Brooklyn, 1985. Els pares de l'Esther esperen asseguts, sense la seva filla, que els rebin. Els pares d'en David hi aniran una estona més tard. Els pares de l'Esther i en David (noms ficticis), de manera discreta, han anat a consultar el rabí Ekstein si s'aprova la unió en matrimoni de l'Esther i el David. Entre la comunitat jueva ultraortodoxa, els matrimonis semiconcertats són habituals. També és molt habitual, en aquesta comunitat, que els matrimonis tinguin un cert grau de consanguinitat, ja que moltes de les persones d'aquesta comunitat són descendents de comunitats petites asquenazites, que vivien a poblacions centreeuropees, i que amb el sorgiment del nazisme van decidir emigrar cap als Estats Units. La consanguinitat es produeix quan hi ha ancestres comuns a ambdues parts de les famílies i, com que els humans heretem la meitat de l'ADN de cada parental, vol dir que les dues persones que tindran fills comparteixen bona part del seu genoma (del seu ADN). Si en aquesta part compartida hi ha una mutació genètica que causa una malaltia recessiva, ambdós progenitors poden transmetre aquesta mutació al seu fill o filla, que manifestarà aquesta malaltia. Com que tots, sense excepció, som portadors de mutacions que causen malalties, és àmpliament conegut que en famílies amb elevada consanguinitat, el percentatge de persones afectades per malalties genètiques rares (o minoritàries), incrementa. Doncs bé, en els jueus d'origen asquenazita, la freqüència de portadors de certes malalties rares és molt més freqüent que en altres poblacions. Malalties neurodegeneratives molt inicials, com ara la malaltia de Tay-Sachs o la de Gaucher, són relativament habituals. En la població jueva americana d'origen asquenazita, 1 de cada 30 persones és portadora de la mutació que causa Tay-Sachs i, per tant, que neixi un nadó amb aquesta devastadora malaltia (moren als primers anys de vida, amb una malaltia neurodegenerativa progressiva molt greu) és una realitat social sagnant.

Per això, va sorgir una acció conjunta el 1983, Dor Yeshorim, acceptada per gran part de la comunitat ultraortodoxa, en què es realitza un test diagnòstic a les persones en estat premarital per tal d'aconsellar o desaconsellar matrimonis arranjats. Si noi i noia són tots dos portadors de la mutació, es desaconsella el matrimoni, mentre que si només ho és un d'ells o cap dels dos, s'aconsella. En total intimitat, el matrimoni entre l'Esther i en David és aconsellat, i els pares respiren alleujats. Ens pot semblar una exageració, però la seva cultura religiosa ho accepta, ja que prefereix aquesta solució a un diagnòstic preimplantacional o a l'avortament selectiu de fetus afectats de la malaltia. I d'aquesta manera, a les poblacions de Califòrnia, Brooklyn i altres llocs dels Estats Units, el percentatge de nens afectats de Tay-Sachs ha disminuït dràsticament, prop d'un 96% i es pot dir que, pràcticament, ha desaparegut de les comunitats jueves d'aquell país.

Una app anomenada Digid8 intentarà donar informació genètica prèvia a l'hora d'escollir parella amb una anàlisi de tot el genoma de les persones que s'hi apuntin, i desrecomanarà aquelles persones que comparteixin la mateixa mutació en un mateix gen

El que en genètica anomenem anàlisi genètica reproductiva de portadors (reproductive carrier screening) s'ha aplicat en moltes poblacions de diferents orígens geogràfics i culturals de tot el món, amb resultats variables. De fet, abans que als Estats Units es va començar a aplicar a les poblacions mediterrànies de Xipre i Sardenya, als anys setanta del segle passat, per tal de limitar les persones afectades de talassèmies (un tipus d'anèmia hereditària molt greu). En aquests moments, s'ha erradicat totalment la malària de les nostres contrades, però el vector transmissor (mosquit) i el patogen (Plasmodium) han sigut habitants habituals de les maresmes mediterrànies. Tant és així, que els nostres gens ho demostren. Els habitants de les costes mediterrànies presentem una elevada freqüència de mutacions en gens que generen una certa resistència a la infecció dels glòbuls vermells per part del paràsit que causa la malària. Mutacions que comprometen la viabilitat i funcionalitat dels glòbuls vermells, com ara una mutació en els gens de les globines (l'alfa- i la beta-globina formen l'hemoglobina, que transporta l'oxigen cap a les nostres cèl·lules), poden conferir un cert avantatge davant de Plasmodium (i llavors, sobrevivim millor), però quan es troben en homozigosi (si s'hereten tant per part de pare com de mare), comporten una anèmia molt greu i la mort prematura. Per tant, el percentatge de portadors de mutacions en els gens de les globines a certes poblacions, com ara a Sardenya, pot arribar a ser d'1 de cada 5 persones, i el percentatge de nadons amb talassèmies greus (anèmies causades per mutacions als gens de les globines) era d'1 en 250. Tant a Xipre com a Sardenya, molt abans que la seqüenciació de l'ADN fos habitual, es va decidir implementar anàlisis massives de la població en cerca de portadors, per tal d'avisar-los que si es casaven entre ells i tenien fills, la probabilitat de tenir un fill amb una malaltia molt greu, recessiva, era d'un 25%. Mentre que si la seva parella no era portadora, la probabilitat que patissin aquesta malaltia era nul·la. A Xipre, els que aconsellaven o desaconsellaven els matrimonis eren les autoritats religioses cristianes ortodoxes. Hi ha casos en què una dona (portadora) va arribar a presentar fins a set possibles parelles, fins que va trobar-ne una de "compatible".

