Estic content perquè el meu nebot de 15 anys ha decidit suprimir la subscripció de Netflix que sol.licitava en el primer esborrany de la seva carta als Reis. Malgrat que jo hi estic subscrit, i també tinc un compte a l’HBO, trobo que val la pena deixar tot el temps i tot l’espai possible perquè la imaginació s’envoli sola i l’ànima es desenvolupi, quan la sensibilitat encara és tendre.

Aprendre a ajornar el desig és tant important com aprendre a protegir les il.lusions. Jo per això vaig deixar el xumet quan tenia només sis mesos i, en canvi, no vaig acceptar que els reis eren els pares fins que no vaig tenir set o vuit anys i va esdevenir del tot impossible sostenir-ho davant dels meus amics de classe sense que em perdessin el respecte.

Justament perquè cada cop podem accedir més ràpid a les petites satisfaccions, cada cop hem de ser més forts i hem de lluitar amb més coratge per protegir la nostra ànima. Tal com va el món, de seguida que et descuides t’acostumes a consumir de forma compulsiva i, si et passes de la ratlla quan ets gran, de vell et sents més buit i més sol que una ampolla de whisky abandonada al carrer.

Als capricis només hi podem cedir en la mesura que som capaços de prescindir-ne sense perdre el món de vista. Si quan era adolescent Youtube hagués existit, la feina hauria sigut meva per evitar la temptació de quedar-me tranquil·lament a casa, en comptes de sortir de farra amb els amics o fer campana, que també pot ser una activitat enriquidora realitzada amb moderació i segons quins mestres tinguis.

El primer que els joves han d’aprendre és a conviure amb l’avorriment, i la segona cosa que han d’aprendre és a estimar l’estupidesa d’alguns joves igual de pocasoltes que ells. El dolor que la vida produeix durant la joventut té un valor educatiu i les mesures pal.liatives només distreuen la sensibilitat de la seva gran missió, que és desenvolupar la capacitat innata de l’ànima per respondre a la follia humana de manera lúcida i autònoma.

A la meva època, els reis no portaven subscripcions del Netflix, però sí que portaven llibres i, encara a sobre, la majoria d’adults t’encoratjava a llegir-los amb un entusiasme desfermat i una fe cega en la cultura. La literatura té més bona fama que les sèries de televisió. Tot i així, pot ser igual d’evasiva i d’addictiva, sobretot perquè dóna una seguretat postissa, que sembla que et posi per damunt dels altres.

Alguns nois es refugien en els llibres igual que d’altres s’amaguen darrera de les cigarretes o dels jocs d’ordinador. Creure que en els llibres hi trobaràs res important que no estiguis preparat per experimentar abans per tu mateix és com pensar-te que llegir et farà bona persona o que escriure una carta als reis és una activitat de criatures. 

La Nit d'avui és important perquè ens recorda que, en el fons -contra el que diu tothom-, els Reis d'Orient no són els pares. Aquesta intuïció ens ajuda a connectar amb el nostre estat de gràcia. Ens recorda que el talent no és una llista del supermercat i que queda fora de l’abast dels qui menyspreen el poder que dóna conservar una certa fe en els miracles i en la màgia dels petits moments.