“Si voleu que Puigdemont acabi a la presó, voteu-lo.” La frase no és meva: la digué l’advocat del Molt Honorable 130, Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol, fent tertúlia amb els companys de Tarda Oberta a TV3 tot just el dia després que el jutge Llarena retirés l’ordre europea contra el seu client més il·lustre. Alonso-Cuevillas no és només un jurista competent en dret processal i concursal: fou degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona durant vuit anys, un càrrec que va més enllà del simple exercici i que necessita d’una certa cintura política (ara n’és líder Maria Eugènia Gay, filla del jutge català que va ajudar a passar el ribot per l’actual Estatut d’Autonomia). Alonso-Cuevillas parla clar: si el seu client guanya podrà sentir-se prou fort i legitimat per tornar al país i reclamar la investidura. Aquest és l’únic punt del programa de Junts per Catalunya: que torni el president!  

Però hi ha un petit detall. La judicatura espanyola sospira amb el retorn de Puigdemont a territori espanyol, no pas perquè el trobi a faltar, sinó perquè manté unes ganes intactes de fotre’l a la trena. Si guanya Puigdemont i el president es veu amb la legitimitat d’acudir a la investidura, tindrà la mateixa sort que els seus consellers. Aquest és el càlcul volgut d’un retorn triomfal i presidencialista: el Molt Honorable 130 intueix que Europa reaccionaria davant l’empresonament escandalós d’un polític que acaba de ser reescollit pel seu poble. D’aquí la convocatòria de la recent manifestació a Brussel·les i l’enèsima crida a subsumir el problema català al marc de la justícia europea: Wake Up Europe! La idea del president té part de lògica, car només tindrà la força per tornar si guanya. Però és arriscada: confia en deixondir els funcionaris d’un continent en migdiada perpètua.

No crec que la imatge d’un Molt Honorable a la garjola, per molt que se’l torni a escollir, estovi els cors de l’alt funcionariat europeu. Darrerament, el continent és com els seus estats: no té ànima, només interessos

Juncker va dir fa setmanes que un dels errors de l’independentisme ha estat el d’haver escarnit el quòrum que té Rajoy entre els seus aliats europeus. Si penseu que la cosa pot arribar a canviar, fixeu-vos en Manuel Valls, un antic primer ministre socialista que ara fa campanya per Albert Rivera (“flipo pepinos”, deia ahir la seva germana a Twitter en assabentar-se de la cosa) i que va esbandir-se les imatges de l’1-O dient que tampoc n’hi havia per tant, perquè la cosa no va acabar en morts. Aquest és, ens agradi o no, el quefer europeu davant qualsevol assumpte incòmode: aquí només es despenja el telèfon si hi ha baixes i, si és possible, prou nombroses. Sincerament, no crec que la imatge d’un Molt Honorable a la garjola, per molt que se’l torni a escollir, estovi els cors de l’alt funcionariat europeu. Darrerament, el continent és com els seus estats: no té ànima, només interessos.

Entenc que els membres de Junts per Catalunya no vulguin fer-se una pregunta que, ara per ara, treu tot el glamour a la seva llista i que ja ha estat utilitzada per Esquerra com a crítica constructiva contra els juntistes, ara que la pau de la campanya electoral s’ha trencat: si el president guanya i no pot ser investit, qui el rellevarà? De fet, ens podem trobar davant un fet insòlit, amb una victòria de Puigdemont per la mínima que acabi amb una substitució del president al darrer minut, un moviment que el Molt Honorable ja coneix perquè ha viscut en la seva pròpia carn. Si és així, qui és el membre de la seva llista més capacitat per succeir-lo, amb el benentès que no es trobi en el mateix procés judicial? Si parem esment a la llista de Puigdemont per Barcelona, la persona més ben situada seria Laura Borràs, antiga directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

Entenc que la majoria de futurs diputats de Junts per Catalunya no vulguin ni sentir a parlar d’aquestes especulacions, però atesa la determinació del president per tornar algun dia a la pàtria, aquest és un punt ocult de la seva agenda política que tard o d’hora s’haurà d’encarar. De fet, ens trobem al punt surrealista en què un candidat pot guanyar unes eleccions amb el premi d’haver de celebrar-les al trullo o permanentment exiliat a Brussel·les: “Si voleu que Puigdemont acabi a la presó, voteu-lo.” Aquesta és una de les possibles sortides a la campanya del 21-D. Haver d’entonar de nou l’Escolta, Europa i resar perquè el continent colli Rajoy. Honestament, he escoltat contes de fades molt més versemblants. Però en aquest país meu, certament, tot és possible...