Al Regne d'Espanya tots els ciutadans són iguals davant la llei. Però, com sempre passa als regnes, els uns són més iguals que els altres. I al número 1 de la llista dels 40 més iguals ara mateix hi tenim Emèrit I, també conegut com el rei abdicat que un dia va dir “vaig un momentet a comprar tabac i ara torno”. I encara avui no ha trobat l'estanc. I per això no acaba de tornar.

Emèrit I és tan igual a la resta d'espanyols que cinc minuts després de ser acusat de corrupció va desplaçar el seu cos fins a un altre país. En secret i sense donar cap explicació. Posteriorment, hem sabut que era culpable d'almenys d'un dels casos que se li atribuïen. I ho sabem, bàsicament, perquè va pagar 678.393 € per regularitzar l'import gastat amb unes targetes bancàries de fons opacs i que van ser usades per ell i pels seus familiars. Després de deixar de ser rei. I això és important, perquè vol dir que mentre va fer aquesta despesa ja no era inviolable. I per això va regularitzar-ho. El problema sobrevingut és que és un senyor tan igual a la resta que encara no sabem d'on va treure els diners per pagar aquests 678.393 €. I ningú li ha exigit que ens ho expliqui.

Però no se'n vagi, que ara afegirem un ingredient més a aquest pil-pil reial. Irene Castro publica avui a Eldiario.es que durant la seva estada a Abu Dhabi, l'indret on va anar a comprar tabac, l'Emèrit disposa de tres ajudants de cambra que van i venen des de Madrid. I la periodista ho ha sabut perquè existeixen uns bitllets d'avió per import de quatre mil euros que Patrimonio Nacional (PN) paga a Viajes El Corte Inglés. Vaja, sap allò de “El Crucerito”? Doncs amb tres criats i a banda de l'excursió, naturalment, amb altres despeses com l'estada, les dietes i la nòmina d'aquestes tres persones, que són de lliure designació, i que també van a càrrec del PN, un organisme depenent de la vicepresidenta Carmen Calvo. Un pil-pil perfecte on tot lliga.

Sí, perquè justament ahir, la senyora Calvo havia dit, amb aquella cara de rotunditat tan seva, que “el rei Joan Carles no viu amb els recursos públics”. Coi, doncs per ser que no li paguem la cosa, això dels tres “assistents”, més la seguretat que li ha estat assignada, un dispositiu per cert del qual desconeixem qualsevol detall, ja que el Ministeri de l'Interior diu que és una “informació reservada”, i tota la resta que no sabem, som davant d’una manera molt estranya de no viure amb recursos públics.

Ara bé, el millor de tot això és que hem descobert que Patrimonio Nacional, un organisme que ens pensàvem es dedicava a treure la pols dels monuments, resulta que és un dels llocs per on ens colen la despesa real de la Casa Reial. Tots sabíem que el pressupost oficial era una broma i que allò de “la monarquia més barata d'Europa” era tan creïble com Griezmann xutant un penal. Ara sabem això qui ho paga. De fet, ens ho explica la senyora Llanos Castellanos Garijo, presidenta de Patrimonio Nacional a la pàgina web de la institució: “Patrimonio Nacional es más que la suma de objetos, monumentos y espacios de valor incalculable; Patrimonio Nacional es el organismo autónomo que tiene por misión facilitar, conservar y dar a conocer los bienes necesarios para que la Corona pueda desarrollar la labor representativa que le confiere nuestra Constitución y así se muestre la herencia de nuestro pasado y la fortaleza que compartimos para construir nuestro futuro conjunto”. Vaja, que finalment hem trobat la gran Tapadora Nacional.