Joe Biden es passeja aquests dies per aquesta franquícia estatunidenca que és la Unió Europea. Ve a dir-nos el que hem de fer, quina cosa patirem, a qui comprar-li el que necessitem i ens avisa que passarem gana. El president vol liderar el Nou Ordre Mundial, i així ho ha afirmat aquests dies. No sabem gaire bé què està imaginant mentre es frega les mans, però pel que es veu, ja ha aconseguit que comprem el seu gas liquat i que assenyalem amb odi a qui ell considera el seu enemic. Així de sobirans i de llestos som els europeus. Ens empassem el que diu aquest senyor com si fos algú respectable, algú de confiança, algú que més enllà d'estar on està, mereix credibilitat (o almenys més credibilitat que es mereixen altres per ser al mateix lloc). La informació que està sortint aquests dies sobre el seu fill, curiosament, no està ocupant els titulars que deuria. I no perquè sigui un escàndol, que ho és, sinó perquè ens pot explicar connexions, interessos i maneres d'actuar d'aquesta gent que s'ha proposat de liderar el món i sotmetre'ns als altres.
Un dels fills de Joe es diu Hunter. Té 52 anys actualment i segons assenyalen alguns mitjans de comunicació, és el "malson" actual del seu pare. El New York Times informava aquesta setmana de la investigació federal oberta contra Hunter. La qüestió va més enllà dels seus deutes amb Hisenda, que sembla ser ha saldat ja i ascendien més d'un milió de dòlars. No és això el que el posa Joe nerviós, sinó el contingut trobat en un ordinador que era de Hunter. El va portar a arreglar una botiga i es va oblidar de passar a buscar-ho. O això diuen. El propietari de la botiga de Delaware, on Hunter va deixar el seu MacBook Pro l'abril de 2019, va fer una còpia de les dades recuperades i va tenir la pensada de donar-l'hi a l'equip de Trump. Va ser Giuliani, exalcalde de Nova York i advocat de Trump, qui ho va lliurar tot a The New York Post per publicar part dels arxius l'octubre de 2020. En aquell moment la informació es va qüestionar molt, es va assenyalar com a "fake" i es va posar en dubte la seva procedència i veracitat. El mateix New York Times va dir que tot això havia estat creat per Rússia, com a part de la seva campanya d'intoxicació i desinformació. I allà es va quedar la cosa.
Tanmateix, des d'aleshores fins ara, s'ha treballat per poder esbrinar si aquestes dades eren veraces, si pertanyien a l'ordinador de Hunter i de què anava el que hi havia en ells. Ara apareix el Daily Mail, que va obtenir una còpia dels documents el 2021, i torna a publicar part del contingut trobat al portàtil. Fotos, missatges de text, emails que posen sens dubte molt nerviós Joe, el president. Entre la informació "escandalosa" apareixen imatges de Hunter absolutament col·locat de crac, en orgies amb prostitutes, fora de control. Presumptes embolics de faldilles amb les dones dels seus germans, fins i tot amb menors. Però això no és el que més preocupa en Joe. Malgrat que per a qualsevol pare ja seria suficient per sentir-se atabalat. El que preocupa Joe Biden segurament té més a veure amb els vincles i relacions que apareixen als emails i documents de caràcter empresarial, financer i d'interessos directes de la família en diferents empreses i països, com ara Ucraïna.
Segons la informació publicada, la informació que ara surt a la llum mostraria l'evidència de l'ús d'influència política de Hunter en els seus negocis a l'estranger: com per exemple en l'empresa Burisma, una empresa de gas ucraïnesa que Hunter dirigia i pel que cobrava més de 50.000 dòlars mensuals. Apareix també vinculat al magnat romanès Gabriel Popoviciu, condemnat per delicte de suborn. El Daily Mail afirma que Hunter va ajudar a obtenir milions de dòlars en fons per a un contractista estatunidenc a Ucraïna, especialitzat en la investigació de patògens mortals. Davant aquesta informació, des del Govern de Rússia no han deixat de demanar explicacions a la Casa Blanca i la resposta ha estat sempre la mateixa: es tracta d'una campanya d'intoxicació dels russos.
Malgrat acusar Rússia de voler desestabilitzar els Estats Units amb aquesta informació, els emails són allà i els mitjans que estan presentant la informació afirmen que els correus electrònics mostren que Hunter va ajudar a assegurar milions de dòlars en fons per a Metabiota, un contractista del Departament de Defensa especialitzat a investigar malalties "que causen pandèmies". Crida l'atenció com la vicepresidenta de Metabiota, Mary Guttieri, va enviar un email a Hunter el 2014 on apuntava a com "afirmar la independència cultural i econòmica d'Ucraïna respecte a Rússia". Els correus electrònics entre Hunter i els seus col·legues mostren com consideraven que el seguiment de dades mèdiques i d'aquestes investigacions podria arribar a convertir-se en una eina bàsica per als governs i les empreses especialitzades en pandèmia.
Aquest dijous passat, immediatament després de fer-se pública part de la informació de l'ordinador de Hunter, des del ministeri de Defensa del Govern Rus es publicava aquesta infografia per explicar els enllaços i vincles a l'entramat d'empreses, administració estatunidenca i biolaboratoris a Ucraïna.
Dels emails es desprèn la relació existent entre Metabiota i el Departament de Defensa dels Estats Units, amb la CDC i la FDA. Apunta també el Daily Mail a la relació de Macrobiota i Wuhan. Concretament, l'Institut de Virologia que és objecte de sospites sobre l'origen de la SARS-COV2. I és que la Xina porta denunciant públicament des que va començar el conflicte armat a Ucraïna amb Rússia, l'existència de més de tres-cents laboratoris biològics en què el Pentàgon hauria participat per tot el món. Exigeixen als Estats Units una explicació concreta sobre el contingut de les seves activitats.
La resposta al principi va ser negar-ho tot per part dels Estats Units. Després, han reconegut que els laboratoris existeixen, però que la presència de l'administració estatunidenca és per garantir la seva seguretat. I ara donen a entendre que si Rússia en parla és perquè en realitat seria Putin qui vol utilitzar armes biològiques contra la població.
Un assumpte massa important per a no seguir-lo. Una qüestió prou alarmant per a no estar preocupats. Per desgràcia, el que posa Joe nerviós sembla no importar-li aquí a ningú.