L’artista El Greco era cretenc, però a Toledo se’l fan seu. I també a Venècia, i a Roma. Quan ets famós totes et ponen i tothom et vol xuclar la identitat. Realment, però, aquest pintor no volia anar a raure a Toledo, sinó que sospirava per ser madrileny. La seva idea era instal·lar-se a la cort de Felip II, però el rei li va fer uns encàrrecs que Doménikos Theotokópoulos (1541-1614), el seu nom original, va dur a terme i que no van plaure gens al monarca. I si un rei no t’omple de favors, una bona opció és anar-te'n ràpidament. Ell va fer cap a Toledo, que a Madrid hi feina nosa.

Abans, però, aquest pintor grec havia après dels grans mestres a Itàlia, on també el veuen com un artista propi.

La ciutat de Roma celebra el 2025 el Jubileu, i el Vaticà comença les celebracions amb aquesta exposició. Això, en clau urbanística i cultural, vol dir que ja fa temps que es multipliquen les exposicions, les obres i el maquillatge a una ciutat que contínuament renova la seva pell. El Jubileu omplirà Roma de pelegrins, però també de turisme cultural, i la Santa Seu n’és conscient.

El Greco té un estil inconfusible que barreja Bizanci, la llum veneciana, la mística castellana, el manierisme i Miquel Àngel, amb qui no es va avenir. Va néixer un dia que, en clau catalana, és difícil d’oblidar: un 1 d’octubre.  

El Greco té un estil inconfusible que barreja Bizanci, la llum veneciana, la mística castellana, el manierisme i Miquel Àngel

Els seus quadres són retalls de teologia en pintura, sobretot els primers, ja que no tota la vida va dedicar-se a l'art religiós. Les obres que ara es poden visitar de franc a Roma són tres peces que mai no han sortit de l’estat espanyol: La Sagrada Família amb santa Anna, El baptisme de Crist i Crist abraçat a la creu. Tots tres formen part d’una exposició que es diu Els cels oberts. El Greco a Roma. S’exposen des d’ara a la plaça Navona, a l’església de santa Agnese i només durant un mes. Els cels oberts és una mica una picadeta d’ull també del que està intentant fer amb aquesta política cultural el Vaticà. Obrir-se a través de l’art a la ciutadania, omplir el calendari no només d’actes religiosos per al 2025, sinó cercar complicitats amb la ciutat de Roma i optimitzar una arma amb la qual se li poden obrir moltes portes. L’art.