Quatre casos d'aquesta mateixa setmana:

1/ Les hostesses del trofeu Comte de Godó de tennis han denunciat que les van obligar a treballar amb un uniforme que no es corresponia amb les condiciones meteorològiques existents. Feia fred, plovia i l'empresa que va contractar-les (Schweppes) els va negar la possibilitat de poder-se abrigar. Per què? Una de les noies, la Raquel Muñoz, va denunciar a El Matí de Catalunya Ràdio que van treballar amb febre, que van queixar-se i que la resposta van ser crits i l'argument que amb la jaqueta posada no es veia la marca. Quan ha esclatat el cas, l'organització ha demanat disculpes. El pitjor del cas, però, no és si l'uniforme era d'estiu o d'hivern. No, el gran tema és l'ús de noies com a reclam publicitari, com a carn que es paga a pes. Bé, almenys no van fer com en el torneig de tennis de Madrid, que a l'any 2009 va contractar directament models com a aplegapilotes.

2/ L'Ajuntament de Xerès ha demanat que al gran premi d'Espanya de motociclisme que es disputa a la ciutat aquest cap de setmana no hi hagi hostesses perquè entenen que “es tracta d'un ús sexista del cos femení”. Una de les noies que treballa a la cursa, al Masters de tennis de Madrid i a la Vuelta a Espanya ha dit que “aquesta petició pren la feina a un grup de dones i això sí que és sexisme. M'agraden molt les motos i aquesta feina em permet escoltar les converses entre mecànics i pilots. Venem la imatge d'una marca, de la mateixa manera que ho fem per catàlegs o anuncis. No em sento un objecte i algunes marques ens vesteixen més provocatives, però som models i sabem com dur aquesta roba. Treballar com a hostessa em permet pagar-me la carrera de medicina”. 

Sí, segurament aquesta noia ho veu tot de color de rosa i no és conscient de l'ús que fan d'ella. En tot cas li recomano que si té un moment pregunti a altres companyes seves que fan d'hostesses en segons quines fires i quins congressos i que han de suportar tota mena d'insinuacions d'individus que, o bé aprofiten la seva posició, o bé van totalment passats de voltes. Cosa que encara és pitjor que ser només un objecte.

Finalment la petició quedarà en no res perquè l'organització considera que les noies són treballadores del circuït com molts d'altres i, en tot cas, estudien que de cara a altres edicions s'hi incorporin nois.

I sap el pitjor? Que la solució a un anacronisme com el de tenir dones lluint carn sense cap altre objectiu que el de lluir carn sigui posar-hi nois lluint carn, en comptes de fer desaparèixer una pràctica sense cap sentit com és la de lluir carn.

3/ La cantant Emma Marrone estava assajant en un plató del Canal 5 italià i va passar això:

Al programa, anomenat Amici di Maria de Filipi, se'ls va acudir que seria molt graciós fer-li un brometa. I van tenir la brillant idea de fer que un dels ballarins la grapegés, a veure com reaccionava i gravar el resultat. El pitjor del cas no és que un programa trobi graciós fer que un senyor foti mà a una noia que ha anat allà a treballar. No, el més terrible és que el públic reia, incloses diverses dones. I que el programa ha penjat el vídeo per fer-lo viral, sense dir que era una broma. O sigui, doble immoralitat: la brometa i usar-la per fer-se publicitat.

4/ Avui mateix hem sabut que el fiscal sol·licita 22 anys i 10 mesos de presó per cada un dels cinc acusats de la violació en grup a una noia durant els passats sanfermins. La violació és un acte brutal i fer-la en grup encara ho supera, però és que els individus van gravar les imatges i van penjar-les al seu grup de Whatsapp. No existeix adjectiu per definir-ho. Excusa de les defenses? Va ser un acte consentit.

Però encara hi ha un parell de coses més terribles: un dels presumptes és Guàrdia Civil i un altre militar (però, quines proves fan per ingressar-hi?) i als programes matinals de TV van dedicar-se a entrevistar familiars i amics dient que eren uns bons nois que van caure a les urpes d'una qualsevol que ara els busca la ruïna. Terrible.

I ara vostè potser es preguntarà què hi fan les dues últimes notícies amb les dues primeres. Bé, és que crec que una cosa té relació amb l'altra. Quan s'usa les dones com a reclam visual per vendre un producte o un esdeveniment, és molt fàcil pensar que les dones estan al món per fer d'objecte. De consum i d'ús. I si serveixen per aguantar un paraigües a un tennista o a un pilot de motos, també serveixen perquè algú pensi que serà molt divertit fer que les magregin o que 5 presumptes facin el que van fer a Pamplona.

I no, la solució no és posar-hi nois, gais o lesbianes per agradar els diversos col·lectius/consumidors sinó deixar de llogar carn per vendre el paradís. I potser si deixem de fer-ho, alguna cosa començarà a canviar.