Donald Trump és tan fals com el seu pentinat. Ell, el president del país més poderós del món amb el permís de la Xina, ha aconseguit que Twitter el desmenteixi permanentment perquè la majoria de les coses que hi diu allà no són certes. Mai s'havia vist que al president del país que lidera el bloc dels estats democràtics del planeta se li digui cada dia públicament diverses vegades en una xarxa social que és un mentider. I menys encara que, a pesar d'això, ell persisteixi en publicar-hi falsedats. Sense cap mania. Ni penediment. Ni rectificació.

En una mateixa frase, Trump diu que ha guanyat unes eleccions i que aquestes eleccions són fraudulentes i una tupinada, posant així en dubte el propi sistema democràtic del seu país. El mateix sistema que fa quatre anys el va permetre guanyar contra tot pronòstic i desmentint totes les enquestes. I en la frase següent exigeix que aturin el recompte de vots. Exactament a partir del moment en que comença a perdre'l. I tots sabem que ho fa i ho diu perquè no sap perdre. O millor dit, no suporta perdre. Per això ell és l'exemple perfecte del món de les dues realitats, o quan la veritat no t’agrada en crees una de pròpia. I t'hi instal·les. No, no, això de Trump no són fake news, són mentides de nen malcriat que no accepta que el món no sigui com ell vol. El problema és que aquest adolescent de 74 anys que no ha rebut un clatellot a temps ha arribat a ser una de les persones amb més poder del món.

I sabent tot això, al personatge a qui a un servidor se li acaben els adjectius desqualificatius negatius, l'han votat 68 milions de persones (SEIXANTA-VUIT!). Per què? Doncs miri, si té un moment senti aquest enllaç. Correspon al programa Catalunya Migdia de Catalunya Ràdio d'ahir dimecres dia quatre de novembre en la franja de tres a quatre de la tarda. Allà Geni Lozano, corresponsal de l'emissora a Washington, en un moment donat va agafar el micro i l'anàlisi li va sortir a raig. Primer pim i després pam, va anar disseccionant amb precisió les causes que expliquen per què Trump ha estat president i per què el voten més o menys la meitat dels electors. La resta de presents, que també sabien de què anava el tema, van ajudar a acabar de composar el retrat.

Per tant, aquí bàsicament passen dues coses: 1/ Si jo penso que Trump és un imbècil integral i 68 milions de persones pensen que no, i totes elles viuen als EUA i jo no, és molt probable que qui estigui equivocat sigui un servidor de vostè. O millor dit, pot ser que Trump sigui molt imbècil i que molts dels seus votants ho pensin, però és el seu imbècil. I existeix la possibilitat que si jo visqués allà, també fos el meu. I 2/ Tendim a opinar taxativament de coses sobre les quals en volem saber més que qui en sap realment o bé les pateix. I tot això lliga amb el que abans li comentava de la Geni Lozano.

És cert que de vegades les coses es veuen millor des de fora, però abans de desqualificar el que consideres més oposat a tu, primer cal intentar entendre-ho. I per això cal sentir els que en saben. Perquè a la vida les coses no passen mai soles sinó que sempre hi ha una causa. I en aquest cas són 68 milions de causes. Després t'agradaran més o menys i hi estaràs més o menys d'acord o no, però sabent  la realitat és més fàcil canviar-la. O combatre-la. A no ser que vulguis ser com Trump i viure en un món paral·lel, que també és una opció.