Les coses mai passen per si soles. I a Catalunya i en relació amb la llengua i el món educatiu, encara molt menys. Hi ha una minoria mooolt minoritària de catalans que fa anys intenten 1/ polititzar l'educació i 2/ crear dues comunitats per raó de llengua. Seria reiteratiu repassar ara i aquí tots els casos inexistents que han estat inflats, i inflats, i reinflats fins arribar al no res. Amb un exemple n'hi haurà prou. És d'un Salvados en que en Jordi Évole desmunta en un pim-pam una de les mentides més repetides per l'unionisme radical i que consisteix en afirmar que als patis de les escoles s'obliga als nens a parlar en català: 

Ara feia dies que el tema estava tranquil, però com un element més de l'ofensiva unionista d'aquesta setmana (amb empaperada de banderes espanyoles inclosa) ha arribat a les nostres pantalles el remake de "A les escoles catalanes s'adoctrina els nens". La pel·lícula la produeix el sindicat AMES (Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari). I ara vostè, segurament, es preguntarà: "I, qui són aquests?". Lògic perquè aquest sindicat té com a gran èxit no haver aconseguit cap mena de representació, cosa que per una organització com aquesta és com per una església no tenir cap feligrès. 
Bé, doncs amb un dels enllaços de la seva pàgina web ja es veu una miqueta per on va la cosa:
 
Però si en vol més, aquí té un altre interessant enllaç on queda clar que ser professor i d'aquest sindicat no implica haver de saber que el cognom Llach no s'escriu com ells es pensen:
 
Doncs bé, AMES ha elaborat un informe que cal llegir per veure el nivell global de la cosa. Aquí té l'enllaç. Li recomano que dediqui una estona a mirar-se'l. No se'n penedirà. Com a petits tastets, dos exemples que no són dels millors, perquè aquests els deixo a la seva descoberta:
 
 
Doncs bé, com si fos bàsquet, AMES assisteix l'informe i la premsa de Madrid l'esmaixa:
 
 
I l'endemà, la resta de la premsa llança de tres:
 
 
 
Total, que amb una jugada com aquesta, un sindicat fantasma i la premsa amiga han aconseguit que les animadores (en forma de Ministerio de Educación ) surtin a la pista a abraçar i petonejar els jugadors en forma d'investigació. Investigació de què? Doncs si "els llibres de text catalans adoctrinen als alumnes". I ara vostè es preguntarà?: "I això ho fan perquè s'ho creuen de veritat?". I ara vostè es respon: "Ah no, esclar que no s'ho creuen. Forma part del mateix paquet que manifestar-se en contra de la conferència del President Puigdemont a Madrid i a Madrit (concepte)". O sigui, és una nova ofensiva unionista coordinada des de diversos àmbits. Ei, i no la critico, només la descric. I no la critico perquè, precisament, em sembla molt bé que hagin de fer-la. Vol dir que necessiten tirar de propaganda per seguir al partit. La seva dissort és que treuen a pista jugadors (digui'n arguments) que fan punts, sí, però que ja s'arrosseguen pel parquet. I això per un equip que aspira a guanyar no és gaire bo. I aquest és el problema de fer jugar durant anys els mateixos arguments. 
I de tant vellets que són (els arguments), al final els passa el que ha vist al vídeo del Salvados, que quan arriba un partit amb un rival mínimanent preparat, la cosa fa aigües.