Catalunya és un país on et lleves un dissabte com alcalde de Girona, a la nit tornes a casa convertit en president de la Generalitat i a l'endemà prens possessió. Catalunya és un país on antigament els diumenges a les cinc de la tarda o anaves al futbol o als toros. Ara a futbol hi juguen a les 12 del migdia o a les 10 de la nit i l'espectacle dels toros ha desaparegut i ningú l'enyora. Per tant, com que aquesta franja ens ha quedat lliure, l'aprofitem per investir presidents. Avui mateix ho hem fet.

15.30. Porta del Parlament. Diversos convidats ja fan cua per poder entrar a l'edifici. En dies com avui apareixen convidats de sota les pedres. I convidats dels convidats. I, com també passa en dies com avui, desenes de periodistes busquem una imatge. I hi ha més periodistes que imatges. I llavors passen coses com, per exemple, que totes les càmeres estan enfocades al nord esperant que passi, com per dir un nom, Antonio Baños i Antonio Baños passi pel sud, just per darrere de les càmeres.

En dies com avui, els periodistes estem darrere d'una cinta i per davant nostre van passant els protagonistes de la cosa com si fossin els convidats a un casament. Però avui resulta que la majoria de periodistes estem a la zona de pas de la sortida de la sala on el grup de Junts pel Sí hi celebra una reunió, de tal manera que els seus 62 diputats passen per davant dels nostres nassos. És el moment en què un d'ells (dels periodistes) va cridant "conseller, conseller", a veure si se'n tomba algun fent cara de conseller i tenim l'exclusiva sobre la composició del nou Govern. De tant posar-ho en pràctica, s'evidencia que els que diuen "noooo, home, jo noooo, on vas a parar", diuen la veritat i els que diuen coses com "jo, de moment no sé res, de veritat" o "això és cosa del president" seran consellers (o conselleres).

17.07. Carles Puigdemont pren la paraula per presentar el seu programa de Govern. El dubte és saber si el discurs se'l va preparar ahir a la nit abans d'anar a dormir o aquest matí i quants cops l'ha repassat. Altres grans dubtes serien: quantes hores ha dormit? o El dia que has de prendre possessió, fas un esmorzar dolç, salat o combines? Al cap de 49 minuts el propi protagonista ens aclareix un semidubte quan ens demana disculpes pel discurs perquè l'ha hagut de preparar a corre-cuita. Abans d'això, ens demanarà perdó i ens donarà les gràcies a tots els ciutadans, ens dirà que el poble no mereixia unes altres eleccions perquè no va fallar, ens dirà que no són èpoques per covards i dirà tres cops la paraula capteniment, cosa que li resta 2 punts al carnet de candidat a president.

Quan acaba el seu discurs, baixo un moment al bar a buscar aigua i una colla de periodistes i exdiputats molt males persones m'entretenen fent la travessa de possibles nous consellers (i conselleres). Per cert, a aquella hora la barra i les taules estan plenes. Són els convidats de què parlava abans manifestant gana i set. Pregunto al responsable del bar i em diu que han convocat el ple amb tan poc temps que van escassos de provisions i de personal, però que se'n sortiran.

18.12. Un diputat de CDC m'explica una anècdota d'en Carles Puigdemont: el primer dia que Jordi Pujol va entrar a la redacció de El Punt Diari a Girona (on llavors treballava l'encara aspirant a president), l'únic que va aixecar-se en senyal de respecte va ser Puigdemont, "la resta va fer veure que no el veia" (a Pujol). Quan segons quin diari conegui aquesta anècdota, ja tenim titular: "Puigdemont escribía al dictado de Pujol porque tenía cuentas en Suiza".

Torno a la sala de premsa. Torn per a Miquel Iceta que, com sempre, està brillant. Amb res, Iceta et fa un discurs entretingut, ple d'ironia i dur en el fons. Després pujarà al faristol en Lluís Rabell, que treu el cas Pujol i li fa oposició a Mas (una terrible confusió el dia de la investidura d'un altre senyor que, casualment, no és Mas). Anuncia que el seu grup votarà que no a la investidura, una cosa que ja havia piulat Joan Coscubiela a les 17.39. De tot el que diu Rabell li destaco la frase "no som fetitxistes de la legalitat".

A continuació, puja al faristol (i se'l puja) Xavier García Albiol. I quan dic "se'l puja" és perquè els seus dos metres i un centímetre fan necessari usar el mecanisme elèctric que permet pujar i baixar el faristol i que va ser instal·lat per adaptar-lo al diputat del Bages David Bonvehí, que va en cadira de rodes. Un cop tot és a lloc, Albiol comença la seva intervenció adreçant-se a Carles Puigdemont: "ni vostè ni ningú iniciarà cap procés de ruptura amb Espanya". A partir d'aquí, quedem tots tan garratibats que no hi ha més preguntes senyoria.

19.58. Puja al faristol Anna Gabriel, la diputada que ahir havia de ser fulminada del planeta Terra i que avui és la portaveu de la CUP al debat. Una senyora acabada de sortir de la perruqueria i que segueix el debat des d'una de les sales habilitades comenta: "ai, doncs jo la trobo simpàtica". La senyora del costat li respòn: "no te'n fiïs, és dolenta".

Acaba la primera ronda d'intervencions i a les 20.42, Carles Puigdemont puja al faristol per respondre els grups. Cinc minuts després li fot un calbot dialèctic monumental a Inés Arrimadas i a García Albiol per la famosa frase aquella que li atribueixen sobre els invasors i que l'unionisme repeteix sense aturador des de fa 36 hores. Com que si l'hi explico no milloraré el moment, miri-se'l...

[embed]https://twitter.com/Estarriola/status/686275350163238913[/embed]

Aquest serà el moment en què la majoria de catalans (i catalanes) hauran vist per primer cop l'autèntic Carles Puigdemont. Després vénen dos o tres moments més on acaben de descobrir-lo. I al cap d'una estona ha passat allò que va passar el dia que va debutar Messi. Molta gent n'havia sentit a parlar, però no l'havia vist mai al camp. I quan va fer la primera jugadeta van aixecar una cella. I a la segona jugadeta van fer cara de "carai". I quan va deixar asseguts dos defenses van exclamar "òndia". I quan va fer un golarro van cridar: "aquest paio és un crac". Doncs això.

21.36. Comença la votació. És nominal. Vol dir que ses senyories voten després de ser llegit el seu nom. Com que només hi ha hagut el ple de constitució de la cambra, la investidura fallida d'Artur Mas i el ple de nomenanent dels senadors (que va durar 7 minuts), això ens permet anar coneixent els nous diputats.

21.46. Carles Puigdemont és el nou president de la Generalitat de Catalunya.

Fora, un dels negociadors confessa que tot es va desencallar divendres a la nit en una reunió de 5 hores. Altres fonts expliquen que la cosa s'havia començat a encarrilar dijous al matí, just acabat el ple dels 7 minuts.

Bé, i fins aquí. Ara si em permet, acabo aquesta peça rapidet perquè haig d'estar pendent del telèfon. No fos cas que em truquessin per ser conseller i jo aquí ajuntant lletres. Bé, o potser a qui truquen és a vostè que ara està llegint això. Si fos així, avisi'm, que donaré l'exclusiva. Moltes gràcies. Ah, i felicitats!!!