A mesura que la xifra de contagis i morts per la Covid-19 segueix creixent, els nord-americans veuen la vacuna com l’única solució per recuperar la tranquil·litat que ni ells ni les seves famílies cauran malalts i que l’economia del país seguirà recuperant-se de la forta caiguda del segon trimestre d’aquest any.

Malgrat això, no hi ha una acceptació gaire gran de les vacunes, perquè ni tan sols la meitat del país creu que serà segura i donarà bons resultats, tot i que el 62% es declara disposat a deixar-se vacunar quan sigui possible.

De moment, hi ha un calendari provisional per administrar les dues vacunes aprovades per les autoritats sanitàries nord-americanes (Pfizer i Moderna), tot i que per ara no és més que una llista de preferències i no hi ha dades específiques. És una programació previsible després d’haver vist quins són els grups en més perill, cosa que no vol dir que la majoria del país estigui convençuda que no la rebran els que més els cal: només el 46% pensa que la distribució correspondrà a les necessitats de la població.

I és perquè, en part, és molt difícil fer arribar les vacunes a indrets amb poca gent i sense instal·lacions per mantenir les vacunes refrigerades a temperatures de menys de 70 graus sota zero. Però també perquè hi ha sospites que en les decisions hi haurà influències racistes, discriminació i favoritisme.

Si un analitza aquestes opinions, és impossible no quedar sorprès: el col·lectiu on hi ha més risc de contagi i menys possibilitats de recuperació és el de ciutadans negres, però són precisament ells qui menys desig tenen de vacunar-se: només el 26% es declara disposat a fer-ho, molt menys que el 43% dels blancs i el 36% d’altres minories.

En el col·lectiu més favorable a la vacunació, que és la gent de més de 65 anys i que es declara partidària d'administrar-la tan aviat com sigui possible, només el 69% està disposat a posar-se-la.

Només el 46% de la població estatunidenca pensa que la distribució correspondrà a les necessitats de la població

Això no és un problema en aquests moments, perquè la vacuna de Pfizer, que ja es va començar a administrar abans de Nadal, encara està limitada a 20 milions de dosis —la qual cosa representa una disponibilitat per a 10 milions, perquè calen dues dosis per persona i la de Moderna no va rebre l’aprovació fins uns dies més tard.

Però la previsió és que n'hi hagi prou per a tothom —i aviat: Moderna ha promès 200 milions de dosis, igual que Pfizer, que ja ha començat a distribuir—. Aquest és un contracte amb el govern federal, que ha donat a cadascuna 4 mil milions de dòlars per finançar les vacunes. Amb aquestes quantitats n'hi hauria d'haver prou fins al mes de juliol, perquè els problemes logístics de transport i manipulació de la vacuna són considerables i difícilment podran vacunar més dels 200 milions de persones que estaran cobertes amb les dues vacunes.

La població total nord-americana és de 329 milions i el govern s’ha reservat el dret d’encarregar 400 milions de dosis de Pfizer i 300 milions de Moderna, que és molt més del necessari per vacunar tota la població.

No només hi ha problemes tècnics de transport i manteniment de les baixes temperatures, també hi ha por que hi hagi delinqüents que la vulguin robar, així que les mateixes companyies han demanat garanties al govern, que ha decidit posar controls policials i fins i tot fer servir l’exèrcit per protegir els subministres.

És inevitable, però, que en una qüestió que ha trasbalsat tota la vida i l’economia del país, els problemes socials habituals, com la possible discriminació contra negres, minories immigrants, dones o les diferències entre rics i pobres, provoquin enfrontaments polítics gairebé impossibles d’evitar.

I això malgrat que ja tenim una mena de calendari: primer els treballadors sanitaris i residents de centres per a gent gran, després els de més de 75 anys i grups de risc, seguits dels de més de 65 anys, abans d’anar a la població en general, que segurament la començarà a rebre en el segon trimestre de l’any. Molts pensen que el segon grup, és a dir, els més vells, la començaran a rebre a la segona meitat de gener.

Amb el temps necessari perquè la gran majoria de la població estigui vacunada —i, en el cas més positiu, que rebi la protecció que es busca—, el panorama no és gaire bo, perquè ara alguns dies estan morint fins a 3.000 nord-americans.

Per donar una protecció més ràpida, alguns experts suggereixen que hi hagi milions de tests per fer-se la prova a casa, cosa que costa poc en temps i diners: es poden tenir els resultats de manera gairebé immediata i comprar les proves hauria de ser fàcil si les tenen a les farmàcies locals, que són les grans cadenes com CVS, Walgreens o Walmart, que a més han promès ja ampliar les seves instal·lacions per poder guardar les vacunes congelades i oferir-les prop de les àrees residencials dins i fora de les ciutats.

En aquest país de dimensions gegantines, això és important, perquè el 90% dels nord-americans viuen a menys de 15 kilòmetres d’un Walmart, la xarxa de botigues on un ho pot comprar tot, des de queviures fins a televisions, medicaments o plantes per als jardins.

És probable que aquest suggeriment no agradi gaire als col·legis de metges, els laboratoris i els hospitals, on avui la gent hi ha d’anar per fer-se qualsevol prova a uns preus astronòmics pels qui no tenen mútua —sovint, 10 vegades més cares que les tarifes de les asseguradores—.

Però és un canvi que hom demana des de fa molt, per donar accés a tothom a uns preus raonables. Sense la pressió i l’angoixa de la pandèmia, seria difícil superar la resistència d'organitzacions poderoses que donen milions de dòlars per influir en el procés legislatiu.

El que caldria perquè tothom tingués a casa un paquet per a 20 proves seria que el govern posi només mil milions de dòlars per finançar la fabricació, la qual cosa només representaria el 0,1% del que ha costat fins ara lluitar contra la pandèmia als EUA.

Això permetria que els contagiats asimptomàtics ho sabessin per prendre les mesures de protegir la seva família i el seu entorn.

Políticament, seria molt rendible per a la nova administració del president Joe Biden, que entra en funcions d'aquí a 3 setmanes: la gent anirà oblidant que la producció de vacunes més ràpida de la història es va fer amb el president Trump, per veure com Biden s'emporta el premi pel control de la pandèmia.

Com amb altres malalties o crisis, els canvis que la Covid-19 portarà seran de gran abast i duradors en la societat nord-americana, perquè donarà als pacients més control i és segur que reduirà els preus de la medicina més cara del món (11.600 dòlars a l’any per persona i gairebé el 18% del PIB, comparat amb els 3.200 euros a Espanya amb un 6% del PIB)

És gairebé segur que es faran populars altres tests, com per a la grip, els quals evitarien contagis a escoles i empreses, tot i que molts d'aquests llocs canviaran, perquè ja no seran a les oficines empresarials, sinó a casa dels funcionaris, tècnics i altres tipus de treballadors, amb les conseqüències que encara no es poden preveure en el món del transport, de les guarderies, que no caldran perquè els pares treballen des de casa, o els milions d'oficines buides arreu del país que no se sap encara en què es convertiran.

Tot i que la situació mèdica als Estats Units és molt peculiar, si ens fixem en tots els canvis que la seva tecnologia i costums ens han portat, hem de pensar que també en això veurem canviar les estructures i els costums a Europa i a casa nostra.