Josep Asensio va publicar ahir a Núvol un article sobre el paper del dol que explica molt bé com es va fer la Transició i quin paper juguen les emocions en el moment polític actual. Quan els sistemes de valors entren en crisi, les emocions agafen força i el record del dolor que no ha estat ben digerit pren una intensitat dramàtica pertorbadora, normalment poc saludable. 

Com explicava Asensio, a través del cas de la immigració que va arribar a Catalunya durant les dictadures de Franco i de Primo de Rivera, la principal estratègia de la democràcia espanyola ha consistit a mantenir obertes les ferides del passat. Quan la gent no troba mecanismes per sobreposar-se de manera constructiva a les seves històries personals es torna més fàcil de controlar i de dirigir. 

El xoc emocional que ha generat l’1 d’octubre també està descrit en l’obra del psicòleg que Asensio cita per explicar les conseqüències del dol incomplert. L’aparició de VOX i de Tabàrnia, igual que la deriva populista dels partits que governen la Generalitat, dona la raó a Valmik Volkan: els traumes del passat emergeixen en les situacions dificils, justament quan més necessitat tenim de pensar bé i d’explorar solucions creatives. 

Com diu Volkan en un altre llibre, en els moments de més pressió les nacions experimenten regressions cap al passat que poden ser molt destructives. De les seves tesis sobre psicoanàlisi i geopolítica se’n desprèn que les seqüeles de la història es transmeten de pares a fills i que els mateixos mites que mantenen l’ordre en una època poden esdevenir una font de conflicte o d’estancament, quan el context canvia.

Com diu Asensio si Catalunya no fos una nació cap polític no hauria tingut interès en explotar el dolor dels immigrants i els seus hereus. Així mateix, si la majoria de catalans pensessin que són espanyols per voluntat pròpia, els partits processistes no haurien pogut enredar més de dos milions d’electors durant més de cinc anys.

Les estafes de la Transició tenen una relació directa amb l’estratègia d’una classe dirigent que feia veure que treballava per la independència mentre es disputava el pressupost autònomic. No és casualitat que els mateixos que abans deien que Catalunya seria lliure el dia que els diaris portessin una fotografia de la Guàrdia Civil retirant una urna ara creguin que tenir un alcalde a la presó és la millor manera de continuar la lluita per la independència.

De vegades, els membres d’un grup s’aferren a una identitat victimista durant dècades o fins i tot durant segles després del trauma original per mantenir viu un sentiment de superioritat que, en el fons, creuen que és l’únic tret sòlid que pot garantir la seva existència, diu Volkan. Els psicòleg explica que la personalitat de cada individu es forja de manera entortolligada amb les experiències històriques del seu grup i la manera com s’expliquen.

Tot i que els interessos nacionals es presentin molt sovint com un càlcul desapassionat i cru, diu Volkan, en general són més aviat l’expressió d’un garbuix de processos inconscients poc coneguts i encara menys analitzats. Les ferides mal tancades del passat fan que moltes vegades hi hagi un abisme entre allò que els polítics diuen que volen, allò que realment volen i allò que es diuen a ells mateixos que volen. 

En una democràcia els murs psicològics que enfronten els països i fragmenten les societats no haurien de ser insalvables. El problema és que aquests murs són més fàcils de crear i d’explotar que no pas de conèixer i gestionar de manera generosa.L’únic bon estudi que conec de les relacions culturals entre Catalunya i Castella, per exemple, el va publicar un autor alemany als anys 80.

Mentre Espanya no pugui aplicar la força de manera salvatge sobre Catalunya, el pols entre Madrid i Barcelona l’acabarà guanyant qui gestioni de manera més intel.ligent i creativa la relació amb el seu passat. En aquest sentit m'agrada veure com els dos partits del processisme, ERC i la vella convergència transmutada en espantalls cada dia més grotescos, es barallen per ocupar el lloc del pujolisme.

Igual que Espanya no va permetre que la immigració fes el dol perquè necessitava el seu patiment per destruir Catalunya, també és probable que faci tot el possible per mantenir viu el pujolisme. Tot i que la cultura pujolista cada cop està més desconnectada del país, és l’altra cara de la moneda de l’ordre autònomic, l’altra banda del Mur que separa Catalunya del seu passat i el seu avenir. 

Per sort comencen a emergir alternatives.