Ara resulta que la gavina del PP no és una gavina. Es veu que és un xatrac becllarg. Esclar, un servidor, com que és de lletres, ni idea de la diferència. Però el que hi entén, o sigui, el creador de la imatge, diu que sí.

Fernando Martínez Vidal, que és el pare de la criatura, fa anys que diu que la seva obra és un xatrac becllarg, au marina que vola alt, i no una gavina, que vola baix, és carronyera i menja brossa. Total, que al final li han fet cas i al congrés del PP d'aquest cap de setmana deixaran el tema enllestit per sempre més. Bàsicament perquè, i ara agafi's, la Llei de Partits obliga als idems a tenir un logo clar. O sigui, aquesta llei que va servir per il·legalitzar allò que en diuen “l'esquerra abertzale”, al final també ha il·legalitzat la gavina pepera. Em punxen i no em treuen sang.

La gràcia de la cosa és que el pas de gavina a xatrac becllarg ha coincidit en el temps amb el pas de Ciudadanos de la socialdemocràcia al liberalisme progressista i amb la refundació del Pedecat, un partit que busca la seva “redefinició” ideològica i que la gent anomena “exconvergència”, com a l'inici de l'euro a la moneda anterior en dèiem “les antigues pessetes”.

Per tant, ens trobem amb un panorama que, resumit seria:

1/ el partit que governa a Espanya ha tingut un símbol que no era.

2/ el tercer partit espanyol, i només en un cap de setmana, ha canviat d'ideologia. 

3/ el partit del president de la Generalitat, oficialment no té ideologia.

Al món de la postveritat (allò que tota la vida n'havíem dit mentida), un món on el president del país més poderós del planeta comunica les seves decisions per Twitter i en funció de com li peta en aquell moment, resulta que tu t'apuntes a un partit i, a partir d'aquí, s’engega una ruleta, una tómbola. Allò del “a per tot, tot, a per tot el gosset pilot”. I digui'n gosset pilot, digui'n que al món de la postveritat (l'antiga mentida), tu truques a la porta d'un partit (toc, toc, toc) perquè defensa les mateixes idees que tu i, quan has creuat la porta, aquell partit ha canviat la bestiola que era la seva imatge, però no la imatge, ha canviat la ideologia o a la recepció hi ha un cartell on hi diu: “ara no hi som, hem sortit a buscar el nostre ideari, si vol un got d'aigua fresca, al costat del ficus hi ha una font i gots”.

Ja sabíem que els partits són de goma, però ara hem descobert que allò no era goma. I el pitjor de tot és que no sabem què era. Ni nosaltres ni ells (o elles).