Acte de Junts per Catalunya al pavelló de Suècia de Berga. Els caps de cartell són el President Puigdemont, que és qui ha dit la frase del titular, i el conseller de Presidència, Jordi Turull. Una hora abans de l'inici l'ambient era tan desèrtic que un cotxe dels Mossos s'ha aturat a la porta, la Mossa copilot ha baixat la finestreta i m'ha preguntat: “saps si aquí avui hi fan res?”.   

Una hora després, a les 20 hores i amb ple de gom a gom, ha passat, d'entre moltes altres coses, tot això:

Al costat de la porta d'entrada per on ha entrat tota la gent que ha vist al vídeo hi havia una taula amb un marxandatge format per un únic objecte: una petita urna de l’1-O. A un preu de 10€. L'acte ha començat a l'hora a causa “del satèl·lit”. I ara li explico de què va això del satèl·lit. Abans li comento que la música d'ambient entre intervenció i intervenció era el “Si et va bé”, dels Sopa de Cabra. Un fragment de la lletra diu:

Avui veig tan plens els braços
i tan buides les mans;
ara sento per allà on passo
com creix el desengany.
Ja el neguit és a les cases,
l'amor és un combat;
ja la gent no gosa creure,
però vol seguir esperant.
No escoltis els que et diguin
que tot és negre o blanc,
fes cas dels que t'expliquin
que tot pot ser veritat.
No hi ha ningú que em sàpiga dir
quin és el millor camí,
no hi ha ningú que estigui segur.
Només tu pots decidir
si vols seguir amb mi.
Si et va bé, seguirem endavant
tots dos, sempre canviant,
seguirem caminant,
tots dos junts, sempre canviant.

Abans dels dos caps de cartell ja citats, hi han intervingut Aurora Madaula, candidata nº 9 per BCN, que ha recordat les seves arrels bergadanes; Laura Borràs, candidata nº 5 per BCN i que lluint un vestit groc total ha recordat que al segle XVIII ja es va prohibir el color groc; i Eduard Pujol, candidat nº 8 per BCN que ha parlat amb un anorac posat perquè diu que té fred des de l’1-O.

Quan Jordi Turull ha pujat a l'escenari, l'auditori ha començar a cridar “Llibertat presos polítics”. El conseller i ex pres ha demanat als presents que escriguin cartes a Junqueras, Forn i els Jordis perquè és una de les coses que més reconforta allà dins. I que front el “a por ellos”, ell proposa un “per ells”. Per ells quatre.

El record de mig Govern empresonat, de l'altre mig exiliat i de l'aplicació del 155 l'ha clos amb un “Inés, ni així guanyareu”. I vostè ja sap qui és Inés, oi? De la seva estada a la presó ha comentat que ell i Josep Rull, que compartien cel·la, van patir dues condemnes. La que tots ja sabem i veure per TV els informatius de les cadenes espanyoles. I després de dir que el dia 21, la tria és entre Puigdemont i Rajoy, ha donat pas al satèl·lit a través del qual s'ha fet present el 130é President de la Generalitat. O millor dir, al satèl·lit que ha permès l'aparició en una pantalla del President. Des de Bèlgica.

Els assistents l'han rebut amb crits de “President, President”. En la seva intervenció ha comentat la frase de Miquel Iceta que li vaig explicar al Iu-Tuber d'ahir. El candidat socialista va esmenar la famosa frase d'en Miquel Martí i Pol del “Tot està per fer i tot és possible” amb un “Ja hi ha coses fetes i hi ha coses impossibles”. Per Puigdemont, aquesta adaptació “és un cant a la resignació”. La resta de l'argumentari s'ha basat en el 155. Li destaco tres frases: “Ara ens volen fer creure que ens peguen, ens empresonen i ens suspenen l'autonomia pel nostre bé”, “Del tripartit del 155 no en podem esperar res. D'allà on ens ha vingut dolor i repressió només pot arribar el mateix” i “La pitjor notícia que pot tenir Rajoy el 21D és sortir derrotat per la gent a qui va estomacar”.

I una horeta després, amb el cant dels Segadors, i sense el President ja en pantalla, ha acabat un acte que no ha estat desbordat de passió. Com no ho estan la resta d'actes als quals hem assistit de moment i organitzats per diversos partits. Potser és que anar tan sovint a votar ens ha convertit en autèntics professionals de la cosa.