Jo vull donar les gràcies. No sé si a 165 valents, com ha dit Lastra, però sí a 165 polítics, més 18 abstencionistes, conseqüents amb les opcions possibles i amb la defensa d'uns principis democràtics i de llibertat que sí que són la pàtria de tots. Oskar Mateo ho va sintetitzar ahir bé a la tribuna. Vull donar-los les gràcies perquè a mi m'importa que no caiguem en les mans de qui és capaç de pujar al púlpit de la democràcia a escampar el seu racisme, la seva xenofòbia, el seu masclisme i la seva falta de respecte als drets humans consagrats pels europeus, si fins i tot va arribar a demanar la cadena perpètua!

Esclar que ens importa a tots els demòcrates el que va passar ahir! Esclar que ens importa sentir-nos a recer d'aquest fantasma que ens sotja! Esclar que és important pensar que molta gent veurà millorar la seva vida i el seu futur! I això va també per gent que a Catalunya importa i molt. Obrim un camí difícil, incert, no sabem si destinat al triomf o al fracàs, però, en tot cas, aquest camí que ja el 2017 molts ciutadans de tot Espanya, sí de tot Espanya, van sortir als carrers a reclamar vestits de blanc: Parlem. Fa molt temps que molts espanyols estan desitjant que el diàleg sigui el camí.

Hi ha moltes qüestions que fan pressentir un horitzó molt diferent a partir d'ara. I per a això no ha estat fútil l'esforç realitzat per part dels polítics catalans presos i expatriats i dels seus advocats per aconseguir que la justa interpretació de molts preceptes, que com saben jo crec que ha estat pervertida, sigui analitzada sota la llum neutra i sense fanatismes d'Europa. Ara es van acumulant en aquesta safata europea les resolucions i les decisions que donen la raó a les protestes reiterades sobre la utilització del dret penal per obtenir victòries polítiques. Totes aquestes decisions trobaran ara altres receptors i una altra mirada en el Govern d'Espanya.

Ja va ser així des de la moció de censura, però les circumstàncies eren molt complicades. Recordin com quan es va presentar la demanda civil contra Llarena a Bèlgica, la ministra de Justícia va emetre fins a dues notes explicant que aquest era un tema personal. Va ser la pressió inclement de la dreta i la ultradreta, que pensava tombar aquell govern com els deu negrets de Cristie, la que va fer optar al govern per utilitzar fons públics per a la defensa. Les circumstàncies han canviat, ni tan sols tenim ja Borrell en el govern, la qual cosa no significa que les males arts d'aquesta oposició, que ha estat capaç de titllar d'il·legítim un president just en el moment en què sortia elegit de les entranyes de la sobirania popular, minvin. Ja van veure com Casado, sense tallar-se, amenaçava en el Congrés de sotmetre Sánchez al mateix mètode utilitzat contra els catalans, convertint l'oposició política en una oposició penal.

Per molt que s'enroqui el Suprem, Espanya no correrà el risc d'una activació de l'article 7. No amb aquest nou govern

El govern de coalició que estrenarem no estarà disposat, sens dubte, a desatendre les crides d'Europa i tinc el pressentiment que aquestes no tardaran a arribar, tant des dels tribunals, com des de les institucions europees i els mateixos governs. Què passarà si els tribunals espanyols es resisteixen a aplicar una sentència del TJUE en els termes en els quals el mateix Parlament Europeu entén? Un Parlament que, tot i haver rebut la comunicació de la JEC de la seva incomprensible decisió, ha seguit endavant amb l'aplicació del que es va decidir a Luxemburg. Ahir Puigdemont i Comín enviaven ja correus des de la seva adreça corporativa i des dels seus despatxos. No està tan clar que quan se sol·liciti es concedeixi el suplicatori com volen fer veure. Per molt que s'enroqui el Suprem, Espanya no correrà el risc d'una activació de l'article 7. No amb aquest nou govern.

Tampoc l'ambient social no serà el mateix a partir d'ara. Llegia el Dia de Reis amb sorpresa un eminent columnista d'un mitjà com El País que ja parlava del búnquer del Tribunal Suprem i de l'actitud dels fiscals que han fet la seva en aquest assumpte. Ho van dir mai abans? L'actitud canviarà. Moltes de les persones, juristes inclosos, que des del principi van pensar que la querella de Maza era una bogeria i que mai no hauria d'haver-se seguit aquest camí, tornen a parlar ara. Els vaig explicar que la valentia no es regala, però, deixant a part com n'és de trist això, estic convençuda que començaran a comprovar ara que hi ha una Espanya, la que ahir somreia emocionada, que té una altra manera de veure i de fer les coses.

Jo vaig veure ahir el dolor i l'emoció en les paraules de Montserrat Bassa i vaig entendre també per què ERC li va cedir el torn de paraula perquè pogués deixar anar tot allò que sentia abans d'unir-se al seu grup per abstenir-se. Però jo sé que arribarà el dia en què ella també s'adoni que tot això no li importa un rave sinó que, al contrari, era realment una cosa important, fins i tot per a la seva germana i la seva família.

Soc una optimista recalcitrant. No per això deixo de veure tots els esculls i les possibilitats que aquesta aposta naufragui, però alhora que els dic això, els dic que crec que observarem fenòmens polítics que cap de les parts ha, ni tan sols, previst. Per això crec que obrir aquesta porta ens importa a tots, sense distinció de sentiment nacional o d'opció política, i per això vull donar-los les gràcies als que l'han fet possible. També a Bassa.