Ara li demanaré que llegeixi això que li he penjat a continuació. Però abans de fer-ho, l'aviso que hi ha un 99,99999999999% de possibilitats de que l'execrable text que ve a continuació li provoqui arcades:

Sí, ja sé que aquesta cosa està pensada i escrita per provocar, perquè es comenti i perquè la gent ho comparteixi dient: guaita quina barbaritat! De fet ara jo n'estic parlant, vostè ho està llegint i això vol dir que li estem donant una importància i un ressò que no es mereix. I, sí, això és el que els seus autors volen, notorietat i publicitat i jo ara mateix els estic donant notorietat i publicitat.

Ara bé, per fer el contrari del que ells pretenen, cal obviar aquesta barbaritat intolerable? O sigui, per no seguir-los el joc, hem d'ignorar el que alguns són capaços de perpetrar i que continuïn fent-t'ho sense problema i amb total impunitat? 

Un innocent assenyalat

Segurament ha llegit en alguns mitjans que a la manifestació contra la sentència per l'anomenat Cas Blanquerna (l'assalt d'un grup d'ultradreta a la seu de la Generalitat a Madrid) es veu que hi va aparèixer un Mosso d'Esquadra. I es veu que la seva feina era la d'enregistrar els participants. Vaja, que hi hauria anat a fer tasques d'informació. 

Doncs bé, alguns d'aquests mitjans van il·lustrar la noticia amb la foto d'un senyor recollint imatges de la mani, Un senyor, però, que no només no era Mosso, sinó que era un fotògraf de eldiario.es que estava allà treballant. Algú el va veure amb una càmera, va fotografiar-lo a ell, va fer córrer la imatge i, sense cap comprovació, va ser convertit en el Mosso Emmascarat. 

Problema? La imatge va circular quan la mani encara s'estava fent i el pobre senyor, en Juan Carlos Morh, va tenir algun petit problema que va explicar al seu compte de twitter:

A continuació, mostrava com la seva foto ja estava publicada a la versió digital, per exemple, del diari ABC:

I més endavant, ens deia que l'ABC no era l'únic mitjà on havia passat de fotògraf a policia. I no només en foto, sinó en format vídeo i tot: 

I del digital, un lloc d'on, com a mínim, et poden eliminar, al paper, on hi quedes per sempre i on, també, et converteixes en una imatge d'arxiu que ningú et garanteix que torni a aparèixer cada cop que algú torni a parlar de la mani, dels ultres, dels Mossos o vagi vostè a saber de què:

Ah, per cert, sobre el cas Blanquerna una cosa que em va emocionar. La mare d'un dels condemnats va anar a 13TV a defensar la innocència del seu pobre fillet. Fixi's, uns patriotes tan valents i milhomes que, ells solets, van saber rebentar un acte cultural, quan la justícia els castiga, fan anar a la mamà a la cadena que paga la Conferència Episcopal a dir que el seu nen és molt bon minyó. Tot plegat, certament molt tendre...

Quan el Currículum te'l fan els altres

Arsenio Fernández de Mesa, Cuco pels amics, era director de la Guàrdia Civil. Els canvis al ministeri van fer que deixés aquest càrrec per una cadira a Red Electrica Española, on van justificar el fixatge d'algú que no té ni idea d'electricitat afirmant que hi anava com a expert en seguretat. Gloriós.

El senyor Cuco Fernández de Mesa va presentar un currículum impecable: quatre diplomatures en Estudis Militars i de Defensa, funcionari de l'Estat i inspector tècnic en una multinacional anglesa. En Dani Mateo al programa El Intermedio (La Sexta) va demostrar que la realitat potser és una altra. Les diplomatures són uns cursets que el Ministeri de defensa va fer a diputats i senadors, la plaça de funcionari és d'auxiliar de jardineria i la multinacional és un empresa de pintura per vaixells. 

