En aquest aniversari de la Constitució... què té més impacte, les enquestes o els incompliments de l'esperit de la Carta Magna? Aquest segon aspecte comença a tenir un cost real sobre el primer. Aquest 6 de desembre els blocs ideològics arriben més fraccionats que mai. Els partits de la dreta, triomfalistes en les anteriors sèries d'enquestes públiques i privades, s'enfonsen respecte al pic postandalús del juliol passat. Alberto Núñez Feijóo potser no necessita parlar anglès, però sí respondre a dues grans preguntes que l'estan desdibuixant com a líder de l'oposició en la intenció de vot. En termes de lideratge, falta un missatge que respongui a quin programa econòmic propi defensa. Més enllà de les baixades d'impostos i, després del col·lapse britànic de Liz Truss, no ha tingut massa destresa en els enfrontaments amb Pedro Sánchez al Senat. La segona gran qüestió, respondre a si està preparat per defensar els interessos nacionals a Brussel·les. Els ciutadans poden tenir un líder que no els caigui bé, però els pans sota del braç quan torna d'Europa compten. I de moment, les incursions de Feijóo a les institucions comunitàries o bé passen per boicotejar les mesures de la coalició o no apareixen a l'agenda popular.

El desgast coincideix amb Vox i el PP ignorant el dia de la Constitució o el seu esperit. La ultradreta que tant arremet contra nacionalistes i independentistes per no anar als actes de celebració, no hi va per primera vegada. No hi aniran perquè els sembla una pantomima progre, mentre torna el Vox més xenòfob amb Santiago Abascal demanant fer fora els immigrants dels barris populars de Madrid. No surt gaire més ben parat el PP a la foto del 6-D. Els de Feijóo van al Congrés dos dies abans que es compleixin quatre anys de bloqueig en la renovació del Poder Judicial. Una decisió anticonstitucional i inèdita en la història. Una rebel·lia amb la Constitució que no s'hauria permès a cap partit nacionalista.

Qui arriba més fort al 6-D és el PSOE i l'acabat de renovar bloc d'investidura a través dels pressupostos generals

Ciutadans, enquesta rere enquesta, certifica la seva presumpta defunció. Les primàries entre Edmundo Bal i Inés Arrimadas només serviran per saber qui és l'últim que tancarà la porta en sortir. Només alguns candidats autonòmics podran presumir de full de serveis. El llegat de la cúpula serà un espai liberal destrossat.

Qui arriba més fort al 6-D és el PSOE i l'acabat de renovar bloc d'investidura a través dels pressupostos generals. Com apuntava The Economist, "les coses van bastant bé" o, almenys, més bé del que semblen. Les polítiques anticrisi han reduït el cost de la inflació i Sánchez resisteix. En el terreny polític, el pitjor mes de la coalició, amb el desgast de l'intent de reforma del delicte de malversació unit a la derogació de la sedició i la polèmica del 'sí és sí', i tot i les setmanes horribilis, Feijóo no ho ha aprofitat. Es veu des de fora i es critica des d'alguns entorns del PP.

El gran dubte a l'esquerra continua sent el bloc Sumar-Podemos. En el minut-resultat, Yolanda Díaz no ha desxifrat el full de ruta temporal de quan estarà a punt la candidatura. Ni en públic ni dins de la coalició. Podemos controla una part no menyspreable de militants, encara que ja no lidera l'espai. Després de les últimes friccions amb Díaz, des dels morats asseguren que qui vegi Irene Montero com a candidata de la formació per negociar des d'allà s'està saltant moltes pantalles. A les enquestes els serà cada vegada més difícil prendre el pols a un bloc que manté UP en les preguntes als ciutadans i a un Sumar que no arriba. El gener arribarà amb la inèrcia del tancament de l'any. Les dretes de la confrontació poden continuar patint a les enquestes. I un suposat comptador a zero per a una futura candidatura d'esquerres que es cou des de fa massa mesos.