Paz Padilla. Presentadora de TV. Té un rècord difícil d'igualar consistent en fer molt virals dues barbaritats manifestades en només una setmana. La primera dient que  les vacunes no serveixen per a res i tot allò de la variant “Oritron” que no entra per la porta com la de “Lujan” sinó per la finestra. Cunyadisme extrem. L'altra sobre les relacions familiars i l'amor i defensant que algú que ho ha passat tan malament que fins i tot s'ha intentat suïcidar pot perdonar a qui li ha provocat aquesta situació perquè “l'amor ho pot tot”. I “si hi ha amor, oblidem el rancor”. Paulo Coelho demanant hora per tallar-se les venes.

Segurament sense la primera gran patinada no s'hauria fet viral la segona. Perquè els últims anys de glòria Mediasetenca, d'opinions com aquesta, la senyora en qüestió en deu haver dit 3.507. Com per dir una xifra. Ara, els mateixos que li reien les gràcies la volen fora de la televisió. I s'ha obert la veda. Un cop més, disparen al pianista i tothom oblida qui és l'amo del local que contracta precisament a aquell pianista per tocar justament allò. I se n'obliden del públic que va a sentir-lo. I, també un cop més, quan el monstre trenca les cadenes i es menja els nens dels que han pagat per anar a tirar-li pedres, tothom oblida qui va convertir-lo en monstre i li donava de menjar perquè creixés.

Eximeix això al monstre? No. Però no és el mateix que faci 10 centímetres i visqui a les muntanyes que l'hagin encebat fins convertir-lo en una bèstia de 6 metres i mil quilos i l'hagin exposat a la plaça del poble el dia de mercat. El ressò i els efectes són completament diferents.

Novak Djokovic. Tennista. I no vacunat. Perquè no li ha donat la gana. Però continua jugant tornejos. Perquè li ho permeten. I ara pretenia participar al d'Austràlia. Problema: els no vacunats no poden entrar a aquell país. Però el serbi es va presentar a immigració amb una “exempció mèdica”. Ara, mentre espera que un jutge decideixi si es pot quedar o ha de marxar, la cosa ha derivat en un conflicte diplomàtic amb intervenció del president de Sèrbia dient que es tracta “d'assetjament polític”. ¿És assetjament polític no deixar entrar a un no vacunat a un país on és obligatori estar vacunat per poder-hi entrar? Defineixi'm assetjament, senyor serbi-president.

Però novament la culpa no és del pianista. No tota. A Djokovic li han permès seguir jugant tornejos professionals sense estar vacunat. I és aquest mateix ciutadà no vacunat a qui li van fer un paperet, com aquell que ens feien els pares de petits per justificar no haver anat a escola, però al revés. I els que li van fer aquest paperet li van dir que si l'ensenyava a la porta d'Austràlia, podria entrar al país. I ell va viatjar fins allà i el va ensenyar. Si s'ha de buscar un culpable és qui li va fer el paperet, que sospitem qui és, però que no apareix en cap crònica i de qui no en parla ningú. Es veu que el paper s'ha fet sol i ningú en té cap responsabilitat. Ah, per cert... qui creu que té tant de poder com per creure que fent aquest tipus de paperets passarà per sobre de les lleis d'un estat, incloses les mèdiques?

I ara vostè em preguntarà: “Però escolti, senyor ajuntalletres, ni Padilla ni Djokovic tenen una mínima part de culpa?”. Sí, i tant. De ser com són. I, sobretot, de prendre decisions sense estar disposats a afrontar-ne les conseqüències que se'n deriven.