Doncs ja tenim data i pregunta. Però només de paraula. De moment no hi ha res per escrit. O sigui que, de moment, no caldrà reobrir la Model de BCN per reomplir-la de colpistes indepes.

Per si de cas, a tres quarts de nou del matí, un servidor ha anat a fer un cop d'ull a la Capitania General de BCN, situada a 600 metres del Palau de la Generalitat. No, per veure si hi havia moviment i tal. I això és el que m'hi he trobat:

No, tant de color no era per celebrar que era el dia de la data i la pregunta. Resulta que avui era el dia de la unitat. No de la d'Espanya, sinó la de la unitat militar. En aquest cas, de la unitat anomenada Inspecció General de l'Exèrcit. Segons m'informa el company, però malgrat tot amic, Quico Sallés, expert en el tema, aquest és l'únic organisme estatal amb seu a Catalunya. O sigui, i cito textual: “Si en una caserna d'El Hierro hi ha goteres, ho han de solucionar des d'aquí”.

En Quico m'ho ha explicat a les 9.06 del matí a la plaça Sant Jaume, just un minut després que el president Puigdemont arribés a Palau en cotxe oficial.

Un servidor, a continuació, s'ha dirigit a la sala de premsa per pillar lloc i, sobretot, endolls. Al passadís, uns 30 gràfics i càmeres ja feien cua per poder pujar a immortalitzar la reunió de govern. A fora continuava plovent.

A les 9.28 diversos diputats de Junt pel Sí, entre els quals Lluís Llach, estaven acabant d'esmorzar a Can Conesa, mític local de mítics entrepans de Frankfurt. Però no esmorzaven Frankfurt sinó entrepans d'embotit. Una diputada m'ha dit: “Segur que en Llach sap la pregunta. Fa dies que la sap”. I en Lluís ens ha mirat i ha somrigut.

En aquell moment ha passat per davant de la porta en Pere Aragonés, secretari d'Economia. No anava a Palau sinó “a una altra reunió, que algú ha de treballar aquí”, ha dit amb ironia. A poc a poc anaven arribant els diputats de Junts pel Sí. La pluja havia deixat la plaça com una pista de patinatge i alguns han estat a punt de protagonitzar la pregunta allà mateix. I la pregunta hauria estat: “t’has fet mal?”. A les 9.41 ha arribat la delegació de la CUP. Amb pas ferm. Ni relliscades ni res...

A les 9.49 ha parat de ploure i ha sortit el sol. A aquella hora a la plaça Sant Jaume, per no haver no hi havia ni manifestants. Tampoc tancs. I parlant de tancs, he aprofitat per mirar el compte a Twitter de @TancsADiagonal que, com el seu propi nom indica, es dedica a vigilar la possible entrada de tancs per la Diagonal. L'última piulada era de les 18.49 d'ahir. I la foto... bé, oferia més inquietud que informació...

A Palau, els gràfics i els càmeres ja havien baixat de fer els muts de la reunió de govern i ara tots junts fèiem cua per pujar a l'acte oficial. Un company periodista aprofitava per llegir La corte del zar Rojo. Finalment, a les 10.13 ens han obert una porta i hem pujat cap al Pati dels Tarongers. Quan hi hem arribat, el govern i els diputats de Junts pel Sí i la CUP ja eren a lloc. Estaven en unes tarimes a banda i banda de la font i... d’esquena al sol. O sigui, que tots teníem el sol de cara. I n'érem uns quants:

Per les diverses finestres dels despatxos que donen al pati es veien desenes de caparrons que miraven el moment i feien fotos. Primer ha parlat el vicepresident Junqueras i després, a les 10.23, ha pres la paraula el president Puigdemont. El moment més relaxat ha estat quan ha dit: “Rajoy va dir 'no quiero' i amb un 'no quiero' el millor és no anar a l'altar” que ha fet somriure a la consellera Munté.

I, finalment, a les 10 i 29 minuts del 9 de juny del 2017 hem tingut data i pregunta. Un minut més tard ha acabat l'acte i hi ha hagut uns 30 segons d'aplaudiments. I a continuació, au, cap a casa. Però abans els presents s'han fet moltes fotos, han comentat la xerrada i alguns s'han intercanviat les americanes, com és el cas del conseller Toni Comín i el diputat Sergi Sabrià. I en presència del vicepresident:

Sabrià ha comentat: “No m'hi cabrà ni de conya”... i li ha cabut. Perfectament. I Comín ha dit: “Veus, has estat conseller durant una estona”.

A les 10.49, un conseller convergent deia a plaça, com per deixar clar que ara la cosa va de veres, que “això no és capoeira”. Bonica metàfora.

A un quart de 12 el president ha sortit a fer un cafè, com fa cada matí que pot i el deixen. Un noi que anava en bici l'ha aturat:

Era un noi d'origen xilè que li ha explicat que voldria un pis a l'Eixample, però que treballa de repartidor i amb el sou ni li arriba per poder pagar el lloguer. A continuació, un ciutadà que havia estat a plaça mostrant una estelada darrera de tots els entrevistats (i entrevistades) que han passat per les diverses televisions que hi feien directes, s'ha volgut fotografiar amb el President. I la imatge ha estat la que ha usat Reuters per explicar al món la jornada d'avui. L'ha fet un fotògraf de l'agència que tenia de costat quan jo he fet aquesta:

El president ha circulat pel carrer Llibreteria enllà fins a la seva cafeteria habitual i diversos ciutadans l'han aturat per saludar-lo. Inclòs un que li ha dit: “Ara que no ens amorrin”. Mentre feia un glop de cafè, ja a lloc, un membre de l'equip presidencial m'ha dit: “S'ha posat en marxa el rellotge” i un altre m'ha preguntat: “Tu saps quin és el lema de Xile? No? Doncs busca'l”. I quan el president ha acabat el seu sol sense sucre i ha tornat cap al despatx...

... he aprofitat per buscar quin és el lema de Xile. I és... “Per la raó o la força”. I, la veritat, no sé com prendre-m'ho. Total, que tenim data i pregunta per via oral, no ha passat res i després de moure la peça d'avui, la partida d'escacs continua. Però, per la raó o la força?