Reafirmant que deixarà la presidència de la Generalitat el proper curs polític, Carles Puigdemont no només ha relligat inexorablement el seu mandat al referèndum d’autodeterminació, sinó que ha dinamitat qualsevol temptació terceraviista de Convergència, excloent el xantatge emocional amb què alguns pedecatistes pretenien fer-lo cap de cartell autonomista una vegada fracassada o no aplicada la votació.

El president Puigdemont ha entès que el futur del seu partit –i de Junts pel Sí en total– depèn de l’èxit en la consecució del referèndum. Els espanyols no es cansaran de promocionar un nou govern d’Esquerra tenallat per un pacte amb els comuns o amb un Pedecat mesell, però espero que Junqueras entengui que el fracàs de no fer la votació també recaurà en ell, vist que el seu partit domina l’executiu i el nucli pressupostari del Govern com no havia estat mai el cas. De fet, si la cosa del referèndum anés de debò, seria més que oportú que els setanta-dos diputats pel sí relliguessin la seva continuïtat en el món polític català a la consecució del fet de posar les urnes i aplicar el resultat que aquestes manin. Només així, a imitació del president Puigdemont, tant el poble català com la comunitat internacional es posarien realment en guàrdia.

El president Puigdemont ha entès que el futur del seu partit –i de Junts pel Sí en total– depèn de l’èxit en la consecució del referèndum

Hem passat del pas al costat al pas endavant, de la renúncia del màrtir al compromís polític del president per accident. La notícia és bona perquè, a diferència de Mas, Puigdemont no espera un retorn sinó que accelera un comiat i assumeix responsabilitats sense tenir res a perdre, com fan els honestos. Ara només cal passar del simulacre del 9-N al referèndum d’autodeterminació efectiu: l’única diferència d’aquest és el fet que els nostres polítics vulguin arriscar-se realment a posar la cara davant l’esdevenidor. Europa no viu entusiasmada amb la lluita per la independència de Catalunya, però el continent no restarà impassible amb una regió europea on setanta-dos diputats poden ser inhabilitats o empresonats sota l’únic anhel de fomentar la participació democràtica. Trencar els ous és el més entenimentat que poden fer els nostres líders.

Del pas al costat al pas endavant. El president ja ha triat. I vosaltres, els setanta-un diputats restants que dieu representar-nos, què fareu?