Un tornado polític s'està produint a França. El ministre d'Economia, Emmanuel Macron, s'ha transformat en l'any i mig que porta en el Govern en el centre del debat públic a París, amb grans mostres de simpatia a Alemanya i a Califòrnia, on la high tech l'accepta com a un dels seus. “El vell món” és el seu enemic a batre. Critica “la preferència francesa per l'alça dels salaris i dels dividends”. Aposta per un capitalisme menys dominat per les classes dirigents tradicionals i més orientat cap a la inversió i la participació. Pensa que a Europa es decideix el futur. Serà el futur president francès?

Pensa que a Europa es decideix el futur. Serà el futur president francès?

De 38 anys d'edat, en la seva veloç biografia destaca haver treballat en ocupacions tan dispars com la d'assistent del gran filòsof francès Paul Ricoeur i consultor a la banca Rothschild. Liberal i home de gran cultura, se sent tan còmode parlant d'Aristòtil i Sloterdijk com de l'evolució en què està entrant l'economia de mercat. El seu estil distingit, la seva finor, agraden tant als salons com al carrer. Fins i tot els seus contrincants el situen dins d'una espècie de generació política espontània que no reivindica una filiació ideològica. Per a Macron, l'agenda d'avui ve atesa per “la mundialització, Europa, la gramàtica de la producció, l'alta tecnologia, la comunitat nacional –oberta o tancada–, i la laïcitat”. Les altres coses són qüestions obsoletes. És el contrapunt de la nostàlgia del passat francès.

Des de la seva perspectiva, el capitalisme està canviant des d'una fórmula accionarial i financera, que va començar a explotar el 2008, cap a un model conduït pels emprenedors i el partenariat, on la inversió és la clau de volta. “Les empreses del CAC 40 (índex de la Borsa de París) tenen una mitjana d'edat de 105 anys, les del Nasdaq de 15 anys. Per què? Perquè al capdavant de les empreses del Nasdaq teniu a persones que les han creat i que han acceptat tots els riscos. Saben que qualsevol pot tenir una idea brillant i arruïnar el teu model de negoci i la teva feina. La mentalitat no és ja la mateixa”, ha declarat a L'Express.

A França, explica, “el sistema està fet per a gent com jo. Fas el batxillerat, després la politècnica o l'ENA, triomfes en proves acadèmiques, després pots convertir-te en mànager, acumular rendes. És el sistema d'una noblesa d'empresa i d'Estat que dóna voltes sobre si mateixa, la qual cosa produeix veritables desastres industrials”, agrega. “Cal oferir un lloc a aquells que estan apartats del món assalariat i així mateix cal privilegiar un tercer grup d'accionistes: els assalariats”, perquè els treballadors són defensors de l'empresa.

A França, “cal oferir un lloc a aquells que estan apartats del món assalariat i així mateix cal privilegiar un tercer grup d'accionistes: els assalariats”

Per guiar aquest canvi, Macron confia en la revolució numèrica, “que permet reinventar les cadenes productives d'una manera impressionant”, diu. “La impressió 3D, la modelització de les indústries de futur permeten produir menys car”, i d'aquesta manera competir amb els països de baixos salaris. Això pots fer-ho al teu propi país, sense deslocalitzar i amb recursos propis no gràcies al finançament que ve de l'exterior.

A Europa, avui sota el risc terrorista, el problema dels refugiats, o el Brexit, Macron veu en el projecte conjunt una cosa molt important a defensar. “Avui la gent sent que ens fa patir més que el que ens aporta”, opina. Confia que les eleccions del 2017 que se celebren sincronitzadament a Alemanya i França siguin el punt de partida d'una nova visió. Allà, diu, hauria de començar un debat europeu que es prolongaria durant els tres anys següents, centrat a reequilibrar la perspectiva del futur deixat enrere, no el rigor, sinó les constriccions pressupostàries, per impulsar la inversió i la creació d'un govern democràtic, encara que en ell no participen els 19 països de la zona euro.

L'alt interès que han aixecat aquestes idees a Alemanya mostra que poden ser una mica més que bons desitjos.