Ja diuen que la història es repeteix en forma de tragicomèdia. Al final els dolentots han guanyat i han aconseguit imposar la retòrica psicodramàtica del 6 d’octubre de 1934. Puigdemont, igual que Companys, va donar peixet a tothom i finalment va aturar el trencament amb Espanya amb un gest absurd i buit, que tenia la complicitat de Ciutadans i del PP. 

Puigdemont no podia convocar eleccions sense que el PDeCAT esdevingués residual i l’Estat perdés els darrers ponts que li quedaven amb el sobiranisme. Si Puigdemont va declarar la independència no va ser per por a ser titllat de traïdor, sinó per la impossibilitat de convocar eleccions sense acabar de destruir el seu partit, on hi va haver plors i desmais del personal més jove. 

Espanya no està preparada per acceptar el dret a l’autodeterminació, però tampoc no està preparada perquè els partits unionistes guanyin unes eleccions a Catalunya. Si Arrimadas arribés a ser investida presidenta amb els vots del PP i del PSC, la situació es tornaria a descontrolar, com ja va passar durant el tripartit de Montilla, però de forma multiplicada.

El PP necessita que l’independentisme continuï fent la viu-viu durant un temps, però sense la força legitimadora que li permetria de crear una situació irreparable. L’Estat està decidit a buscar d’altres interlocutors per controlar el país, però necessita guanyar temps per estovar els joves lleons de PDeCAT i poder-los barrejar amb Ciutadans i les restes del PSC.  

El fet que Carme Forcadell hagi canviat de parer i vagi en els primers llocs de la llista d’ERC, permet a Rajoy de seguir utilitzant Catalunya per tapar la corrupció del seu partit i evitar que Ciutadans li radicalitzi la política espanyola. També dona aire a l’Estat per mirar de dignificar la justícia als ulls de l’electorat unionista, que necessita tenir bones excuses per oposar-se al dret a l’autodeterminació, seguint la doctrina neofeixista del TC. 

Tenint en compte que Forcadell no va assistir a la manifestació a favor de la llibertat dels presos polítics per ordre expressa del jutge, és fàcil deduir quin serà el to de la campanya que faran els partits independentistes. Amb les llistes plenes de dirigents amenaçats per la justícia espanyola, els partits independentistes tenen molts números per convertir-se en uns titelles al servei dels interessos de Rajoy.