Plou a Madrid. I no és un comentari polític. Que també podria ser. Plou literalment. A casa deien que si plou a Madrid, l’endemà plou a Catalunya. Suposo que perquè la pluja ve de l’Atlàntic, d’oest a est. Però la veritat, i últimament encara més, és que aquesta influència atlàntica s’atenua. Ho comento a uns companys que em diuen si sé quin és el poble on plou més d’Espanya. I no, no és a Galícia ni a Astúries. Es veu que és una pregunta de Trivial. Resposta: Grazalema, a Cadis. Mite? Realitat? Es veu que hi ha un cert debat perquè, clar, no hi ha registres de totes les poblacions. Però Grazalema, cada dia s'aprèn alguna cosa, és conegut per les seves pluges, encara que altres llocs com la serra gallega d'O Candán i punts de Gredos tenen mitjanes superiors. Però, vaja, Grazalema, zona de muntanya, amb una superfície de 50.000 hectàrees, es veu que té una situació estratègica. És en un parc natural a l'extrem més occidental de la Serralada Subbètica i recull grans quantitats de pluja pels vents humits de l'Atlàntic i la barrera orogràfica que fa que els núvols hi quedin retinguts. Així que Grazalema acostuma a rebre el triple de pluja a l’any que la mitjana a Espanya. M’he preguntat què passa si parlem de ciutats, i llegeixo que Vigo és la que recull més quantitat de pluja normalment, però que és a Donosti on plou més dies a l'any: 187 de mitjana. El xirimiri.

I a Catalunya? On és ell lloc on plou més? A la Garrotxa, terra coneguda com l’orinal del cel? Doncs es veu que no i que és a Espot, al Pirineu de Lleida, on plou més, uns 1.500 litres per metre quadrat a l’any. I, en canvi, diverses àrees de les planes lleidatanes són les més seques. Cosa que fa diferenciar el territori, a grans trets, entre una Catalunya plujosa al nord i una Catalunya seca, que més o menys correspon amb més de la meitat sud.  No cal conèixer gaire el país per veure la seva  riquesa geogràfica, amb un relleu entremaliat i l’alternança entre mar i muntanya, cosa que fa que per determinar la climatologia catalana es requereixi l'ús del plural.

Espanya és un país divers, difícil de governar, com la França dels formatges

Hi ha climes a Catalunya, no un clima a Catalunya. Fins al punt que coincideixen dos grans dominis: el mediterrani i l´oceànic. I llegeixo que el mediterrani agrupa cinc climes diferents i catorze subclimes. La situació latitudinal —entre la zona temperada i la tropical—, el Mediterrani —que amorteix els extrems tèrmics i és font d’humitat—, un relleu complex —amb grans contrastos d’altitud— i la situació a llevant de la Península —que a la meitat freda de l’any fa que les masses d’aire de l’oest arribin seques— aporten una diversitat climàtica que complica la vida als meteoròlegs. Però la fa més interessant.

I passa com amb aquella frase de De Gaulle, que va dir que un país com França, amb més de 300 varietats de formatge, ha de ser per força ingovernable. I ho podem aplicar també a un país amb tants subclimes. Només l’orografia ja fa de Catalunya un clima més divers i complicat que el de Madrid. Ara, com han vist amb Grazalema, també Espanya és un país divers, difícil de governar, com la França dels formatges, i tan desconegut de vegades pels seus propis habitants com ho és en realitat Catalunya per als catalans. Els parlaments respectius són com els climes respectius. I voler-ho negar és com negar que plou.