M'imagino que l'eliminació del Real Madrid de la Copa el deu haver influït, però realment el que ha dit avui Mariano Rajoy a l'entrevista a can Carlos Alsina (Onda Cero) ha estat un despropòsit. No és el ja mític “¿Y la europea 2?. El regreso del yoquesé”:

Ni és tampoc pel seu famós (i sòlid) argument segons el qual el rebut de la llum baixarà de preu perquè començarà a ploure (sic). Per cert, fixi's si el concepte és marcià que, quan he fet la recerca del vídeo a Twitter, m'ha sortit el text que adjunto. Un servidor no l'havia vist mai, i miri que faig recerques estranyes...

No, no, el més terrible és que defensi allò que està obert al diàleg (“estic disposat a parlar de tot”) i quan l'Alsina li diu si aquest “tot” inclou un nou règim fiscal, Rajoy li digui que no. I quan Alsina li diu si inclou un nou Estatut, Rajoy li digui que no. I quan Alsina li diu si inclou el referèndum, Rajoy també li diu que no. O sigui, Rajoy està disposat a parlar de tot “salvo algunas cosas”.

I l'argument que justifica a Rajoy a ser “Mister No” continua sent de traca i mocador. Primer era “no puc perquè la llei no m'ho permet”. I després va afegir el “no vull”, de tal manera que el mantra Rajoylià és: “ni vull ni puc”. Bé, sobre el no voler, res a dir-hi. No li surt dels nassos i punt. Sobre el no poder, és allò de que la llei no m'ho deixa fer. Sí? Segur? Mirem-nos-ho.

Hi ha diversos constitucionalistes, inclòs algú no precisament indepe com Francesc de Carreras, que defensen que la Constitució permet un referèndum. Però és que hi ha una cosa que està per sobre d'interpretacions. Quan Rajoy diu que ell no pot subvertir la llei, cal dir-li i repetir-li un concepte: una llei, pel fet de ser llei, no necessàriament és justa. I li diré més, una llei, pel fet de ser llei, no necessàriament ha de ser coherent i sensata i perfectament pot ser una immensa imbecil·litat, una absurditat i una monstruositat. Exemple? Un d'ahir mateix.

La cambra baixa del Parlament rus va aprovar per 358 vots a favor, 2 en contra i una abstenció una proposta segons la qual “pegar a la dona, a un fill o als avis no serà delicte si això passa només un cop a l'any”. Sí, sí, ho ha llegit bé, no és cap error: la via penal només s'aplicarà a partir de dues agressions anuals.

Mentre la llei espera ara anar a la cambra alta per ser aprovada definitivament, el portaveu del Kremlin ha dit que l'objectiu de la mesura és “protegir el dret dels pares a disciplinar els fills i reduir la capacitat de l'Estat de ficar-se en la vida familiar”. Realment im-pa-ga-ble...

Doncs bé, segons la doctrina Rajoy, qui no estigui d'acord amb aquesta llei totalment impresentable, a callar i a obeir. Perquè la llei és la llei. I les lleis estan per complir-les. TOTES! Incloses les que permeten pegar a tota la família un cop l'any o les que no permeten als catalans votar si volen o no volen separar-se d'Espanya. I seguint amb la doctrina Rajoy, que no podria ni voldria canviar la llei russa, si acabessin votant-la per modificar-la, el sufragi que comptaria seria el del pare, perquè la sobirania familiar és seva, que per això té dret a estomacar qui vulgui. I la dona, els fills i els avis... a callar, cony!!!