El misteriós món humà generat per la Covid ens ha permès conèixer l'apassionant ecosistema dels que ara es vacunen perquè si no ho fan no poden anar al bar, al gimnàs o a fer una copa, però que no van fer-ho quan el que estava en joc era la seva vida o la dels seus éssers estimats. I que, a més, surten per les TV i les ràdios a explicar-ho. I ja no és que no es posin cap pedra al fetge, sinó que ni tan sols s'hi posen una culleradeta de cafè de sorra de platja. SEN-SA-CI-O-NAL! O també ha quedat visibiltzat (quina paraula més bonica, oi?) els que rebutgen el passaport Covid perquè, diuen, atempta contra la seva intimitat ja que fa públiques les seves dades personals. I aquest és un tema que m'apassiona. ¿Repassem un dia en la nostra vida “privada”?

Ens llevem amb l'alarma del despertador del mòbil, un aparell que registra totes les nostres dades, inclosa l'hora en que sona aquesta alarma i ha geolocalitzat el lloc on hem dormit i durant quanta estona ho hem fet (perquè és l'espai de temps que ha estat sense moure's ni funcionar. I aquesta informació també l'obtenen les aplicacions que hi tenim instal·lades i obertes al terminal.

Com que tenim un comptador de la llum “intel·ligent” i sap la nostra despesa minut a minut, la nostra companyia té la dada de si al matí ens dutxem o no i durant quanta estona. I si nota més consum podrà deduir si aquella nit hem dormit acompanyats o no. O si en nota menys, sabrà si els nens són fora de colònies, o si tota la família ha marxat de pont. I, pel mateix motiu, sap quan som a casa, quantes rentadores posem i quins dies i a quines hores i, naturalment, quins horaris vitals fem. Sí, perquè quan no hi ha despesa vol dir que estem dormint o fora de casa. Depenent de l'hora.

Al llarg del dia durem el telèfon a sobre i, per tant, deixarem un rastre de tots els llocs on anem, a quina hora hi som, amb qui ens trobem i on i durant quanta estona. Esclar, perquè les altres persones també estan geolocalitzades i només cal creuar dades. I això sense instal·lar-nos el programa Pegasus. Whatsapp, Telegram i la resta d’APPs de missatgeria sap amb qui parlem, a quina hora i amb quina freqüència i a qui li enviem fotos o vídeos. I ja no li dic res de Google. Cada cosa que consultem, llegim i mirem i des d'on i a quines hores. TOT! Quan prenguem un cafè, pagarem amb targeta, amb la qual cosa, no només el telèfon ho sabrà tot, sinó que el banc tindrà la informació del lloc i l'hora en que hem consumit. Ah, i per l'import també podrà saber si l'hem acompanyat d'una pasta o d'un entrepà.

Quan paguem a la benzinera li donem a la concessionària del servei la informació del lloc on som. I al banc de la targeta, també. I, novament, pel preu poden calcular quant combustible gastem i cada quant omplim, cosa que obre a porta a conèixer els nostres desplaçaments habituals, més enllà de la precisió del mòbil, que aquesta sempre hi és. Passa el mateix quan paguem al mercat, al supermercat, a la farmàcia, al restaurant, a l'hotel, a la botiga de regals, a la de roba, etc, etc i etc. Vaja, que digitalment ho saben tot de nosaltres. Però és que també ho saben presencialment.

Anem al metge, al banc, a un supermercat on tenen targeta client o a un organisme públic, només per citar quatre exemples quotidians, i ens sol·liciten el nom, o el número del DNI, o el del telèfon per confirmar la nostra identitat. I com que són llocs interiors i tothom va amb mascareta, a banda que els mostradors estan protegits amb mampares i estem a una distància de la persona a qui hem de donar la informació, perquè ens sentin hem de cridar les nostres dades com una persona posseïda. I la resta de clientela, les sent encaraque no vulgui.

Vaja, que sí, que res de passaport Covid, no fos cas que al final algú acabés sabent dades nostres que són totalment impossibles de saber.