La prova que Quim Torra és un president atípic és que en una entrevista va i deixa anar que se sent com a l'obra Pel davant i pel darrere.
I ho diu amb naturalitat, perquè li surt així, espontàniament. Perquè no va amb el fre de mà posat i ho diu perquè entenguem que se sent com ens sentiríem nosaltres si fóssim al seu lloc.
I ho diu, com pot comprovar-ho mirant-se l'entrevista que li fa Marta Lasalas, precisament quan parla de la política partidista. Interessant.
La metàfora és sensacional. Vostè i jo veiem la política com es veu al primer acte d'aquell vodevil de portes que s'obren i es tanquen. Com la veia ell abans de ser president. Però ara ell, circumstancialment, en veu el segon acte. L'acte en què es veu què passa al darrere. La crua realitat. I se sorprèn. I no li agrada. I ho explica.
Durant l'entrevista d'actualitat, la seriosa, la de la Marta, feta a la sala Torres García del Palau, em vaig fixar que feia gargots en un full en blanc. Quan volia remarcar una cosa, agafava el bolígraf i, pam, escrivia. De seguida que va acabar la conversa, aquest full va desaparèixer. I no vaig estar prou atent per veure on havia anat a parar.
Quan vaig proposar-li que la nostra conversa, l'altra, la més personal, no fos allà sinó passejant, va acceptar immediatament. Ni s'ho va pensar. “Sí home, i tant. Molt millor”, va deixar anar.
I vam sortir al Pati dels Tarongers. Abans de començar a gravar, em va recordar l'impetuós “molt bé” que em va deixar anar el l'11 de setembre passat, quan li vaig preguntar com estava anant la jornada. I, esclar, naturalment la primera part de la conversa-passeig va començar per aquí:
Bé, si té interès a saber la resposta a aquesta última pregunta, aquí sota té el vídeo on hi és, però abans voldria compartir amb vostè el moment del passeig-visita turística que em va fer el president. N'hem tallat uns quants trossos, però pensi que hi vam estar estona. Molta estona. De fet, el president tenia el dinar de cada dilluns amb el vicepresident Aragonès i, per culpa meva, va començar tard.
Però és que ell estava molt de gust explicant coses del Palau. Em va parlar del bust del president Irla que hi ha en un racó del Pati dels Tarongers i va aprofitar per explicar-me que per ell és un personatge referent. Em va explicar que estan canviat el terra de la zona del despatx que, tradicionalment, han ocupat els presidents de la Generalitat contemporanis i que és a la banda del carrer de Sant Honorat. I molts altres detalls i anècdotes. I em va parlar de la famosa columna del final de l'escalinata principal... just després de respondre a la pregunta que havia quedat a mitges.
I així va acabar la conversa-visita. No sé què va passar al dinar amb el vicepresident, i miri que m'hauria agradat ser-hi...