Us podeu preguntar si la gent accepta aquesta situació, i el cert és que en aquestes illes almenys, com que tots són conscients del que implica tenir un nadó amb una malaltia rara tan greu, fan el possible per evitar enfrontar-se amb aquesta situació i les anàlisis es realitzen fins i tot en alumnes d'institut, de forma massiva, molt abans que pensin a tenir parella estable. Consegüentment, les talassèmies, tant a Xipre com a Sardenya, han disminuït a menys d'un 10% dels casos que hi havia prèviament. A molts altres països s'ha comprovat si l'anàlisi general de la població de forma prereproductiva és efectiva. S'ha publicat una revisió de les actuacions en aquest tipus de diagnòstic reproductiu, des de fa més de 30 anys a 9 països del món (Austràlia, Israel, Itàlia, Xipre, Malàisia, Aràbia, Holanda, Regne Unit i els Estats Units) per tal d'avaluar-ne l'eficàcia. Mentre hi ha països, com Holanda, on les parelles no són proclius a fer-se aquestes anàlisis, en d'altres són molt necessaris, com ara a l'Aràbia Saudita. De fet, en aquest país els matrimonis consanguinis superen el 50% de totes les parelles i, per això mateix, és el país que té més persones afectades per malalties rares (minoritàries) recessives per càpita de tot el món. Així que ja veieu que estem parlant de qüestions rellevants per a la sanitat de molts països, tot i que les malalties rares que poden ser importants són diferents en cada cas. Als països on la població és majoritàriament d'origen caucàsic (Europa del Nord i Centre), la fibrosi quística és la malaltia rara més prevalent; mentre que entre els africans i els afroamericans, l'anèmia falciforme pot afectar un elevat nombre de persones. Fins ara, aquests tests eren sempre dirigits a mutacions concretes en gens concrets, però avui dia les tècniques de seqüenciació massiva de l'ADN han rebaixat els preus de l'anàlisi dels gens de les persones (o fins i tot, del seu genoma).

Per què us parlo d'aquest tema justament avui? Pel rebombori que ha sorgit aquesta setmana pel que s'ha mal anomenat Tinder del DNA, que es refereix a una app anomenada Digid8 (en desenvolupament per una empresa start-up americana) que intentarà donar informació genètica prèvia a l'hora d'escollir parella. Com?, em podeu preguntar. Doncs fent una anàlisi de tot el genoma de les persones que s'hi apuntin, i desrecomanant aquelles persones que comparteixin la mateixa mutació en un mateix gen. Tot abans de conèixer-les i evitant desencants amorosos. Així, intenten afavorir la formació de parelles, segons ells, "totalment compatibles genèticament", per tal de disminuir el nombre de persones afectades de malalties rares. És clar, això vol dir que molta gent ha d'enviar el seu ADN per tal que el seqüenciïn, i quedar-se a esperar a veure quines parelles els són recomanades per tal de programar cites i veure si l'espurna de l'amor sorgeix. Una cita a cegues, basada en la genètica i amb la mirada posada a una possible descendència. Ara bé, com a genetista, us puc dir que soc escèptica. Certament, es podrà esbrinar si les persones són portadores de les mutacions patogèniques més freqüents descrites, sobretot, en determinades poblacions d'alta consanguinitat, però ÉS TOTALMENT FALS que et puguin assegurar amb total certesa que mai no tindràs un fill afectat per una malaltia rara. Em dedico al diagnòstic genètic de malalties hereditàries de la visió, i us puc ben dir que a la nostra societat, sense consanguinitat manifesta, la majoria de mutacions són úniques i pertanyents a una única família. Moltes d'aquestes variants genètiques són de significat incert (no podem determinar si són patogèniques o no, perquè ens falta informació). A més, un cert percentatge de mutacions apareixen de novo, és a dir, no estan en l'ADN de cap dels pares, sinó que la mutació es genera quan es fabrica l'òvul o l'espermatozoide, i no es poden preveure ni evitar a priori. Així que, en el millor dels casos, sabent-ne molt d'unes malalties concretes i dedicant-hi molts esforços, podem diagnosticar el 80% dels casos. El rendiment a la majoria d'empreses de diagnòstic genètic és habitualment de la meitat. Així que m'agradaria saber exactament què és el que ofereix aquesta app i per a quines poblacions del món. Realment juga a fer de Cupido? Ens haurem de fixar en la lletra petita que, pronostico, s'haurà de llegir amb molta calma.

Gemma Marfany
Opinió Ens movem segons on vivim Gemma Marfany
Gemma Marfany
Opinió Bioenginyeria del futur Gemma Marfany