Un italià em va dir una vegada que el seu país té molt de mèrit perquè manté tres estats: el normal, la Màfia i el Vaticà. Doncs sabent això, podem concloure que Espanya té molta sort perquè només en manté dos, ja que no tenen Vaticà.

Parlem doncs de “l'altre”, de l'Estat paral·lel. Aquest que okupa tots els centres de poder i que funciona de forma autònoma i sense control extern. Aquest que actua impunement, sense que l'Estat “bo” faci res per aturar-lo. Bé, o sí que ho intenta fer, però que és tan feble davant de “l'altre” que és absolutament impotent.

És aquest Estat de la matança de Vitòria-Gasteiz del març del 1976, amb la policia de Rodolfo Martín Villa assassinant 5 manifestants i ferint-ne 150, i que ara condecora aquell personatge amb una medalla democràtica.

És aquest Estat dels GAL, amb uns policies que de dia segrestaven i mataven i de nit anaven a gastar-se els fons reservats en putes, mariscades i “solisombres”. Uns policies amb “nomeolvides” d'or, l'ungla del dit petit de la mà més llarga i derrapades amb un R12 tunejat com el de la sèrie Starsky & Hutch.

És aquest Estat on quan Baltasar Garzón va començar a investigar els GAL va veure com apareixia un informe policial on era acusat de participar en orgies de dones i drogues. Un Estat condemnat pel Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg per no investigar les tortures als detinguts a l’Operació Garzón del 1992. Un Estat que no va parar fins a fer fora Garzón de la judicatura quan va declarar-se competent per investigar els crims del franquisme.

Un Estat on es van succeint els casos de corrupció i no dimiteix ningú. On governa un partit que va pagar les obres de la seva seu central amb diner negre i no ha passat res. D'on se suposa que va treure aquests diners il·legals?

Un Estat que grava les trobades del Rei amb una de les seves amants i li fa xantatge amb les cintes, en manté una altra en una casa situada al complex de La Zarzuela i anys després el fa abdicar a perquè els fa nosa. Un Estat on surt un excomissari per TV explicant mil i una il·legalitats i ni la Fiscafina (La Fiscalia que afina), ni cap jutjat el citen perquè s'expliqui. 

Un Estat on Manos Limpias ha fet xantatge a qui ha volgut i com ha volgut sense que ningú l'aturés fins... fins que es van creure massa forts i van atrevir-se a fer xantatge a la infanta Cristina i allà va acabar-se Manos Limpias i el seu ultradretà líder.

Un Estat que... i podria seguir estona i estona citant casos i coses, però aturem-nos aquí. Per explicar que aquest Estat “normal” que aixopluga l'altre Estat paral·lel és qui usa l'independentisme per sobreviure i mantenir l'statu quo. Mentre la gent estigui pendent de la pastanaga de la unitat d'Espanya que tot ho justifica, ningú no els demanarà responsabilitats. És l'Espanya de l'“Una, Grande y Libre de Indepes” que ho emmascara tot. ¿Com es pot criticar un Estat paral·lel si el que fa és protegir-nos dels dolents que volen trencar la sagrada unitat? Per què qualsevol ciutadà espanyol hauria de plantejar-se la qualitat democràtica del seu Estat si resulta que tot és pel seu bé i, sobretot, pel bé de la pàtria? Mentre amb una mà mous l'espantall dels traïdors a la pàtria, amb l'altra els robes la cartera on la gent hi guarda l'Estat de dret... Bé, i de pas també t'emportes les altres (de carteres).

I és així com tothom troba el més normal del món condecorar un individu com Martín Villa o que es persegueixin empreses fabricants d'urnes.