Però resulta que l'Anibal Malvar va investigar encara una miqueta més i va publicar a Público.es cosetes com, per exemple, que de jove havia format part d'una centúria falangista, que els que li van fer els cursets per les diplomatures diuen que "no tenia els estudis ni per ingressar com a Guàrdia Civil", recorda que era el Delegado del Gobierno quan el naufragi del Prestige i que va ser ell qui va dir allò de que "el fuel no arribarà a la costa", que quan era màxim responsable de la Guàrdia Civil i va haver-hi el famós cas del Tarajal va ser ell qui va negar que s'haguessin llençat ni pilotes de goma ni gasos i va ser ell qui va haver de rectificar... ah, i que ell va organitzar el casament d'Álvarez Cascos. 

Certament, el currículum real és molt més interessant, no troba?

Quan els ultres són els altres

Observi ara aquest titular:

El tal Zozulya és una bona peça. Però resulta que qui són els "ultres" són els que van denunciar aquest paio i es van negar a que fitxés pel seu equip. Curiós.

Si tots dos ho sabien, per què van fer-ho?

Aquesta ha estat una de les imatges de la setmana:

Efectivament, són Pablo Iglesias i Iñigo Errejón discutint als seus escons del Congrés. Davant de tothom. Miri que hi havia llocs per fer-ho, eh, però va ser en un dels llocs més públics possibles i amb més càmeres. I, sí, és cert que alguns mitjans van posar-hi més pa que formatge, però la discussió va existir. I tots dos són experts en el món mediàtic i sabien que això seria noticia. La pregunta, per tant, és: per què van fer-ho i buscant quin objectiu? O va ser un dels dos que va provocar-ho per aconseguir un efecte de cara al congrés que els enfronta?

Calia aclarir que era un muntatge?

Dels centenars d'imatges falses que circulen, n'hi ha que són tan evidents que sembla clar que no cal dir que ho són. I, de sobte, et trobes amb això:

Gràcies per aclarir-nos que la imatge no era certa, que a Trump no el pinten del seu color habitual amb una pistola. Però, esclar, l'aclariment és tan innecessari que no puc evitar pensar: i si l'avís no és més que un muntatge perquè circuli la imatge? Si tu li dius a algú: "no miris això que és mentida", quin efecte provoques en l'espectador? El contrari, oi? Doncs això...

Quan la propaganda només la fan els uns

No ho puc evitar. Aquesta noticia a la portada de El País m'ha sorprès molt. Resulta que el Procés té una colla de propagandistes optimistes:

Doncs molt bé, però disculpi la pregunta: on és la noticia? L'unionisme també té propagandistes que difonen la seva versió i que mereixerien una noticia, no? Ah no, perdó... aquesta noticia no s'ha publicat ni es publicarà mai perquè l'unionisme és pessimista. Tots els seus arguments són sempre negatius. Sempre és allò del "si marxeu us cauran les 23 plagues" i mai és allò altre de "si us quedeu, sempre serà primavera i els ocellets estaran tot el dia cantant entre olor a roses i herbes de la Provença". Esclar, la noticia és que, en aquesta època tan terrible, encara quedi gent optimista. 

Protegir-se de perillosos perills

És normal que quan la policia (o la Guàrdia Civil) posa en marxa una operació contra uns terroristes, una perillosa banda de mafiosos, uns traficants, etc, etc, etc, hi vagin armats i protegits. Ara bé, sorprèn més que, quan van a escorcollar una oficina que depèn d'un ajuntament, una empresa, el domicili particular d'un exregidor, o les oficines d'un port, hi vagin amb armilles antibales. Què passa, els arxivadors van armats? Els ordinadors van ser mercenaris en guerres perdudes a l'Àfrica?

Sí, ja sé que el protocol de seguretat és el que és, però trobo que, de vegades, hi posen tant de pa al formatge que al final s'acaba notant que allò no és un entrepà...

I dit tot això... BONA SETMANA!

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat