Hola, com va? Em permet una pregunta? Vostè és un nacionalista espanyol radical extremista (i xenòfob)? Sí, doncs si és tan amable, continuï llegint perquè aquesta humil peça està dedicada a vostè. Si no ho fos, no cal que llegeixi les pròximes lletres ajuntades.

Ja sabem que, com a bon nacionalista espanyol radical extremista (i xenòfob), els seus objectius ara mateix són els Mossos, els mestres i TV3. En els últims dos casos, amb el nexe de la llengua, una qüestió que l'inquieta més que haver estat inclòs en un xat de whatsapp anomenat “antics companys de classe”. Vostè i els seus argumenten que “controlant” aquestes tres coses, s'ha acabat l'independentisme i llavors aquest serà el país perfecte per als catalans de bé que, per suposat, són vostè i els seus.

Però abans d'intentar l'assalt final, els nacionalistes espanyols radicals extremistes (i xenòfobs) necessiten estovar l'opinió pública a la que intenten manipular llançant-los sense descans una varietat d'afirmacions que, si les fes Pinotxo, no hi hauria prou fusta al planeta per poder construir-li el nas resultant.

Perquè, esclar, el nacionalisme espanyol radical extremista (i xenòfob) té un problema. Greu. Milers de persones normals i no adoctrinades han vingut a Catalunya des de qualsevol punt d'Espanya i han vist la realitat. Terrible, oi? I a aquests ja no els pots enganyar més perquè saben la veritat. I per un nacionalista espanyol radical extremista (i xenòfob) que vol imposar el seu relat de ficció no hi ha res pitjor que la veritat. La veritat per aquests personatges és com els alls per al comte Dràcula, la humilitat per a Carlos Herrera, el menjar sa i l'esport per a Homer Simpson, la música per a la tuna o la ceba a la truita de patata.

Per tant, es confirma com a certa aquella frase de tota la vida segons la qual el nacionalisme espanyol radical extremista (i xenòfob) en relació a Catalunya es cura viatjant. Concretament a Catalunya.

Viatgi home (i dona), viatgi. Vingui i observi. I pari l'orella. Ja veurà quines sorpreses més boniques s'endú. Comprovarà que hi ha ministres d'Exteriors espanyols que efectuen afirmacions a mitjans francesos sobre la realitat a les escoles catalanes que són tan certes com la solvència de la política antiincendis de la Xunta de Galicia. S'adonarà que el que excreten sobre la realitat catalana els diaris de paper i els articulistes de Madrit (concepte que en aquest cas arriba fins al Besòs) s'assemblen a la realitat com la fiscalia a Montesquieu. I confirmarà que el que expliquen les cadenes de TV espanyoles ha provocat que els germans Grimm i Hans Christian Andersen hagin piulat des de la tomba: “Parin, sisplau, no podem superar-los”.

Ah, per cert, en cas que presenti la mateixa patologia però resulti que viu aquí i, per tant, coneix la realitat, vagi al metge. Potser és un virus, que diu que ara hi ha una passa.