Un dels grans misteris que acompanyen la recta no sé si final o intermitja del procés independentista és el paper -i el futur- d’Artur Mas. Malgrat que la CUP va enviar l’expresident de la Generalitat a la “paperera de la història” i a Madrid van aplaudir amb les orelles; malgrat que la sentència del 9-N podria -ara sí- deixar-lo a la cuneta de la política durant 10 anys per desobediència i prevaricació; malgrat que el judici del cas Palau amenaça de convertir-se en un procés contra el partit que liderava fins al juliol passat, és a dir, Convergència; i malgrat que ja hi deu haver qui, des d’això que s’anomena les clavegueres de l’Estat, prepara una nova bateria d’informes contra l’actual president del PDeCAT i altres líders sobiranistes preferentment convergents, Mas ha tornat a situar-se en el centre de l’escenari.

Preocupa el renovat activisme de Mas des del judici del 9-N al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on, no s’oblidi, 40.000 persones es van mobilitzar per donar-li suport. Judici que ha tingut la seva segona part aquesta setmana al Tribunal Suprem amb Francesc Homs al banc dels acusats, i, de nou, Mas, en qualitat de testimoni, ha tornat a ser protagonista principal. Preocupen les conferències que ha fet a l’estranger, a les universitats d’Oxford (Regne Unit) i Harvard (EUA) i a l’Autònoma de Madrid, on va ser rebut amb calidesa pel professorat i els estudiants. Preocupa la seva participació en actes de l’ANC arreu del país.

Per a alguns, l'anomalia no resideix en el fet que l'Estat usi la violència per precintar els col·legis de votació, sinó en què Mas cridi a desprecintar-los

En clau clarament acusatòria, un diari capitalí informava aquest divendres que, en un acte a Sabadell, Mas havia cridat a “desprecintar” col·legis si hi ha referèndum. “Igual que es precinten, es desprecinten”, hauria dit. Per a alguns, l’anomalia no resideix en el fet que el Govern espanyol pugui impedir la votació fent ús de la violència, és a dir, enviant la policia (o els Mossos?) a precintar centres de votació en l’hipotètic referèndum, l'Operació Precinte, sinó en el fet que Mas, com si fos un David Fernàndez o una Anna Gabriel qualsevol, cridi a la desobediència, a resistir, a “desprecintar-los”.

El retorn de Mas, la seva irrupció en primera línia del debat sobre el referèndum, obeiria al fet, segons aquests inquiets observadors, que l’expresident es prepara per repetir com a candidat a la Generalitat, ara encapçalant la llista del nou PDeCAT. Dubto que ell mateix sàpigua quin pot ser el seu futur immediat. Però sí que és veritat que després que el president Carles Puigdemont confirmés la seva negativa a continuar més enllà de la convocatòria del referèndum, tot fa pensar que Mas senzillament ja no està en el pas al costat sinó en el pas cap on faci falta.

Entre Mas i l’Operació Diàleg de Soraya, l’independentisme d’última hora ho té molt clar

La resurrecció de Mas preocupa perquè torna a posar damunt la taula el gran dèficit del procés: no la falta d’un messies que guiï el poble cap a la terra promesa de la independència -caricatura en la qual el mateix president va caure al seu dia, proposant-s’ho o no-, sinó d’un líder capaç de dir als poders de l’Estat, amb el seu mateix llenguatge i amb el nus de la corbata perfectament ajustat, que les coses “igual que es precinten es desprecinten”. És cert que el diputat d’ERC Gabriel Rufián també és capaç de fer-ho i manta vegades ho ha demostrat des de la tribuna del Congrés. I ho han fet Puigdemont i ho ha fet Oriol Junqueras. Però vostè i jo i Rufián i Puigdemont i Junqueras sabem perfectament que no és el mateix. Rajoy i Soraya i Felip VI, també.

La resurrecció de Mas preocupa perquè, després d’un temps de cupdependència i gir del procés cap a l’il·lusionisme d’esquerres, aquells moderats que es van incorporar en massa a l’independentisme després de la sentència de l’Estatut del 2010, els “burgesets convergents (i no convergents)”, que diuen els cupaires menjacapellans, els que van convertir en històriques les manifestacions per la independència, els que no eren independentistes o ho són perquè a la força els pengen, aquests sectors que la vice Soraya i el delegat Millo creuen que encara poden fer un pensament, estan tornant. Votaran Mas -o qui sigui el candidat o candidata del PDeCAT- o faran president Junqueras -o qui sigui el candidat o candidata d’ERC, si el vicepresident és inhabilitat-, però estan tornant. Entre Mas i l’Operació Diàleg de Soraya, l’independentisme d’última hora ho té molt clar. Per això preocupa que Mas (encara) hi sigui. O torni.