Tècnicament avui, divendres, és el quart dia de la campanya electoral per als comicis del 21 de desembre. Sincerament, tinc la sensació que portem de campanya des del mes d'agost. Perquè ja llavors vam poder escoltar declaracions des del Partit Popular, després dels atemptats, en les quals assenyalaven que el lògic seria, atenent el dolor de les víctimes, al mal que van causar els terribles atemptats, que no se celebrés la consulta de l'1 d'octubre.

Va ser en aquell moment quan, amb prou feines una hora després de succeir-se els assassinats de Las Ramblas, El Periódico de Catalunya assenyalava sense miraments als Mossos com a possibles responsables en donar a entendre, publicant una presumpta carta de la CIA nord-americana, que aquells haurien tingut informació fonamental que podria haver evitat la matança. Aquesta notícia va córrer com a pólvora i ens va tenir els analistes diversos dies comentant sobre això.

Pocs informaven sobre les inexactituds del document publicat, però alguns ho vam fer i vam ser durament atacats per això. I així, al cap de poc temps, es va haver d'informar des del mateix mitjà que el document publicat en realitat no era l'"original", sinó una simulació, i que per això tenia tantes irregularitats (sobretot gramaticals).

Sens dubte, del que pràcticament ningú no va parlar va ser de la informació que, posteriorment, va donar l'Agència d'Intel·ligència nord-americana en la que, per escrit, contestaven a una pregunta específica. Confirmaven així que en cap moment no van enviar nota, avís o com sigui que El Periódico volgués dir-li, dirigit als Mossos alertant de cap atemptat a Barcelona.

Sí, en aquell moment va començar la campanya. I no només per aquests fets que narro, sinó perquè algun periodista, en reduïts cercles de confiança, va comentar haver rebut una trucada des del Ministeri de l'Interior, proposant-li de publicar aquest tipus d'informacions, assegurant a més "tenir prou merda per cobrir els mitjans durant dues setmanes". Sí, la campanya contra l'independentisme-sobirania-republicanisme català havia començat.

I tan evident va ser com el fet que des d'aleshores tot hagin estat titulars retorçant i tergiversant la realitat. Que si els pilons, que si Trapero, que si CITCO, que si Europol, que si el Conseller d'Interior, que si manifestacions, que si suports per a testos a Madrid, i consulta sí, consulta no; urnes no, urnes sí; 155, detencions, euroordres, Fiscals, unificacions de causes... I un llarguíssim etcètera que no han estat cap altra cosa diferent a una campanya política. També, és clar, electoral, ara que ja tenim una convocatòria sobre la taula.

Mentre els mitjans de comunicació majoritaris a Espanya s'entossudeixen a aportar la seva visió, confonent informació amb opinió, la realitat continua mostrant-se tossudament

D'allò al moment actual, ha augmentat la tensió però en realitat tampoc no ha canviat la tònica. Mentre els mitjans de comunicació majoritaris a Espanya s'entossudeixen a aportar la seva visió, confonent informació amb opinió, la realitat continua mostrant-se tossudament. Per a qui tingui interès a veure-la, és clar. Perquè per a qui consumeixi els mitjans habituals, els catalans secessionistes estaran bojos, no tenen suports internacionals i en realitat són quatre gats insolidaris i rupturistes que odien Espanya.

Per als qui hem decidit sortir a veure què succeeix, intentant evitar els filtres i interpretacions, la realitat se'ns presenta ben diferent.

En el meu cas he comprovat com la ciutadania catalana està mobilitzada, s'organitza, treballa i participa de manera diària en un procés de revolució social. A través dels Comitès de Defensa de la República, de les associacions culturals i moviments socials, dels partits polítics, Catalunya és més viva que mai. Per molt que des de la Vicepresidència del Govern se li vulgui donar per morta.

I així, més de 45.000 persones s'han desplaçat a Brussel·les, corrent personalment amb totes les despeses i les dificultats que comporta un viatge d'aquest tipus, per manifestar-se avui davant d'Europa, davant de la comunitat internacional. Segons fonts policials belgues la d'avui ha estat la concentració més important de la història que han conegut a Brussel·les. I en la meva curta experiència allà, durant gairebé vuit anys, sens dubte, el comparteixo.

Una marea de gent que ha trobat la solidaritat de diferents persones, de diferents països al llarg del seu recorregut. Revisors de tren amb llaços grocs, restaurants i bars amb banderes estelades i cartells de benvinguda a Catalunya; abraçades i felicitacions en estacions de servei. Europa està atenta al que ens està succeint. I tracta, a França, a Bèlgica entre altres llocs, amb un absolut respecte i afecte al poble català que demanda democràcia, justícia, llibertat i la possibilitat de poder mantenir en peu una república que ens va ser arrabassada fa ara 80 anys i per la que ningú no sembla voler lluitar en la resta d'Espanya.

Una campanya electoral que s'inicia amb dades contraposades: els que donarien la victòria al bloc secessionista davant les que ens expliquen que Ciutadans tindrà una brutal pujada, podent fins i tot arrabassar el govern (el legítim) al bloc republicà. En definitiva, un caos informatiu que no contribueix en absolut a calmar els votants, ja que cadascú té informació per a tots els gustos i colors. Per si fos poc, ja s'han produït els primers "atacs de falsa bandera", protagonitzats, en algun cas, per persones conegudes per les seves actituds gairebé delictives, en defensa de postures d'extrema dreta, que s'han mostrat com a víctimes de presumptes atacs independentistes, per als quals no s'han aportat proves de cap tipus.

I per provar de resoldre els dubtes, ahir es llançava aquesta interessant eina (chat.io/direct/9317375) a través de la qual qualsevol persona podrà plantejar els dubtes que puguin sorgir en aquests dies i obtenir una resposta pràcticament immediata, amb fonts que avalin la contestació.

Ens esperen dies intensos, i és fonamental provar d'informar-se evitant en tot el possible els filtres i les manipulacions. Paciència i sobretot, ment freda.