Cada estiu d’ençà que vaig néixer hem passat alguns dies de vacances amb la família a un petit poble de la Terra Ferma. Recordo bé com allí el meu pare em va ensenyar com fer un empelt de roser i la meva mare feia melmelada de préssec amb la fruita que ens regalaven tiets i cosins. Encara sé fer totes dues coses. Allí vaig aprendre a anar en bicicleta, i a rosegar el fonoll que creix a la vora dels camins que porten a l’horta, a jugar a cartes i al dominó, a tenir paciència, a cuidar la família. Les nits eren llargues i tothom sortia amb cadires de boga a prendre la fresca. La marinada refrescava l’ambient i tots, poc o molt, miràvem el cel. Quan era negra nit i no hi havia tanta contaminació lumínica, vaig aprendre a reconèixer les Ósses Major i Menor però, quan tot just queia la tardada i començava el capvespre, podíem veure tres, quatre, cinc animals voladors fent cercles mentre els estels anaven apuntant. Ma mare en deia murisecs; el meu pare, ratpenats... No em semblaven animals especialment atractius, però em van transmetre que eren insectívors i molt necessaris per a mantenir un equilibri ecològic. Tenint en compte que, com passa a molts pobles agrícoles, també hi havia molt bestiar i, per tant, moltes mosques, vaig adquirir des de jove un gran respecte per aquests quiròpters. Mantenien les mosques i mosquits a ratlla, un gran què!

La zoonosi és la transmissió de malalties causades per virus o altres agents infectius d’animals a humans

Tot i que poden volar, els ratpenats són mamífers, no pas ocells. Això vol dir que tenen pèl i que alimenten les seves cries amb llet. També caldria recordar que s’orienten i poden trobar la seva presa per ecolocalització (emeten un so i per l’eco que en reben calculen distància i posició), és a dir, tenen l’equivalent d’un sonar biològic. Hi  ha un munt d’espècies de ratpenats i, segurament, són dels mamífers més diversos i dispersos geogràficament. De fet, se’ls pot trobar a tots els continents excepte a l’Antàrtida. I, a més, els ratpenats (o almenys la seva ombra) formen part de la simbologia del nostre món modern, gràcies a un superheroi de còmic, en Batman, que intenta redreçar les injustícies ocorregudes a la seva ciutat, Gotham, a causa de les malifetes d’altri. Així que podem dir que ja formen part de l’imaginari de la nostra societat. Però avui en parlem d’ells perquè són un reservori de virus que causen malalties en humans. De fet, en els últims mesos podem trobar diversos articles en revistes científiques de primer nivell que expliquen com diversos grups de recerca els estudien per entendre com i quan poden exercir de reservori de virus molt greus per a la salut humana, com ara el virus de la ràbia o el de l’Ebola, aquest últim anomenat perquè les primeres infeccions conegudes van tenir lloc relativament prop de la riba d’aquest riu, a l’antic Congo.

Compte amb els ratpenats, poden ser reservoris de virus que causen malalties, com ara la ràbia o l’Ebola

Anomenem zoonosi a la transferència de malalties des d’organismes animals a humans. Les zoonosis virals poden ser particularment greus, com ara passa amb els virus de la grip, HIV (causant de la SIDA) o l’Ebola. Ens podem preguntar si aquests virus ens infecten amb major probabilitat si provenen d’animals amb els qui compartim molts gens (com ara altres simis), o bé si provenen d’animals amb els qui compartim el nostre hàbitat (rates i mosquits). Doncs bé, tot i que simis, rates i ratpenats comparteixen molts virus amb nosaltres, sembla que són els ratpenats els que realment en són reservoris importants. I aquí entra un altre concepte, la pandèmia, és a dir, la infecció (i la malaltia causada) a gran escala. Moltes pandèmies es deuen a zoonosis, però no totes les zoonosis causen pandèmies (hi ha infeccions a petita escala o escala local). Hi ha investigadors que creuen que es pot predir quan les zoonosis poden ocórrer i com es poden expandir, i en fan models que prediuen la probabilitat que un determinant organisme sigui hoste de virus i pugui expandir una determinada malaltia per zoonosi, en general, emprant artròpodes (insectes, aranyes...) per a transmetre el virus o l’agent infectiu. Una revisió monogràfica sobre infeccions i pandèmies ha merescut recentment una sèrie d’articles especialitzats a la molt reconeguda revista Science.

De fet, tot i que se sap que els ratpenats que mengen fruita i viuen al Congo poden ser elements importants en els brots d’Ebola que ressorgeixen amb virulència certs anys, hi ha investigadors (us recomano el vídeo, penjat a la xarxa) que intenten estudiar com es pot produir aquesta infecció. Em sembla digne d’elogi que aquests investigadors, procedents de països on podrien fer una recerca menys “perillosa” i potser més reconeguda, es dediquin a esperar pacientment hores i hores per poder obtenir mostres d’aquests ratpenats per tal d’analitzar-les i inferir algun model que els permeti predir quan succeirà un nou brot i amb quina virulència. Com us podeu imaginar aquest tipus de predicció, tot i ser probabilística, serà de gran ajuda per a moltes institucions de salut, com ara l’OMS (Organització Mundial de la Salut). Ja hi ha països que esmercen esforços dins la sanitat pública per comunicar-ho als seus habitants.

Alguns ratpenats són insectívors i podrien ajudar, en alguns casos, a eliminar mosquits portadors d’alguns virus

Per contra, trobem que en alguns països presenten els ratpenats com a possibles salvadors de malalties poc conegudes i tropicals que són transmeses per la picada d’un mosquit, com ara la malaltia causada pel virus del Zika. Als EUA, molts estats han adoptat mesures per afavorir la reproducció i el creixement de les colònies de ratpenats. S’aconsella a particulars col·locar al jardí una “caseta” per als ratpenats (semblant a les casetes d’ocells, però amb menys llum dins, i l’entrada més petita). Aquests consells es basen en la creença que la majoria de ratpenats s’alimenten de mosquits. Atès que el virus del Zika passa a humans mitjançant la picada d’un mosquit, si hi hagués més ratpenats, potser es podria limitar la població de mosquits i disminuir molt el percentatge de picades de mosquit. Doncs bé, no és gens de clar que l’aplicació d’aquests consells sigui gaire efectiva, perquè depèn de la mida i la dieta del ratpenat. La majoria de zones on s’està efectuant aquesta crida tenen una població de ratpenats de gran mida corporal que no s’alimenten exclusivament de mosquits (es moririen literalment de gana) sinó que principalment es dediquen a depredar artròpodes de mida més gran (de mosca en amunt, com ara vespes, escarabats...) i, a més, cacen de nit mentre que els mosquits que transmeten el virus del Zika són més aviat diürns.

Així, què en podem treure com a conclusió? Doncs bé, els ratpenats no són ni els bons ni els dolents de la pel·lícula, tot depèn del context. Hi ha països on el seu paper com a reservori de virus i altres patògens que poden passar a humans és preocupant, i s’hauria de mirar com restringir-ne el contacte amb les persones fins que no sapiguem com limitar la zoonosi. En altres llocs, les espècies de ratpenats poden contribuir a estabilitzar l’ecosistema, tot i no ser els “assassins especialitzats” en mosquits com alguns creuen. Jo diria que l’ombra de Batman no és ni blanca ni negra, més aviat és grisa.