Els dies del calendari continuen avançant. I encara que es parli poc o gens dels fets que s'esdevenen a l'agenda de l'exili per part dels mitjans estatals, això no significa que no es produeixin. Ara que el petó de rosca entre ERC i PSOE és el final de l'aventura anunciada, ara que van de bracet fins i tot quan de negar els ajuts al Sàhara es tracta (encara que sigui per error per als d'ERC), les notícies ocupen l'espai per a aquest idil·li on es tracta d'enterrar la ruptura independentista perquè aquella unitat estratègica quedi oblidada.

En aquests dies hem vist com el TSJC ha absolt els membres de la Mesa del Parlament, que al seu dia presidí Roger Torrent, per presentar davant del ple del Parlament català dues resolucions polítiques: una sobre la independència i l'altra sobre la reprovació a la monarquia. Però poc se n'ha parlat, ja que suposa, sens dubte, una osca més que deixa en evidència els durs cops que des de les institucions de l'Estat s'han donat a la tan feta malbé democràcia espanyola. La sentència considera que la resolució sobre la independència no pretenia desplegar cap mena d'efecte, més enllà de la mera declaració política. I la resolució de reprovació a la monarquia no era més que l'exercici de la llibertat d'expressió dels parlamentaris a criticar una institució de l'Estat, tal com el Tribunal de Drets Humans europeu empara en la seva jurisprudència.

Tanmateix, no es va abordar l'assumpte principal de la causa, sobre la qual Josep Costa ha anunciat que recorrerà davant la justícia europea: la inviolabilitat dels parlamentaris. Aquest fet és principal i fonamental en aquesta causa, més enllà de si les resolucions eren "paper mullat" o "llibertat d'expressió". La inviolabilitat parlamentària és fonamental per considerar que en un estat Democràtic els nostres legisladors estan protegits a l'hora de dur a terme la seva tasca, que no és cap altra que la de representar-nos i promoure mesures legals per plasmar els nostres avenços —o retrocessos en el seu cas— als cossos legals que han de regir per a tothom. Els legisladors han de tenir garantida la seva llibertat a l'hora d'exposar les seves idees, a l'hora de debatre-les, a l'hora d'assolir acords: aquesta és la base de la democràcia, on no hi pot haver cap element que els pressioni, els limiti ni els coarti. I això és, precisament, el que el TSJC no ha abordat i haurà de fer-ho la justícia europea.

El que aquí es ventila i el que s'hauria d'analitzar està en els límits de la democràcia, en la facultat atribuïda als nostres representants polítics perquè puguin expressar les seves opinions, traslladar debats als seus companys, i defensar un programa polític que ha estat avalat per la ciutadania

Sobre la protecció dels parlamentaris, tanmateix, sí que s'ha parlat en seu judicial: en el Tribunal General de la Unió Europea, on aquesta setmana ha tingut lloc la celebració de la vista en la qual la defensa de Puigdemont, i la del Parlament Europeu han comparegut per presentar els seus arguments. Gonzalo Boye, defensa de Carles Puigdemont, ha manifestat la seva satisfacció després de la vista, qualificant de "cop d'efecte" les declaracions fetes per l'advocat que representava el Parlament Europeu, Norbert Lorenz. I és que, precisament, des de la defensa de l'Eurocambra s'ha qüestionat la legalitat de la presa de possessió de les acreditacions com a parlamentaris de Puigdemont, Comín i Ponsatí, assenyalant que podria haver-se produït de manera "il·legal", en no haver-se seguit les pautes establertes per l'Estat espanyol, que considera imprescindible jurar o prometre la Constitució davant la Junta Electoral per poder ser europarlamentari.

Boye ha explicat que aquestes declaracions de l'advocat del Parlament Europeu eren "una ximpleria sense fonament", que de fet el mateix lletrat va haver de rectificar després d'haver-les pronunciat. I és que, malgrat que aquest assumpte ja ha estat debatut i analitzat fins i tot per instàncies judicials, els eurodiputats adquireixen la seva condició de tal en el moment en què es proclamen els resultats electorals.

Aquest judici aborda la retirada de la immunitat parlamentària als tres polítics catalans en l'exili. Boye assegura que no es produirà la retirada i que, en el moment en què el Tribunal General de la UE dicti sentència sobre això (possiblement el mes de febrer), els parlamentaris catalans podrien tornar a Catalunya. Està pendent encara conèixer el resultat de la deliberació del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la pregunta realitzada per Pablo Llarena, per la qual cosa va quedant poc per ubicar les peces al puzle que alguns donaven ja per oblidat.

S'equivoca qui pensi que aquesta batalla, la de Josep Costa i els membres de la taula del Parlament, o la dels eurodiputats catalans, és cosa seva, a nivell individual, o fins i tot a nivell d'independentisme. Crec sincerament, que el que aquí es ventila i el que s'hauria d'analitzar està en els límits de la democràcia, a la facultat atribuïda als nostres representants polítics (els hàgim votat o no), perquè puguin expressar les seves opinions, traslladar debats als seus companys, i defensar un programa polític que ha estat avalat per la ciutadania en un procés electoral.

Com podem entendre que algú pugui presentar-se per ser votat, obtingui el suport necessari i sigui el mateix sistema el que coarti la seva llibertat per a, precisament, no dur a terme el debat, la informació ni les mesures promeses? D'això és, en definitiva, del que personalment crec que va tota la causa contra l'independentisme: dels límits de la democràcia, dels límits dels drets fonamentals i de qui ha de ser l'encarregat d'establir-los.

Abordar aquesta qüestió amb mirada àmplia, sense odi, sense intoxicació, és de vital importància si volem replantejar-nos les reformes urgents i vitals que requereix el nostre sistema democràtic i de Dret. Quan ens vulguem adonar que aquests senyals són símptomes d'una malaltia molt més greu i crònica, pot ser que sigui massa tard.