tu: Qui ha entrat en un bucle, jo o en Jo?   

Ell: En Tu, que ets tu.

Jo: Disculpeu, però m'he perdut definitivament.

Tu: Lògic, perquè com que tu, que ets en Jo, no vols dialogar...

Jo: Torna-hi! Però si jo, que sóc en Jo, estic dialogant amb tu, que ets en Tu.

Ell: Això és cert. Ja ho he dit abans. Dos cops.

Tu: Qui ha entrat ara en un bucle sou vosaltres. En Jo no pot dir que dialoga amb mi, o sigui, en Tu, perquè no és cert. Però és que a més el desmenteix la seva pròpia gent...

Jo: I tu, en Tu, què coi saps de nosaltres?

Nosaltres: Disculpeu, però som en Nosaltres. No hem pogut evitar escoltar-vos i volem intervenir per il·lusions, que és com una al·lusió, però amb més entusiasme. A veure, nosaltres volem desmentir absolutament que en Jo estigui negociant amb en Tu. És ro-tun-da-ment fals...

Tu: Ho veus, Jo? Jo, o sigui, en Tu tenia raó.

Ell: No entenc com en Nosaltres pot tenir tant de morro. Però si vosaltres esteu dialogant amb en Tu!

Vosaltres: A veure... Ens veiem obligats a intervenir per desmentir una afirmació que s'acaba de fer tres línies més amunt. Nosaltres, o sigui en Vosaltres, no estem negociant ni amb en Nosaltres ni amb en Jo. Per molt que ho diguin l’Ell i en Jo. I donem tot el suport a en Tu i, en conseqüència, confirmem el que diu en Nosaltres.

Jo: Mira Vosaltres, aquí hi ha hagut negociacions secretes. I ells poden dir el que vulguin...

Ells: Nooo!!! Per aquí sí que no passem. Som Ells i intervenim a la conversa perquè ens neguem a ser utilitzats de forma partidista...

Tu: Perfecte, però vosaltres, que sou Ells, a part de venir a interrompre, teniu alguna cosa a afegir sobre el tema?

Ells: Sobre quin tema?

Nosaltres: Coi, doncs sobre si esteu negociant i ho dieu, sobre si dieu que esteu negociant però no esteu negociant, si dieu que no esteu negociant però esteu negociant...

Jo, Tu i Vosaltres: Molt ben dit, Nosaltres. Si vosaltres, que no sou en Vosaltres, sinó l’Ells, no teniu res a dir sobre qui negocia amb qui no sabem que hi feu aquí.

Ells: Doncs bé, ja que ens ho demaneu, us hem de dir a tots que...

Tots: Hola! Disculpeu, algú ens ha cridat?

(CONTINUARÀ)