Ah, que bonica és la casualitat... El destí ha volgut que aquesta setmana que avui comença coincideixin a BCN dos fets totalment hiperelacionats, però precisament perquè estan als antípodes l'un de l'altre: el congrés de mòbils i el judici a Fèlix Millet.
El Mobile és la modernitat total, l'economia emergent, el futur del món i la tecnologia d'avantguarda. El judici a Millet és veure a la banqueta dels acusats una figura tan antiga com la humanitat, la del pícaro. És veure-hi qui anava a declarar amb l'americana més ratada possible per intentar fer peneta. És veure-hi qui dissabte deia aquí mateix en una entrevista aconseguida per la Gemma Liñán: "Físicament estic molt malament. No puc caminar. Estic fumut".
Millet és l'home de bona família que va aprofitar la seva posició per enganyar tothom. Millet ha estat com una mena de timo de la estampita permanent al qual tothom s'hi volia apropar perquè era "un senyor de BCN" d'il·lustre cognom, que coneixia a tothom a qui calia conèixer i que et podia presentar gent, proporcionar-te favors i de qui tu creies que en podries obtenir un benefici. I tu t'hi acostaves perquè ell tenia moltes "estampetes" que semblaven bitllets legals, però al final, quan obries el paquet pel qual havies pagat molts diners pensant que tu encara n'obtindries molts més, el que t'hi trobaves eren feixos de papers de diari sense cap valor.
I ha estat la casualitat la que ha volgut que aquest diumenge, tres dies abans de l'inici del judici a Millet, el Mobile World Congress celebri el seu sopar oficial, amb totes les autoritats (i més) a... SÍÍÍ, AL PALAU DE LA MÚSICA!!! Miri que hi ha llocs, eh? Doncs al Palau. Però esperi, que el sopar, com es pot veure en aquest fotografia feta per la companya Marta Casado, es fa a la platea i amb una estètica de casament:
I, és clar, és inevitable relacionar aquesta sensacional imatge amb un dels grans moments de Millet i que expliquen perfectament qui és el personatge. Perquè veure la platea del Palau amb taules i cadires ens transporta a la memorable anècdota del casament de la seva filla Clara. Aquella cerimònia van fer-la exactament al mateix lloc que avui el sopar del Mobile. I va costar 81.156€. Doncs bé, Millet va passar al seu consogre una factura per la meitat d'aquest import (ja se sap, allò del "paguem a mitges"), però va ser la Fundació Orfeò Català-Palau de la Música qui va pagar-ho tot. Per tant, a Millet no només va sortir-li gratis total el casament de la nena sinó que, a més, va guanyar els 40 mil euros estafats al seu consogre. SEN-SA-CI-O-NAL!
Algú hauria d'haver avisat els assistents que, si en ple sopar sentien algun soroll estrany com de rialla, era l'esperit de Millet que encara avui passeja per l'edifici amb una americana comprada a l'Humana i caminant amb dificultats perquè, pobret, "està fumut". Ah, i de passada, haurien d'haver-los advertit que si després del soroll estrany els desapareixia el mòbil (i la cartera) no es preocupessin, que és que hi ha esperits que són molt trapelles, com és el cas que ens ocupa. Però res, que ho fan sense cap mala intenció i, a més, després sempre acaben demanant perdó, pobrets...