Avui, concurs sorpresa. Pregunta: Qui va dir el passat dia 9 de gener la frase “El que tingui més que pagui més”? Vol una pista? No, no, va ser ningú de la CUP negociant els pressupostos catalans. No, tampoc no va ser ningú de Podemos instants abans de començar a fer la revolució. L'autora de la frase és... Dolors Montserrat, ministra de Sanitat. Sí, sí, del PP. Ja ho veu.

Doncs bé, després de diverses rectificacions, matisacions, puntualitzacions i aclariments d'una cosa que no va dir com alguns li han fet dir, i que ja va començar l'endemà mateix d'haver-ho expressat, avui, i en una compareixença al Senat, la frase ha derivat en un “qui té menys, que pagui menys”. Interessant mutació del que seria el propi concepte. Però, repassem el camí fins arribar del més al menys.

Dilluns 9. La flamant ministra va a Ràdio 4 i diu que cal “ajustar” el copagament farmacèutic pels jubilats que cobren entre 18 mil i 100.000€ anuals perquè és una franja massa ampla. I tenia tota la raó. Fent una senzilla divisió ens surt que estem parlant d'una forquilla d'ingressos que va dels 1.500 als 8.300 euros mensuals. I és evident que no hauria de pagar el mateix qui ocupa la part més baixa del tram que qui és a dalt de tot. I guaiti què li diré ara: potser qui cobra una pensió de 8.300 euros mensuals hauria de pagar íntegrament totes les medicines i no els 18€ actuals de màxim. Encara que fos per ajudar a mantenir un sistema on hi ha jubilats que cobren una pensió de zero euros mensuals i que paguen un topall de 8 euros al mes. Escolti, és que 8.300 euros mensuals és una pasta. I encara més per un jubilat que, en la majoria dels casos, ja no paga hipoteca i que ja no té nens en edat escolar, i per tant ja no ha de pagar-los ni matrícules, ni roba, ni manutenció.

Doncs bé, aquell mateix dia, la ministra ja va fer a Twitter un aclariment: “No és cert que pugem el copagament farmacèutic als pensionistes amb ingressos de 18.000€”. I, efectivament, no era cert. I no ho era perquè ella no havia dit això. Però el rebombori va anar augmentant i es va decidir que l'endemà mateix anés explicar-se a Los Desayunos de TVE. I què hi va dir? Doncs va insistir que ni apujaria ni tenia prevista la reforma del copagament farmacèutic pels pensionistes amb rendes de 18 mil euros anuals”, que estava “oberta a estudiar el que diguin els experts en el tema” i que “modificar no implica encarir”, sinó que pot voler dir “abaixar als que tenen menys”. Una frase, aquesta última, que és l'embrió del que ha manifestat avui.

I ara vostè em preguntarà: “senyor ajuntalletres, i què pensa que ha passat aquí?”. Doncs si m'ho permet, li explico la meva teoria. La ministra va fer en veu alta una reflexió amb la qual, crec, és molt difícil d'estar-hi en contra i que va en la línia del manifestat una miqueta més amunt: no és lògic que el pensionista que cobra 1.500 euros al mes pagui pels medicaments el mateix que el que n'ingressa 8.300. Problemes? Tres: 1/ les pensions són un tema on la demagògia ofereix grans i immediats resultats. I la ministra va trobar-se havent de negar una cosa que no havia dit, una situació que en política és terrible perquè et fa anar a la defensiva i sembla que t'estiguis negant a tu mateix, 2/ la gran majoria de votants del PP són pensionistes i 3/ molts dels pensionistes d'aquesta franja d'ingressos són votants del PP.

Solució? Canviar les paraules. I de l'inicial “que pagui més qui més té” es passa a l'actual “que pagui menys qui menys té”, que sona com a més social, com a més solidari i que tranquil·litza el sector de l'electorat que es podia haver incomodat.

La llàstima és que tot plegat impedirà la revisió d'un sistema que, ara com ara, no és just i que beneficia qui més cobra i que perjudica qui cobra menys. Vaja, com acostuma a passar sempre.